Carme Pinós i Desplat
![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 23 juny 1954 ![]() Barcelona ![]() |
Dades personals | |
Nacionalitat | Catalunya |
Formació | Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona Universitat Politècnica de Catalunya ![]() |
Activitat | |
Ocupació | arquitecta, dissenyadora de producte ![]() |
Ocupador | Universitat Harvard Universitat de Colúmbia Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign Escola Politècnica Federal de Lausana ![]() |
Obra | |
Obres destacables
| |
Projectes principals | Cementiri d'Igualada (1991) |
Premis | |
Lloc web | cpinos.com ![]() |
Carme Pinós i Desplat (Barcelona, Catalunya, 23 de juny de 1954) és una arquitecta i professora universitària catalana.[1][2] Després d'assolir el reconeixement internacional amb Enric Miralles amb projectes com el cementiri d'Igualada (1991) va fundar el seu propi estudi.
Ha impartit classe a la Kunstakademie de Düsseldorf, la Columbia University de Nova York o la Harvard University.
Entre els seus projectes, destaquen les Oficines Cube I i Cube II a Guadalajara (Mèxic), l'Edifici de Departaments de la Universitat d'Econòmiques de Viena, el CaixaForum de Saragossa o el conjunt de la plaça de la Gardunya, l'Escola Massana i la façana posterior del mercat de la Boqueria a Barcelona.[3] El ministeri espanyol de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana li va concedir el Premio Nacional d'Arquitectura 2021.[4]
Primers anys[modifica]
Va néixer el 23 de juny de 1954 a la ciutat de Barcelona. La seva infància va ser determinant per a les seves eleccions a la seva vida adulta: el seu pare, Tomás Pinós, metge i director de patología digestiva a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, la va tenir amb seixanta anys. Mentre ella estudiava arquitectura a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona pel mandat del seu pare, va ajudar a la seva mare a dirigir la finca agrícola que tenien a Balaguer (Lleida). Aquesta experiència ha influenciat en la seva concepció paisatgística a l'hora de projectar edificis que s'adeqüen al caracter particular de cada lloc.[5]
A l'escola d'arquitecura va conèixer Enric Miralles (1955-2000), el seu marit i soci per més d'una dècada.[6]
Trajectòria[modifica]
De la seva etapa inicial amb Miralles, a part del Cementiri d'Igualada, les obres més reconegudes són: L'Escola la Llauna, Badalona (1991), el Centre Social a Hostalets de Balenyà (1992), el Camp Olímpic de Tir amb Arc, Barcelona (1991), el Pabellón Pedro Ferrándiz (1993), el Centre Social La Mina (1993) i l'Escola-Habitatge a Morella (1993). Per aquesta última obra van rebre el Premi Nacional d'Arquitectura en 1995.
Després d'aconseguir el reconeixement internacional, funda el seu propi estudi en 1991 sota el nom d'Estudi Carme Pinós, que enlaira després de guanyar el concurs per fer el Passeig Marítim de Torrevella (1996).
Entre els seus projectes actuals més destacats es troben el Pla General del centre històric de Saint-Dizier (França), on també s'estan donant a terme diverses intervencions a l'espai públic; la construcció de la Torre Cube a Guadalajara (Mèxic);[7] el centre cultural i d'exposicions CaixaForum de Saragossa (Espanya); i el conjunt compost per la plaça de la Gardunya, l'Escola Massana, un edifici d'habitatges i la façana posterior del mercat de la Boqueria a Barcelona (Espanya). L'any 2012 crea la firma de mobiliari Objects by Estudi Carme Pinós, una col·lecció de productes a preus accessibles, amb materials d'alta qualitat, versàtils i de fàcil muntatge.
En 2021, el Museu ICO de Madrid, amb la seva "aposta, però donar visibilitat a grans exponents de l'arquitectura contemporània", li va dedicar una gran exposició, que comprèn els trenta anys de la seva carrera.[8][9]Va ser la primera exposició que es va fer d'una arquitecta a Espanya.[10]
L'any 2023 va rebre el Premi Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans.[11]
Selecció d'obres[modifica]

Algunes de les seves obres més representatives són:
- Realitzades amb Enric Miralles
- 1984-1986: Institut "La Llauna" (Badalona), Premi FAD d'interiorisme
- 1985-1994: Cementiri Nou (Igualada), Premi FAD d'Arquitectura
- 1986-1992: Centre Cívic (Balenyà) Finalista Premi FAD
- 1986-1993: Internat (Morella)
- 1987: Remodelació del "Vapor Vell" (Barcelona)
- 1987-1993: Centre Cívic de La Mina (Sant Adrià de Besòs) Finalista Premi FAD
- 1988-1992: Pavelló d'Esports (Osca)
- 1989 - 1991: Camp Olímpic de Tir amb Arc (Vall d'Hebron, Barcelona)[12] Finalista Premi FAD
- 1990-1991: Centre Nacional de Gimnàstica Rítmica (Alacant, País Valencià)
- 1990-1992: Pèrgoles del Passeig de la Nova Icària (Barcelona)
- Realitzades en solitari
- 1996: Estadi de Son Moix (Palma)
- 1996-1999: Passeig Marítim (Torrevella)
- 1999: Parc urbà i passarel·la (Petrer)
- 1999: Parc de les Estacions (Palma)
- 2001: Habitatges socials (València)
- 2001: Escola La Serra (Mollerussa)
- 2002-2004: Torre Cube (Guadalajara)
- 2006: Escola d'Educació Primària (Castelldefels)
Obres[modifica]
- El Croquis 30+49 / 50 Omnibus Volume. Enric Miralles / Carme Pinos: obra construita / built works 1983-1994. Madrid: El Croquis, 1995.
Referències[modifica]
- ↑ Tur, Antoni Ribas. «“No em plantejo fer un edifici genial, però sí que sigui digne”», 08-03-2015. [Consulta: 10 febrer 2021].
- ↑ «Animals arquitectes - T1xC5 - Carme Pinós». 3Cat. [Consulta: 25 novembre 2023].
- ↑ «Projecte 1 dia 1 foto». Dossier. Arts Santa Mònica, Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 29 de novembre 2014. [Consulta: 22 novembre 2014].
- ↑ Tur, Antoni Ribas. «Carme Pinós guanya el Premio Nacional d'arquitectura». ARA, 10-12-2021. [Consulta: 10 desembre 2021].
- ↑ «Mercé, Cayetana (8 de septiembre de 2015). «Carme Pinós i Desplat 1954». Un día | una arquitecta. Consultado el 31 de mayo de 2017.».
- ↑ «Enric Miralles / Carme Pinós: obra construida / built works 1983-1994». El Croquis 30+49 / 50 Omnibus Volume. (Madrid). 1995.
- ↑ ««Torre Cube, Carme Pinos en Guadalajara». Plataforma Arquitectura. 6 de febrero de 2006. Consultado el 16 de marzo de 2021.».
- ↑ «Museo ICO, Fundación ICO (Febrero 2021). Carme Pinós: Escenarios para la vida.».
- ↑ ««Carme Pinós: "El mercado diseñó nuestras ciudades y los arquitectos fueron cómplices"». www.publico.es. Consultado el 16 de marzo de 2021.».
- ↑ ««Carme Pinós: "Parece que los arquitectos hoy solo rehabilitamos y no, hay que tirar cosas"». www.elconfidencial.com. 14 de marzo de 2021. Consultado el 16 de marzo de 2021.».
- ↑ «Lliurament dels Premis Sant Jordi 2023». [Consulta: 21 abril 2023].
- ↑ Ribas Tur, Antoni. «L'edifici olímpic d'Enric Miralles i Carme Pinós, abandonat 'sine die'». Ara, 15-01-2021. [Consulta: 11 setembre 2022].
Enllaços externs[modifica]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carme Pinós i Desplat |
- Guia temàtica: Carme Pinós - Biblioteca Oriol Bohigas (Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona)
- (castellà) (anglès) www.cpinos.com.
- (castellà) Informació a la xarxa.
- (castellà) www.soloarquitectura.com.
- Persones vives
- Arquitectes barcelonins contemporanis
- Premis Nacionals d'Arquitectura i Espai Públic
- Alumnes barcelonins de la UPC
- Medalla d'Honor de la Xarxa Vives d'Universitats
- Alumnes de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
- Professors de l'École Polytechnique Fédérale de Lausanne
- Professors de la Universitat Harvard
- Professors de la Universitat de Colúmbia
- Professors de la Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign
- Naixements del 1954
- Premis Gaudí Gresol