Carme Pinós i Desplat

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCarme Pinós i Desplat
CARME PINOS 1 Italo Rondinella.jpg
Biografia
Naixement23 juny 1954 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya
FormacióEscola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
Universitat Politècnica de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecta Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Harvard
Universitat de Colúmbia
Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign
École Polytechnique Fédérale de Lausanne Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Projectes principalsCementiri d'Igualada (1991)
Premis

Carme Pinós i Desplat (Barcelona, Catalunya, 1954) és una arquitecta i professora universitària catalana.[1] Després d'assolir el reconeixement internacional amb Enric Miralles amb projectes com el cementiri d'Igualada (1991) va fundar el seu propi estudi.

Ha donat classes a la Kunstakademie de Düsseldorf, la Columbia University de NY o la Harvard University.

Entre els seus projectes recents destaquen les Oficines Cube I i Cube II a Guadalajara (Mèxic), l'Edifici de Departaments de la Universitat d'Econòmiques de Viena, el CaixaForum de Saragossa o el conjunt de la plaça de la Gardunya, l'Escola Massana i la façana posterior del mercat de la Boqueria a Barcelona.[2]

Primers anys[modifica]

Va néixer el 23 de juny de 1954 a la ciutat de Barcelona. La seva infància va ser determinant per a les seves eleccions a la seva vida adulta: el seu pare, Tomás Pinós, metge i director de patología digestiva a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, la va tenir amb seixanta anys. Mentre ella estudiava arquitectura a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona pel mandat del seu pare, va ajudar a la seva mare a dirigir la finca agricola que tenien a Balaguer (Lleida). Aquesta experiència ha influenciat en la seva concepció paisatjistica a l'hora de projectar edificis que s'adeqüen al caracter particular de cada lloc.[3]

A l'escola d'arquitecura va conèixer a Enric Miralles (1955-2000), el seu marit i soci per més d'una dècada.[4]

Trajectòria[modifica]

De la seva etapa inicial amb Miralles, a part del Cementiri d'Igualada, les obres més reconegudes són: L'Escola la Llauna, Badalona (1991), el Centre Social a Hostalets de Balenyà (1992), el Camp Olímpic de Tir amb Arc, Barcelona (1991), el Pabellón Pedro Ferrándiz (1993), el Centre Social La Mina (1993) i l'Escola-Habitatge a Morella (1993). Per aquesta última obra van rebre el Premi Nacional d'Arquitectura en 1995.

Després d'aconseguir el reconeixement internacional, funda el seu propi estudi en 1991 sota el nom d'Estudi Carme Pinós, que enlaira després de guanyar el concurs per fer el Passeig Marítim de Torrevella (1996).

Entre els seus projectes actuals més destacats es troben el Pla General del centre històric de Saint-Dizier (França), on també s'estan donant a terme diverses intervencions a l'espai públic; la construcció de la Torre Cube a Guadalajara (Mèxic);[5] el centre cultural i d'exposicions CaixaForum de Saragossa (Espanya); i el conjunt compost per la plaça de la Gardunya, l'Escola Massana, un edifici d'habitatges i la façana posterior del mercat de la Boqueria a Barcelona (Espanya). L'any 2012 crea la firma de mobiliari Objects by Estudi Carme Pinós, una col·lecció de productes a preus accessibles, amb materials d'alta qualitat, versàtils i de fàcil muntatge que es poden adquirir a la seva pròpia web.

En 2021, el Museu ICO de Madrid, amb la seva "aposta, però donar visibilitat a grans exponents de l'arquitectura contemporània", li va dedicar una gran exposició, que comprèn els trenta anys de la seva carrera.[6][7]Va ser la primera exposició que es va fer d'una arquitecta a Espanya.[8]

Selecció d'obres[modifica]

Escola Taller de Morella
Cementiri d'Igualada

Algunes de les seves obres més representatvies són:

Realitzades amb Enric Miralles
Realitzades en solitari

Obres[modifica]

  • El Croquis 30+49 / 50 Omnibus Volume. Enric Miralles / Carme Pinos: obra construita / built works 1983-1994. Madrid: El Croquis, 1995.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carme Pinós i Desplat