Carme Portaceli i Roig

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Carme Portaceli)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCarme Portaceli i Roig
Carme Portaceli.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ca) Carme Portaceli Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 maig 1957 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Directora del Teatre Nacional de Catalunya
setembre 2021 –
← Xavier Albertí i Gallart
Directora Teatro Español
gener 2017 – desembre 2019
Vicepresidenta Academia de las Artes Escénicas de España
2014 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona . llicenciatura (–1981) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióHistoriadora i directora de teatre Modifica el valor a Wikidata
OcupadorTeatre Nacional de Catalunya (2020–)
Teatro Español (2016–2019)
Institut del Teatre (2001–2016) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webcarmeportaceli.com Modifica el valor a Wikidata

Carme Portaceli i Roig (València, 2 de maig de 1957) és una directora teatral i professora a l'Institut del Teatre de Barcelona.[1] Membre fundadora de l'Acadèmia de les Arts Escèniques d'Espanya (AAEE) i del comitè organitzador dels Premis Max, va crear la Factoria Escènica Internacional el 2005. El 2016 va ser nomenada directora del Teatro Español de Madrid.[2] Al llarg de la seva trajectòria com a directora d'escena ha dirigit més de 70 espectacles. El juliol de 2020 fou nomenada directora artística del Teatre Nacional de Catalunya, que exercirà a partir del setembre de 2021.[3]

Llicenciada en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona l'any 1981. La trajectòria professional de Carme Portaceli en el món de les arts escèniques es va iniciar al costat de Fabià Puigserver al Teatre Lliure l'any 1982 com a ajudant de direcció a l'obra Fulgor i mort de Joaquin Murieta de Pablo Neruda, amb traducció de Miquel Martí i Pol i direcció del mateix Fabià. Des de l'any 2001 fins al 2016 va ser professora de Direcció i d'Interpretació a l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Entre 2005 i 2016 va ser directora artística de la Factoria Escènica Internacional. Des de 2014 és vocal de l'Academia de las Artes Escènicas. Entre 2016 i 2019 va ser directora artística del Teatro Español de Madrid.[2]

Es preveu que inicii la seva direcció artística al TNC a partir del setembre del 2020 com a programadora de la temporada següent, la 2021-22. L'actual director, Xavier Albertí, continuarà com a director artístic del TNC fins a la finalització del seu contracte, el 31 de juliol de 2021, data en què es produirà el relleu en la Direcció artística. La nova directora exercirà el seu càrrec com a director artístic durant 6 anys no prorrogables, fins al juliol de 2027.[3]

Ha rebut un important reconeixement per part de la crítica i el públic destacant el Premi MAX 2017 al millor espectacle i a la millor direcció, Premi Butaca de 2107 a la Millor Direcció per Només són dones de Carmen Domingo,[4] el Premi de la crítica 2009 al Millor espectacle per Què va passar amb Nora quan va deixar el seu home d'Elfriede Jelinek entre d'altres.[5]

Muntatges[modifica]

  • Món, dimoni i carn de Maria Aurèlia Capmany (1982)
  • La missió (1990) de Heiner Müller, premi Serra d'Or al millor espectacle de l'any
  • Combat de negre i gossos (1988)
  • Muelle Oeste (1993) de B. M. Koltès,
  • Els vells temps (1999), de Harold Pinter
  • El Parc (1992), de Botho Strauss
  • Les presidentes (1998), de Werner Schwab.
  • Mein Kampf, del jueu hongarès George Tabori (1999)
  • Por, menjar-se ànima, versió d'Angst essen Seele auf, de Rainer Werner Fassbinder (2000)
  • Solness, el constructor (2000) de Henrik Ibsen
  • Jubileum (2001) de George Tabori
  • El idiota en Versalles (2001) de Chema Cardeña
  • Ball trampa (2001) de Xavier Durringer
  • Sallinger (2002) de Bernard-Marie Koltès
  • Cara de foc de Marius von Mayenbrug
  • Un enemic del poble (2003) d'Henrik Ibsen
  • Lear (2003) d'Edward Bond
  • El retorn al desert (2003) de B.M.Koltès
  • Gènova 01 (2004) de Fausto Paravidino
  • Cançons dedicades (2004) de Franz Xaver Kroetz
  • Raccord (2005) de Rodolf Sirera.
  • Les escorxadores (2006) de Sarah Daniels
  • Un lloc conegut (2007) de Daniela Freixas Conte
  • Fairy (2007)
  • Josep i Maria 2007 de (Turrini)
  • Ante la jubilación. 2008. (Bernhard)
  • Què va passar quan Nora va deixar el seu home? 2008. (E. Jelinek)
  • Así que pasen cinco años. 2008. (Lorca)
  • Ricard II 2008. (Shakespeare)
  • Te doy mis ojos 2009. (I.Bollain y Alicia Luna)
  • L'Auca del senyor Esteve. 2010. (Rusiñol)
  • Prometeu 2010 (Esquil-Müller)
  • Conte d'Hivern 2010 (Shakespeare)
  • La nostra classe 2011 (Slobodzianek)
  • Els baixos fons 2012. (Gorki)
  • El video no el veu ningú 2012 (Martin Crimp)
  • La indagació. Un oratori en onze cants 2013 (Peter Weiss)
  • TV & misèria de la II Transició 2013 (Albert Boronat)
  • El President 2014 (Thomas Bernhard)
  • Krum 2014 (Hanoch Levin)
  • Las dos bandoleras 2014 (Félix Lope de Vega)
  • Només són dones 2015 (Carmen Domingo)
  • La Rosa Tatuada 2016 (Tennessee Williams)
  • Esplendor. 2016 (Abi Morgan)
  • Jane Eyre. 2017 (Charlotte Brönte)
  • Galileu. 2017 (Brecht)
  • Troyanas 2017 (Eurípides/Alberto Conejero)
  • Frankenstein 2018 (Mary Shelley)
  • Policias y ladrones. Zarzuela. 2018. (Música de Tomás Marco y libreto de Alvaro del Amo)
  • L'enigma di Lea. Opera. 2019 (Música de Benet Casablancas y texto de Rafael Argullol)
  • Mrs. Dalloway. 2019 (Virginia Woolf)
  • No passa cada dia que algú ens necessiti (de fet, no és gaire habitual que algú ens necessiti). (diversos autors/autores)

Referències[modifica]