Carme Portella i Feliu

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCarme Portella i Feliu
Biografia
Naixement8 febrer 1914 Modifica el valor a Wikidata
Tremp (Pallars Jussà) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 abril 2014 Modifica el valor a Wikidata (100 anys)
Tremp (Pallars Jussà) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEscola de Bibliotecàries Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióBibliotecària Modifica el valor a Wikidata

Carme Portella i Feliu (Tremp, 8 de febrer de 1914 - Tremp, 24 d'abril de 2014) va ser una bibliotecària catalana.

Biografia i trajectòria professional[modifica]

Filla del metge de Tremp, ciutat on rebé els primers ensenyaments al col·legi de monges de les missioneres claretianes, va continuar els estudis al Col·legi de monges de la Presentació de la Travessera de les Corts Barcelona. Més endavant va estudiar a l'Escola Superior de Bibliotecàries entre 1933 i 1936, juntament amb la seva germana bessona Josefina, si bé aquesta va començar un any abans la carrera. Mentre estudiava, va portar a terme, conjuntament amb la seva germana, una estada de treball al monestir de Poblet, per ajudar en la reconstrucció de la biblioteca, sota la direcció d'Eduard Toda i Güell. Les pràctiques obligatòries les va fer a Granollers, i l'estiu de 1936 va viatjar a Londres per perfeccionar l'anglès. La seva tesina de final de carrera es titula «Índex de matèries de les obres i publicacions que han estat criticades o estudiades dins dels VII volums del periòdic catalanista Joventut».[1]

Acabats els estudis fou destinada a la biblioteca pública de Palafrugell, juntament amb la seva companya de promoció Antònia Matosas, la qual ocupà el càrrec de directora. La biblioteca encara no havia estat inaugurada (ho faria el president Lluís Companys el juliol de 1938), però des del novembre de 1937 ja s'hi treballava internament.[2] Durant la guerra civil, les dues germanes van ser empresonades a Barcelona de gener a primers de juny de 1938. En sortir de la presó, va retornar a la biblioteca de Palafrugell.[3]

Va participar en el Servei de Biblioteques del Front, durant el recorregut que féu el bibliobús per terres gironines el 1938, acompanyant a la responsable del servei, Maria Felipa Español. Acabada la guerra civil, deixa la professió i torna a Tremp. Uns anys més tard (1941) es casa amb el veterinari Leoncio Monreal Martínez, amb qui va tenir vuit fills. El 1982, amb 69 anys, torna a treballar temporalment com a bibliotecària, a la Generalitat de Catalunya, a Barcelona, per tal d'acollir-se a una llei que li va permetre de rebre una pensió.

Reconeixement[modifica]

El 2014 va rebre la Medalla Centenària, concedida per la Generalitat de Catalunya, de mans del director dels Serveis Territorials de Benestar Social i Família a Lleida Josep Maria Forné i Febrer.[4]

Referències[modifica]

  1. «Carme Portella: Traspàs d'una bibliotecària centenària», 02-05-2014. [Consulta: 1r agost 2018].
  2. Marimón, Sílvia «Bibliotecàries al peu del canó». Diari ARA, 11-08-2013 [Consulta: 13 agost 2018].
  3. Nadal i Farreras, Joaquim ««Un gris verdós, clar, si l'ensopeguen, pot fer bonic». Biblioteques i guerra. Una correspondència de Jordi Rubió i Balaguer amb Joan Subias i Galter (1927-1938)». Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, Núm. XXVIII, 2017, pàg. 19-87. DOI: 10.2436/20.1001.01.164. ISSN: 2013-3995 [Consulta: 1r agost 2018].
  4. «Una veïna de Tremp rebrà la Medalla Centenària de Benestar Social i Família». Pallars Digital, 07-02-2014 [Consulta: 1r agost 2018].