Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez del Romero

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Carmelina Sánchez-Cutillas)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCarmelina Sánchez-Cutillas i Martínez del Romero
Placa de la plaça de l'escriptora Carmelina Sánchez-Cutillas a Altea.JPG
Placa de la plaça de l'escriptora Carmelina Sánchez-Cutillas a Altea Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ca) Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez Modifica el valor a Wikidata
1r gener 1927 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort22 febrer 2009 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióHistoriadora i escriptora Modifica el valor a Wikidata
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
Premis
Biblioteca Carmelina Sánchez-Cutillas a Benicalap (València)

Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez del Romero (Madrid, 1927? [1] - València, 22 de febrer de 2009) fou una historiadora, novel·lista i poetessa valenciana.[2][3][4]

Biografia[modifica]

Carmelina Sánchez Cutillas va nàixer a Madrid suposadament l'any 1927 però se'n desconeix la data exacta.[1] Després d’una curta etapa a Barcelona, la seua família es va traslladar definitivament a la ciutat de València. Va passar la seua infantesa a Altea,[5] on va viure sota la influència del seu avi, l'historiador alteà Francesc Martínez i Martínez. Aquesta circumstància incideix, de fet, en la seua posterior activitat intel·lectual. Va cursar els estudis de Filosofia i Lletres a la Universitat de València i més tard entrà a col·laborar en el diari Levante, on s'ocupà de les pàgines culturals i escriví articles de tema històric i literari. Aquesta no va ser una activitat aïllada, ja que, junt amb aquests articles, Carmelina Sánchez Cutillas va publicar diversos estudis sobre història i literatura medieval, tant en castellà com en català, com ara Don Jaime el Conquistador en Alicante (1957), Lletres closes de Pere el Cerimoniós endreçades al Consell de València (1967) o Jaume Gassull, poeta satíric valencià del s. XV (1971).[6][3]

Com a escriptora de creació, Carmelina va conrear principalment la poesia i és una de les figures que conformen la generació poètica dels cinquanta, o de la postguerra, junt amb Valls, Matilde Llòria, Maria Ibars, Vicent Andrés Estellés o Maria Beneyto, entre altres. Així mateix, també és autora de la novel·la Matèria de Bretanya (1976), obra guardonada amb el premi Andròmina l'any 1975 i d’extraordinària acceptació entre el públic lector. A més, és autora de dues narracions El llamp i la sageta dels records i A la reverent e honrada Sor Francina de Bellpuig, monja professa al convent de la Puritat cara cosina nostra (1981), en què Carmelina empra el parany historiogràfic per fer-se passar com a transcriptora d’un text medieval de Sor Isabel de Villena.[3]

En Matèria de Bretanya reflexiona sobre el passat, sobre els records i la mitologia. És aquesta temàtica la que es veu desenvolupada en el seu poemari més ambiciós, Els jeroglífics i la pedra de Rosetta (1976), on són constants les referències al bagatge mitològic i llegendari de diverses cultures. Abans, però, en plena dècada dels seixanta, va publicar uns altres dos poemaris d’estètica realista (sobretot el primer): Un món rebel (1964) i Conjugació en primera persona (1969). La seua producció no acabà amb aquestes obres. El 1980 va publicar el seu darrer poemari Llibre d’amic e amada, més proper a l’estètica del poemari de 1969 que a Els jeroglífics. Finalment, l’any 1997 va ser editada de forma íntegra l’Obra poètica de Carmelina Sánchez Cutillas, que arreplega el conjunt de les seues composicions.[2][7]

Va morir als 82 anys, el 22 de febrer de 2009 a la ciutat de València.[8] En 2011, la seua biblioteca i arxiu van ser donats a la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu.[9]

Reconeixements[modifica]

L'any 2008 fou distingida "Valenciana de l'any 2008" per la Fundació Huguet i fou sòcia d'honor de l'AELC (Associació d'Escriptors en Llengua Catalana).[2] L'Acadèmia Valenciana de la Llengua la va nomenar Escriptora de l'Any 2020.[10]

Arreu la geografia valenciana hi ha diversos carrers i edificis que porten el seu nom. Entre altres, l'any 2010 es va inaugurar una plaça amb el seu nom a Altea i el 2011, dos anys després de la seua mort, s'inaugurà a Benicalap (València) una biblioteca amb el seu nom.[11][12] Així mateix, el 2017 les Corts Valencianes van realitzar un acte en homenatge coincidint amb el Dia de les Escriptores, amb la presència del president de les Corts Valencianes Enric Morera, el president de la Generalitat Valenciana Ximo Puig i l'exministra de Cultura Carmen Alborch.[13]

L'any 2020, durant els actes de la setmana de la dona, l'Ajuntament de Massalfassar va inaugurar la Sala Carmelina Sánchez-Cutillas, en honor a Carmelina.[3] Ha estat nomenada per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua Escriptora de l'Any 2020.[14] El nomenament ha estat ampliat també a l'any 2021 per motiu de l'ajornament de les activitats al 2020 per causa de la crisi de la COVID-19.[15]

Obres[modifica]

Poesia[modifica]

Narrativa[modifica]

  • 1975 Matèria de Bretanya
  • 1981 El llamp i la sageta dels records
  • 1981 A la reverent e honrada Sor Francina de Bellpuig, monja professa al convent de la Puritat cara cosina nostra

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Borja, Joan; Francés, M. Àngels. Carmelina Sánchez-Cutillas : des de les fronteres del silenci. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2020 [Consulta: 6 setembre 2020]. 
  2. 2,0 2,1 2,2 «Carmelina Sánchez-Cutillas Martínez del Romero». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Levante-EMV. «Massalfassar inaugura la sala Carmelina Sánchez-Cutillas» (en castellà). [Consulta: 16 març 2020].
  4. «Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez del Romero | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 abril 2020].
  5. Espinosa de los Monteros, María Jesús «Carmelina Sánchez-Cutillas: la escritora de Altea». Valencia plaza, 17-10-2018.
  6. «Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez del Romero». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. Alberola, Miquel «Carmelina Sánchez-Cutillas, escritora rebelde valenciana». El País, 25-02-2009.
  8. «La escritora Carmelina Sánchez-Cutillas muere a los 82 años en Valencia» (en castellà). Levante-EMV, 24-02-2009.
  9. Dona i cultura escrita. València: Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu, 2012. 
  10. «La Academia Valenciana de la Lengua celebrará en 2022 el Año Joan Fuster coincidiendo con el centenario del autor» (en castellà). La Vanguardia, 25-01-2017.
  11. «Altea pone una plaza a Carmelina Sánchez-Cutillas con una placa» (en castellà). Levante-EMV, 18-08-2010.
  12. «Los vecinos de Benicalap disponen desde hoy de la nueva biblioteca “Carmelina Sánchez-Cutillas”» (en castellà). http://www.elperiodic.com,+20-09-2011.+[Consulta: Març 2016].
  13. «Carmelina Sánchez-Cutillas y María Cambrils, homenajeadas en las Corts por el Día de las Escritoras» (en castellà). Eldiario.es, 15-10-2017.
  14. S.L, EDICIONES PLAZA. «La AVL convierte 2020 el año de Carmelina Sánchez-Cutillas» (en castellà). [Consulta: 6 setembre 2020].
  15. Press, Europa. «La AVL prorroga el Año Carmelina Sánchez-Cutillas hasta 2021 para llevar a cabo toda la programación», 08-05-2020. [Consulta: 6 setembre 2020].

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Joan Francesc Mira i Casterà
Els cucs de seda
Premi Andròmina de narrativa
1975
Succeït per:
Isa Tròlec
Ramona Rosbif