Carmen Andrade Perdrix

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCarmen Andrade Perdrix
Biografia
Naixement 1947 (71/72 anys)
Madrid
Nacionalitat Espanya
Formació Universitat Complutense de Madrid
Es coneix per corrosió de l'acer en el formigó armat
Activitat
Ocupació química
Modifica les dades a Wikidata

Carmen Andrade Perdrix (Madrid, 1947) doctora en Química Industrial, coneguda internacionalment pels seus estudis sobre la corrosió de l'acer en el formigó armat i el disseny i aplicació de tècniques no destructives de mesura de la integritat estructural i la velocitat de corrosió.[1]

Biografia[modifica]

En 1969 es va llicenciar en Ciències Químiques per la Universitat Complutense de Madrid i aquest mateix any va començar a treballar com a becària a l'Institut de la Construcción y del Cemento “Eduardo Torroja“ del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC). Es va doctorar en Química Industrial en 1973, també en la UCM, amb la tesi titulada: Nova tècnica electroquímica de mesura de la velocitat de corrosió en formigó armat i pretesat. Ús d'inhibidors de corrosió com a mètode de protecció. En 1979 es va incorporar al CSIC com a Científica Titular. En 1987 va aprovar l'oposició a Professora de Recerca del CSIC, i fins a l'any 2000 va ser l'única dona amb aquest estatus a l'Àrea de Materials. Ha estat Directora de l'Institut de Ciències de la Construcció Eduardo Torroja (CSIC) durant els períodes 1985-1988 i 1993-2003.

Actualment és Cap del Departament de Seguretat i Durabilitat de les Estructures de l'Institut de Ciències de la Construcció Eduardo Torroja i forma part del Grup de Corrosió d'armadures i seguretat estructural.

Recerca i la seva aplicació[modifica]

Al llarg de la seva carrera ha seguit la línia ja iniciada en la seva tesi doctoral investigant la durabilitat de les construccions i infraestructures i el tractament de les seves patologies, especialment la corrosió de l'acer en el formigó armat, la seva detecció, i els mètodes de protecció i reparació. En aquest àmbit és autora d'uns 220 articles en revistes i un altre gran nombre de publicacions.[2]

Les seves aportacions més rellevants estan en el disseny i aplicació de tècniques no destructives de mesura de la integritat estructural i la velocitat de corrosió. Sempre treballa connectant la recerca bàsica amb la seva aplicació en situacions concretes.[3]

Corrosímetre de mesura in situ[modifica]

Com a conseqüència de l'aplicació pràctica de la recerca duta a terme per Carmen Andrade i el seu grup de recerca, es va desenvolupar un corrosímetre de mesura in situ que va ser patentat pel CSIC en 1990 a Espanya i en 1993 als Estats Units[4] i que actualment és considerat encara el de referència a tot el món.[5][6][7] El CSIC ho va seleccionar entre els 20 invents més importants de la seva història i va formar part del llançament del Programa Enginyo 2010 del Govern d'Espanya per estimular la R+D+i.[8]

Estadi de Maracaná[modifica]

La utilització del corrosimetre en la inspecció i diagnòstic de l'estat de conservació del mític Estadi de Maracaná (seu de la celebració de la Copa de les Nacions 2012, del Mundial de futbol 2014 i de les properes Olimpíades de 2016) va ser essencial per detectar que, sota l'aparent bon estat del formigó, s'havia produït una notable corrosió de l'armadura, que comprometia greument la seguretat de la instal·lació i el compliment dels terminis de la seva modernització.[9]

Canal de Panamà[modifica]

L'aplicació de la mesura de la resistivitat elèctrica del formigó com a paràmetre universal per caracteritzar la seva potencial durabilitat i vida útil ha permès seleccionar els millors dosatges de formigó per aconseguir vides útils d'almenys 100 anys, conèixer la qualitat del formigó gairebé recentment fabricat, i per tant rectificar amb la producció en continu, a més, és un assaig no destructiu molt fàcil i relativament barat de mesurar. Aquesta tècnica s'està aplicant en la construcció de les noves rescloses del Canal de Panamà, obra en la qual Carmen Andrade col·labora des de 2011.[10][11] Per la seva aportació innovadora en el projecte del tercer joc de rescloses de l'Ampliació del Canal de Panamà va rebre en 2014, juntament amb els empleats de Sacyr que estan treballant en el projecte, un esment especial en la 4a Edició dels Premis Sacyr a la Innovació.[12]

Centrals i residus nuclears[modifica]

Des de 1986 col·labora amb l'Empresa Nacional de Residus Radioactius S.A. (ENRESA) agència nacional pública de gestió dels residus radioactius. En aquesta col·laboració amb ENRESA destaca la formulació bàsica del formigó de les barreres d'enginyeria de l'emmagatzematge de mitjana i baixa activitat del Cabril (Còrdova) i la caracterització i seguiment de la seva durabilitat al llarg dels 20 anys que porta construït l'emmagatzematge.[13] El coneixement dels efectes de la radiació del reactor nuclear sobre els formigons que intervenen en la costrucción d'una central nuclear resulta essencial per als permisos d'extensió de vida de les centrals nuclears.[14]

Premis i reconeixements[modifica]

  • 2013 Premio W.R. Whitney, considerat el "Nobel” de les obres públiques, i que atorga la National Association of Corrosion Engineers (NEIX)[15][16]
  • 2010, 2011 i 2013 Designada vocal del Comitè Assessor: Transferència de Coneixement i Innovació de la Comissió Nacional Avaluadora de l'Activitat Investigadora[17][18][19]
  • 2006-2008 Directora General de Política Tecnològica del Ministeri d'Educació i Ciència.[20]
  • 2006 Dra. Honoris causa per la Universitat d'Alacant.[21]
  • 2003 Dra. Honoris causa per la Universitat de Trondheim (Noruega)[22]
  • Premi “Manuel Rocha en Enginyeria Civil” de la Presidència de Portugal[23]
  • 1997-2003 Vicepresidenta i Presidenta de la RILEM (Unió Internacional d'Experts i Laboratoris de materials i estructures de Construcció)

Referències[modifica]

  1. «Quién es quien. Entrevista Carmen Andrade». Fundación Madri+d. [Consulta: 4 gener 2015].
  2. «Carmen Andrade en Google Académico». [Consulta: 5 gener 2015].
  3. «Entrevista Mª Carmen Andrade». Construtec 2012, 05-06-2012. [Consulta: 5 gener 2015].
  4. «Corrosion detecting probes for use with a corrosion-rate meter for electrochemically determining the corrosion rate of reinforced concrete structures» (en anglès). [Consulta: 5 gener 2015].
  5. «Simulación por elementos finitos de las líneas de corriente del corrosimetro para medida in situ con anillo de guarda modulado». Anales de Mecánica de la Fractura, 2, 28, 2011, pàg. 439-444 [Consulta: 5 gener 2015].
  6. «A Simple and Reliable Setup for Monitoring Corrosion Rate of Steel Rebars in Concrete». Scientific World Journal., 2014, 12-01-2014. DOI: 10.1155/2014/525678 [Consulta: 5 gener 2015].
  7. «Estudios Especiales. Corrosión de las armaduras». GEOCISA. [Consulta: 5 gener 2015].
  8. «Progra Ingenio 2010». Ministerio de Industria Energía y Turismo. Secretaria de estado de Telecom. Soc. Informac., 23-06-2005. [Consulta: 4 gener 2015].
  9. Opciones teóricas de actuación en la marquesina del Estadio de Maracana. Congreso de patología y rehabilitación de edificios: 12-14 de abril de 2012,, p. 231. ISBN 978-84-96712-49-2. 
  10. «Jornada dedicada a laconstruccion de las nuevas esclusas en el Canal de Panamá». Colegio de Ingenieros de Caminos Canales y Puertos, 10-07-2014. [Consulta: 4 gener 2015].
  11. «El CSIC presenta en Madrid su aportación en las obras del Canal de Panamá». CSIC [Consulta: 5 gener 2015].
  12. «La 4a edicion de los premios Sacyr a la innovacion ya tiene ganadores». ESTRATEGIASW de inversión, 11-04-2014 [Consulta: 5 gener 2015].
  13. «Some principles of service life calculation of reinforcements and in situ corrosion monitoring by sensors in the radioactive waste containers of El Cabril disposal (Spain)». Journal of Nuclear Materials, 358, 2-3, 2006, pàg. 82-95. DOI: 10.1016/j.jnucmat.2006.06.015.
  14. «Evaluación de la corrosión en estructuras de contención nuclear mediante el uso de técnicas electroquímicas no destructivas». Informes de la Construcción, 64, 528, octubre-diciembre 2012, pàg. 519-528. DOI: 10.3989/ic.11.103.
  15. «Willis Rodney Whitney Award». NACE International. [Consulta: 5 gener 2015].
  16. «La doctora Carmen Andrade galardonada con el premio Whitney». CSIC, 2013. [Consulta: 5 gener 2015].
  17. «Nombramiento de los miembros de los Comités Asesores de la Comisión Nacional Evaluadora de la Actividad Investigadora». B.O.E., 13-12-2010. [Consulta: 5 gener 2015].
  18. «Nombramiento de los miembros de los Comités Asesores de la Comisión Nacional Evaluadora de la Actividad Investigadora». B.O.E., 19-12-2011. [Consulta: 5 gener 2015].
  19. «Nombramiento de los miembros de los diferentes Comités Asesores de la Comisión Nacional Evaluadora de la Actividad Investigadora». B.O.E., 25-02-2013. [Consulta: 5 gener 2015].
  20. «Nombramiento como Directora General de Política Tecnológica a doña María del Carmen Andrade Perdrix». B.O.E., o 30 septiembre 200. [Consulta: 5 gener 2015].
  21. «Investidura Doctores Honoris Causa». Universidad de Alicante, 07-04-2006. [Consulta: 5 gener 2015].
  22. «Æresdoktorer» (en norueg). Norges teknisk naturvitenskapelige universitet (NTNU). [Consulta: 5 gener 2015].
  23. «Una investigadora del CSIC recibe el Premio 'Manuel Rocha' en ingeniería civil por sus trabajos sobre corrosión». Madri+d, 02-12-2023. [Consulta: 5 gener 2015].