Carmen García de Merlo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCarmen García de Merlo
Biografia
Naixement27 de març de 1962
Valdepeñas (província de Ciudad Real) Modifica el valor a Wikidata
COGAM
Presidenta
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Nacional d'Educació a Distància
Universitat Complutense de Madrid
Universitat Carlos III de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAdvocada, Infermera,
OcupacióFuncionària i Activista LGTBI

Carmen García de Merlo (Valdepeñas, 27 de març de 1962). En 2018, es va convertir en Presidenta de COGAM, el Col·lectiu de Lesbianes, Gais, Transexuales i Bisexuales de Madrid, sent la primera dona transgènere a presidir l'organització.[1]

Curs Diplomat en Infermeria a la Universitat Complutense de Madrid, treballant a Hospitals, Atenció Primària i Urgències a Espanya ia Salut Mental al Regne Unit. Llicenciada en Dret per la Universitat d´Educació a Distància (UNED) i Màster en Prevenció de Riscos Laborals per la Universitat Carlos III de Madrid. És funcionària de l'Ajuntament de Madrid, treballant en àrees de Salut i Prevenció de Riscos Laborals.

Biografia[modifica]

García de Merlo, dona, trans i bisexual. En 1977, va traslladar la seva residència a Madrid.[2]

Des de la seva infància, García de Merlo va ser conscient que era una dona,.[1] A mitjans dels anys 80, va pensar a canviar de sexe però no va arribar fer-ho en aquest moment per temor al fet que la seva vida laboral com transexual pogués veure's limitada a l'àmbit de la prostitució i el món de l'espectacle.[3] Per punt, va continuar amb la seva carrera professional, a més de casar-se amb una dona amb qui va tenir dos fills.[4] Durant tota la seva vida continuo mantenint el desig de realitzar la transició de gènere, fet que la va portar a plantejar-se el suïcidi amb 53 anys, encara que finalment va acabar recorrent a ajuda professional a COGAM.[5]

García de Merlo va decidir mostrar-se per primera vegada davant la societat com a dona, la qual cosa li va suposar la ruptura de la relació amb els seus fills.[4]

Activisme[modifica]

Després de la seva transició, García de Merlo es va convertir en activista per lluitar pels drets de les persones trans.[5] En 2017, va passar a formar part del grup Transcogam com a voluntària i, al setembre de 2018, es va convertir en presidenta de COGAM, sent reelegida en el càrrec dos anys després.[6][7]

García de Merlo en la inauguració de la Placeta de la Memòria Trans de Madrid
García de Merlo en l'acte 'Orgull de la nostra diversitat' 2019

Des de l'inici de la seva etapa com a activista, ha atès a debats i entrevistes en diferents mitjans de comunicació, a més de participar en esdeveniments i xerrades en els quals posava de manifest la postura del COGAM per seguir protegint els drets de les persones LGBT.[8][9] En 2020, va ser l'encarregada d'inaugurar la mostra de cinema LesGaiCineMad, any en el qual el festival iniciava una col·laboració amb l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya amb la projecció del documental del guionista Ferrán Navarro-Beltrán La generació silenciosa, que narrava les històries de vida de persones LGBTIQ+ durant el franquisme i la Transició espanyola.[10]

En 2020 es va escriure un llibre, "Diverses Lliures i Nostres. Vides de dones LBT", com a part de les activitats de l'Orgull per COGAM en el qual estan relatades 20 històries de dones, García de Merlo entre elles.[11]

Documental[modifica]

En 2020, García de Merlo es va convertir en una de les protagonistes del documental Elles.[3][12] Dirigit per Pilar Monsell, està inspirat en el documental Vestida de blau del director de cinema Antonio Giménez-Rico va ser presentat en el Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià de 1983 i que reflectia des d'un punt de vista neutral la realitat de les dones transgénero.[5] Per la seva banda, Elles mostrava la dispar trajectòria vital que han seguit cinc dones transexuales espanyoles de diferents generacions a partir d'una conversa moderada per l'escriptora i documentalista Valeria Vegas.[5] En el documental van participar, a més de la pròpia García de Merlo, la performer i activista Miryam Amaya, l'artista multidisciplinària i maquilladora Alex Saint, i la protagonista de la sèrie de televisió espanyola Verí, Lola Rodríguez.[5][12]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Educatolerancia. «Mamá, no soy niño» (en espanyol europeu). Educatolerancia, 29-01-2018. [Consulta: 7 novembre 2020].
  2. Peris, Guillermo Peris. «Cogam reelige a Carmen García de Merlo como presidenta» (en castellà). Diario Siglo XXI. [Consulta: 7 novembre 2020].
  3. 3,0 3,1 vertele.eldiario.es. «Así es 'Ellas', la docuserie sobre mujeres trans que toma el relevo a 'Veneno' en Atresplayer Premium» (en espanyol europeu). vertele, 01-11-2020. [Consulta: 7 novembre 2020].
  4. 4,0 4,1 Yotele, Redacción. «Las historias de Valeria Vegas y Lola Rodríguez ('Veneno') llegan a Atresplayer Premium con 'Ellas'» (en castellà). elperiodico, 01-11-2020. [Consulta: 7 novembre 2020].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Las lecciones de 'Ellas', tras el huracán 'Veneno' en Atresplayer: "Normal no es lo contrario de transexual"» (en anglès). www.elconfidencial.com, 01-11-2020. [Consulta: 7 novembre 2020].
  6. Actual, Rivas. «7 días, 7 razones para sentirse orgullos@s (Identidad LGTBI+): Carmen García de Merlo | Rivas Actual» (en castellà). [Consulta: 7 novembre 2020].
  7. «Líder en Información Social» (en castellà). Servimedia. Arxivat de l'original el 2021-07-03. [Consulta: 7 novembre 2020].
  8. somoslgtb. «Personas trans de más de una veintena de organizaciones, incluida SOMOS, celebran un evento histórico para reivindicar sus derechos» (en espanyol europeu). Asociación SOMOS LGTB+ de Aragón, 22-10-2020. [Consulta: 7 novembre 2020].
  9. Taboada, Lucía. «"Hace dos años que decidí ser yo"» (en castellà). Cadena SER, 20-11-2018. [Consulta: 7 novembre 2020].
  10. «La generación silenciosa llega a la Academia de Cine» (en castellà). Academia de cine. [Consulta: 7 novembre 2020].
  11. «Diversas, Libres, Nuestras es una publicación que recoge 20 relatos de vida de mujeres lesbianas, bisexuales y trans» (en castellà). COGAM. [Consulta: 28 març 2021].
  12. 12,0 12,1 «"Ellas": cinco mujeres, cinco relatos y 50 años de historia de la transexualidad» (en castellà). www.efe.com. [Consulta: 7 novembre 2020].