Carmen García del Diestro

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCarmen García del Diestro
Biografia
Naixement1908 modifica
Santander (Cantàbria) modifica
Mort11 juny 2001 modifica (92/93 anys)
Madrid modifica
Activitat
OcupacióPedagoga i professora modifica

Carmen García del Diestro (Santander, agost de 1908 - Madrid, 11 de juny del 2001) va ser una pedagoga espanyola, professora de llengua i literatura espanyola del Colegio Estudio de Madrid, institució de la qual va ser cofundadora, juntament amb Jimena Menéndez-Pidal Goyri i Ángeles Gasset, i la seva directora el durant cinquanta anys, fidel sempre a la línia pedagògica de la Institución Libre de Enseñanza.[1][2]

Història[modifica]

Carmen García del Diestro Nardiz, familiarment coneguda com a Kuqui, tant en l'ambient familiar com en el professional, va néixer en un barri burgès de la capital càntabra, filla del metge José García del Diestro i de Carmen Nardiz. Va fer el batxiller en el Col·legi San Francisco Javier, al carrer Moreto número 5, al costat del Jardins del Retiro, institució pluralista on compartien educació nenes jueves, protestants i catòliques, espanyoles i franceses. Lectora precoç, va estudiar Magisteri, llicenciant-se a l'Escola Normal d'Àvila. Després del seu pas pel Grup Escolar “Príncep d'Astúries” de Madrid, i seguint el consell de la família Menéndez Pidal, va ingressar com a mestra en l'Instituto Escuela després de superar l'avaluació a la qui la va sotmetre Maria Goyri, directora de Lletres, i Juana Moreno, directora de Ciències, ambdues de la Secció de Primària de l'establiment institucionista. Tenia 22 anys.

En l'estiu de 1934 es va casar amb el cirurgià Luis Lorente Fernández, i amb el suport de la Junta per a Ampliació d'Estudis i Recerques Científiques, el jove matrimoni es va traslladar a Alemanya durant un any acadèmic, instal·lant-se en el Berlín de 1935 i tornant a Espanya en la tardor d'aquest mateix any. Va romandre a Madrid durant la Guerra Civil, en la direcció del col·legi públic Lina Odena per encàrrec del Ministeri d'Instrucció Pública.[a][3] A partir de 1940, i ja en el Colegio Estudio, va tenir com a alumnes a personalitats com Jaime de Armiñán, José Antonio del Cañizo, Elsa López, Margarita Vázquez de Parga o Javier Marías.[4]

Va dedicar l'últim període de la seva vida professional al disseny de la Fundación Estudio, com a model pedagògic supervivent de les acaballes del segle XIX,[b] orientant al seu nebot Jerónimo Junquera García del Diestro, arquitecte i president del Patronat d'aquesta fundació.[3] Va morir a l'edat de 93 anys. Va deixar escrita una semblança biogràfica en Retazos de memoria (1986). La Fundació li va retre homenatge en el primer aniversari del seu naixement, amb la participació de molts dels seus alumnes-amics.[3] La Fundación le rindió homenaje en el primer aniversario de su nacimiento, con la participación de muchos de sus alumnos-amigos.[3][5]

Notes[modifica]

  1. Elena Gallego, antiga alumna i després professora d'Història del “Colegio Estudio”, arreplegà aquest pàrragraf propnunciat per García del Diestro en el Paranimf del Instituto Internacional el 14 d'octubre del 1986:
    « La marcha de la historia no se detiene. La terrible desgarradura que supuso la Guerra Civil del 36 con la brusca desaparición del Instituto-Escuela –y el yugulamiento del impulso innovador que los pedagogos de la Institución llevaban adelante– trajo como consecuencia el nacimiento de “Estudio”, con el propósito de acomodar a las nuevas circunstancias la posibilidad de mantener vivos los ideales pedagógicos, la esencia de lo que había sido nuestra tradición, que debía perdurar contra viento y marea. »
  2. Amb motiu de la seva mort, Elvira Ontañón recordava en un comiat escrita per al diari El País, l'última classe que va donar García del Diestro, en el marc d'uns seminaris per a alumnes preuniversitaris, dedicada a «El teatre, escuela de pueblos», i com a part d'una evocació lorquiana, rebuda per alumnes i professors assistents com una lliçó magistral, en què van conviure la Antígona de Sòfocles i la de Antígona (Anouilh).

Referències[modifica]

  1. Carmen García del Diestro, pedagoga, cofundadora del colegio Estudio. Elvira Ontañón. 13 de juny del 2001. El País Consulta 30 de gener del 2017
  2. Mujeres y educación en la España contemporánea. La Institución Libre de Enseñanza y la Residencia de Señoritas de Madrid. Madrid. Akal. 2012 [1] Consulta 31 de gener del 2017. ISBN 978-84-460-2920-5. página=54
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 “Estudio” Boletín de actividades nº 15. 2008-2009 / colegio-estudio.es. [2] Consulta 30 de gener del 2017
  4. Negra espalda del tiempo. Javier Marías. Alfaguara. 1998. Páginas=73-74.[3] Consulta 30 de gener del 2017 {{cita=Carmen García del Diestro, la señorita Cuqui que se maquillaba mucho y fumaba sin cesar en clase o más bien se le consumían entre los dedos los cigarrillos manchados de rouge mientras nos leía a los clásicos con teatralidad entusiasta, hacía malabarismos con una pesada pulsera que se quitaba y ponía y a veces precipitaba al suelo abollándolos (pulsera y suelo), así como enjoyados equilibrios para mantener la ceniza en alto que por fin caía sobre su chaqueta o su blusa cuando la obra leída la obligaba a algún ademán violento y por ejemplo apuñalaba con vehemencia el aire o el hombro de algún alumno predilecto -saco de harina, saco de carne-. Qué mujer tan graciosa, tendrá cien años y me escribe con cariño y con el pitillo en la mano de tarde en tarde, sobre todo para felicitarme cuando publico un artículo defendiendo el tabaco.}}
  5. Carmen García del Diestro. Elvira Ontañón Sánchez. Boletín de la Institución Libre de Enseñanza, ISSN 0214-1302, Nº 44, 2001, pág. 134 Dialnet Consulta 30 de gener del 2017