Carmen Laforet Díaz

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCarmen Laforet Díaz
Portrait Carmen Laforet.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Carmen Laforet Modifica el valor a Wikidata
6 setembre 1921 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort28 febrer 2004 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Majadahonda (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora Modifica el valor a Wikidata
GènereNovel·la Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeManuel Cerezales González (1946–1970) Modifica el valor a Wikidata
FillsAgustín Cerezales Laforet Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 10945049 Modifica el valor a Wikidata
Placa commemorativa en la casa natal al carrer Aribau, 36

Carmen Laforet Díaz (Barcelona, 6 de setembre de 1921Majadahonda, 28 de febrer de 2004)[1] va ser una escriptora catalana en castellà.

Biografia[modifica]

Nascuda al carrer d'Aribau, de Barcelona, va ser filla de l'arquitecte Eduardo Laforet i de la mestra Teodora Díaz. Quan tenia dos anys la família va traslladar-se a Las Palmas de Gran Canaria, on van néixer els seus germans. Pel seu ambient familiar, va tenir accés a la lectura i es va iniciar ben aviat en el món de la literatura. Acabada la guerra civil, amb divuit anys, va tornar a Barcelona, es va instal·lar a casa de la seva àvia i va matricular-se a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona.[1]

El 1940 va publicar els seus primers contes al setmanari Mujer de Santander, i el 1942 va instal·lar-se a Madrid, on va començar la carrera de Dret,[1] tot i que el canvi de direcció en la carrera acabaria portant-la, al capdavall, a la literatura.[2] El 1944, quan encara era una escriptora desconeguda,[3] va guanyar el primer premi Nadal amb Nada, una novel·la realista, en la qual descriu un ambient de postguerra on no passava res,[4] un retrat d'una Barcelona devastada, que va deixar la població en la misèria i amb les ferides encara obertes de la guerra.[5] El llibre va rebre elogis dels principals literats del moment com Juan Ramón Jiménez, Azorín, Francisco Ayala i Miguel Delibes,[3] i Laforet es va convertir en un model per als escriptors de novel·la social.[5] A més, va rebre el premi Fastenrath, que va donar-li encara més ressò i va fer que les edicions del llibre s'esgotessin ràpidament.[2]

Entre 1952 i 1970 va publicar diversos llibres de novel·la, entre els quals destaquen La isla y los demonios (1952) i La mujer nueva (1955),[5] amb la qual va rebre el Premi Nacional de Literatura,[2] relats i contes, així com llibres de viatges. Tanmateix, aquests llibres no van tenir tanta repercussió com la seva primera novel·la, raó per la qual a partir del darrer any no va publicar res durant gairebé mig segle.[3] No és fins al 2003, quan va publicar Puedo contar contigo, un epistolari amb Ramón J. Sender i el 2004, la novel·la Al volver de la esquina, que havia escrit originalment en la dècada de 1970 i que ambientava en la de 1950.[4]

Es va casar amb el periodista i crític literari Manuel Cerezales, amb qui va tenir cinc fills.[3]

Obres[modifica]

Premis[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Rosenvinge Hepworth, Teresa. «Carmen Laforet Díaz» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 5 setembre 2021].
  2. 2,0 2,1 2,2 Urrero Peña, Guzmán. «El mundo novelesco de Carmen Laforet» (en castellà). Instituto Cervantes - Centro Virtual Cervantes, 12-07-2002. [Consulta: 5 setembre 2021].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Valls, Fernando «Carmen Laforet, con y sin misterio». El País, 23-03-2004.
  4. 4,0 4,1 «Carmen Laforet Díaz». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. 5,0 5,1 5,2 Bedmar, Anaïs «Veus de dones centenàries». Núvol, 15-04-2021.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carmen Laforet Díaz


Premis i fites
Precedit per:
Primera edició
Premi Nadal de novel·la
1944
Succeït per:
José Félix Tapia Ruiz
La luna ha entrado en casa
Precedit per:
Julián Marías Aguilera
Miguel de Unamuno
Premi Fastenrath
1949
Succeït per:
José López Rubio
Celos en el aire
Precedit per:
Miguel Delibes Setién
Diario de un cazador
Premi Nacional de narrativa
1957
Succeït per:
Alejandro Núñez Alonso
El lazo de púrpura