Vés al contingut

Carmen Linares

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCarmen Linares
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 febrer 1951 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Linares (Província de Jaén) Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsCarmen Linares Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantaora Modifica el valor a Wikidata
GènereFlamenc Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webcarmenlinares.es Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0511012 Last.fm: Carmen+Linares Musicbrainz: 193be292-62ab-4402-ae5b-bd66e3e7b5a0 Discogs: 752594 Allmusic: mn0000184873 Modifica el valor a Wikidata

Carmen Pacheco Rodríguez (Linares, Jaén, 25 de febrer de 1951) es una cantaora de flamenc coneguda artísticament com a Carmen Linares en el panorama del flamenc espanyol i considerada una de les cantaores més completes i amb més coneixement dels estils flamencs, a l'alçada de Pastora Pavón, La Niña de los Peines, o La Niña de la Puebla.[1][2][3][4]

Carmen Linares ha assolit, per mèrits propis, un lloc privilegiat en la cultura espanyola contemporània, al costat de figures com Camarón, Paco de Lucía, Enrique Morente, Manolo Sanlúcar, José Mercé o Tomatito. Universalment reconeguda com una llegenda del flamenc, ha estat honorada amb el Premi Princesa d'Astúries de les Arts 2022.[3][5]

Biografia

[modifica]

Nascuda a Linares (Jaén) el 1951, es va formar com a artista durant el anys setanta treballant als tablaos de Madrid, com ara Torres Bermejas i Cafè de Chinitas, amb artistes veterans com Pepe el de la Matrona, Carmen Mora, Fosforito i Juan Varea. I ja als vuitanta actua en festivals nacionals al costat d'artistes de la talla d'Enrique Morente, Camarón, Perla de Cádiz, José Mercé, Juanito Valderrama –que li va posar el nom artístic– i els germans Juan Habichuela i Pepe Habichuela. Així es com va començar tot.[6][7]

Carmen Linares ha escrit amb lletres d'or els últims 40 anys d'història de la cultura musical flamenca espanyola: Com a cantaora en solitari va començar el 1980, al costat de Juan i Pepe Habichuela, Es va reivindicar en els anys noranta amb discos excel·lents i es va consolidar amb el seu disc imprescindible «Antologia de la Mujer» (1996), declarat un dels millors 10 àlbums de la història del flamenc.[6][7]

Carmen Linares y Paco Cortés, al 2005, a Barcelona

Artista de projecció internacional, ha interpretat amb mestratge El amor brujo, de Manuel de Falla, al costat d'orquestres simfòniques a escenaris d'arreu del món, com el Carnegie Hall o el Lincoln Center de Nova York, el Sadler's Wells de Londres, el Palau de la Música Catalana o el Teatre Grec de Barcelona, l'Auditori Nacional de Madrid, la Salle Pleyel i la Cité de la Musique de París, el Teatre Colón de Buenos Aires, el Teatre Shinjuku Bunka de Tòquio o l'Òpera de Sidney. Ha estat dirigida per directors com Josep Pons, Leo Brouwer, Frübeck de Burgos, García Asensio i Joan Cerveró, També ha participat en projectes de grans artistes com Manolo Sanlúcar, Blanca Lí, Uri Caine, Victor Ullate, Lola Herrera i Carlos Saura.[7]

Premi Nacional de Música 2001, compta amb més de 30 títols, entre discs propis i col·laboracions, com duets inoblidables amb Joan Manuel Serrat, Silvia Pérez Cruz I Miguel Poveda. És mestra per a les noves generacions i per als cantants més joves, com ara Estrella Morente, Miguel Poveda, Marina Heredia, Arcángel, Pitingo i Rocío Márquez, i la veu flamenca de poetes com Federico García Lorca, Juan Ramón Jiménez, Miguel Hernández, Joan de la Creu, Manuel Machado, Jorge Luís Borges o José Ángel Valente.[6]

Carmen Linares en una actuació el 2017

Al 2007 creà el seu propi segell discogràfic (Salobre), i s'ha embarcat en gires internacionals amb la seva companyia on ha obtingut grans èxits internacionals, com el que tingué el 2018 a Nova York, amb l'actuació històrica que va oferir en l'espectacle «Tempo de Luz» amb Marina Heredia i Arcángel al Carnegie Hall, i el reconeixement del Premi World Music de la Universitat de Berklee, a Boston.[7]

La temporada 2021/2022 va estrenar «Cantaora: 40 anys de flamenc», amb un repertori imprescindible, un gran conjunt de músics, coreografies de ball, i moments estel·lars de cante jondo i homenatges a Paco de Lucía, Enrique Morente i Mercedes Sosa. Una gira en la qual van participar artistes convidats de la talla de Serrat, Poveda, Estrella Morente, Pérez Cruz, Pitingo, María del Mar Bonet, Martirio i Luz Casal, entre d'altresː «Aquest espectacle és el meu gran homenatge a l'art flamenc. Després de 40 anys de carrera en solitari, em sento orgullosa d'on he aconseguit arribar en la música, com a artista i com a dona.»

Discografia

[modifica]
  • Carmen Linares, en concert, al 2017
    «40 años de Flamenco» - Àlbum en directe Tour 2020-2024 (Salobre, 2024). Carmen Linares, Salvador Gutiérrez i Eduardo Espín Pacheco (guitarres), Pablo Suarez (piano), Josemi Garzón (contrabaix), Karo Sampela (percussió), Ana María González i Rosario Amador (palmes), Vanesa Aibar (ball). Lletres de Federico García Lorca, Miguel Hernández, Juan Ramón Jiménez, Rafael Alberti, Enrique Morente, Antonio Machado, Vainica Doble, Mercedes Sosa, José Angel Valente...
  • «Verso a Verso» (Salobre, 2017). Salvador Gutiérrez i Eduardo Pacheco (guitarres), Pablo Suarez (piano), Josemi Garzón (contrabaix), Karo Sampela (percussió) i com a artistes convidats Silvia Pérez Cruz (cantant) i Arcangel (cantaor). Lletres de Miguel Hernandez.
  • «Remembranzas» (Salobre, 2011). Concert en directe des del Teatre de la Maestranza (Sevilla). Salvador Gutiérrez, Juan Carlos Romero, Paco Cortés, Miguel Angel Cortés, Paco Cruzado i Eduardo Pacheco (guitarres), Pablo Suarez (piano), Antonio Coronel (percussió) i com a artistes convidats Miguel Poveda (cantaor) i Javier Barón (ball).
    Carmen Linares, en concert, al 2020
  • «Raíces y Alas» (Salobre, 2007). Juan Carlos Romero i Paco Cruzado (guitarres), Tino Di Geraldo (percussió). Lletres de Juan Ramón Jiménez.
  • «Un ramito de Locura» (Universal, 2002). Gerardo Núñez i José Manuel León (guitarres), Josemi Garzón (contrabaix), Cepillo (percussió). Lletres de José Angel Valente, Jorge Luis Borges i Pepe de Lucía.
  • «Locura de brisa y trino» (Universal, 1999). Col·laboració amb Manolo Sanlúcar (guitarra), Isidro Muñoz (guitarra) Tino Di Geraldo (percussió). Lletres de Federico García Lorca
  • «Antología de la mujer en el cante» (Universal, 1996). Tomatito, Vicente Amigo, Pepe Habichuela, Juan Habichuela, Moraito, Paco Cepero, Rafael Riqueni, Manolo Franco, José Antonio Rodríguez, Perico del Lunar, Paco Cortés i Miguel Angel Cortés (guitarres), Antonio Carmona, Manuel Soler (percussió) i Javier Barón (ball).
  • «Canciones Populares Antiguas» (Auvidis, 1993). Paco Cortés i Miguel Angel Cortés (guitarres), Juan Parrilla (flauta), Bernardo Parrilla (violín), Javier Colina (contrabaix), José Antonio Galicia (percussió). Lletres de Federico García Lorca.
  • «La luna en el río» (Auvidis, 1991). Paco Cortés i Pedro Sierra (guitarres), Carles Benavent (baix elèctric), Jesus Heredia (percussió).
  • «Cantaora» (Gasa, 1988). Paco Cortés i Pedro Sierra (guitarres), Antonio Carmona (percussió).
  • «Su Cante» (Hispavox, 1988). Pepe Habichuela i Luís Habichuela (guitarres), Ketama (llaüt i percussió)
  • «Flamenco» (Hispavox, 1978). Pepe Habichuela i Luís Habichuela (guitarres)
  • «Carmen Linares» (Hispavox, 1971). Juan Habichuela (guitarra)

Premis[3][8]

[modifica]
  • Premi El Ojo Crítico Especial, de RNE (2024)
  • Doctora Honoris Causa per la Universitat de Sevilla (2023)[7]
  • Placa de l'Or del Festival Internacional del Cant de les Mines (2023)[9]
  • Premi Grammy Llatí a l'Excel·lència Musical (2023)[7][9]
  • Premi Princesa d'Astúries de les Arts (2022)[3]
  • Premi Meridiana de l'Institut Andalús de la Dona (2022)
  • Premi Internacional Terras sem Ombra del festival homònim portuguès (2019)
  • Medalla d'or de l'Ajuntament de Madrid (2019)
  • Medalla d'Or de Madrid Berklee College of Music (EUA, 2019)
  • Nominació Premis Goya a la Millor Cançó Original, per «Tarde azul de abril»
  • Premi MIN Millor Àlbum Flamenc «Verso a Verso» (2018)[10]
  • Medalla d'Or de la Ciutat de Jaén (2018)
  • Medalla d'Honor del Festival Internacional de Música i Dansa de Granada (2012)
  • Premi Honorífic de Música, a tota una vida (2011)[11]
  • Premi La Barraca a les Arts Escèniques (2010)[12]
  • Premi Millor Àlbum Flamenc (2004, 2009, 2017)
  • Medalla d'or de las Belles Arts (2006)
  • Nominació a Grammy Llatí (2002 i 2009)
  • Premi Nacional de Música, categoria d'interpretació (2001)
  • Premi Compás del Cante atorgat per la Fundació Cruzcampo (1999)[13]
  • Medalla de Plata de la Junta d'Andalusia (1998)
  • Premi de l'Associació Nacional de Crítics d'Art Flamenc (1995)
  • Premi de l'Acadèmia Francesa del Disc (1991)
  • Premi ICARO (1988)

Referències

[modifica]
  1. ↑ Lucas, Antonio «Carmen Linares, 50 años de cante: "El flamenco me ha enseñado a ser más tolerante". La cantaora recibe hoy la Medalla de Oro del Ayuntamiento de Madrid por medio siglo de dedicación y estudio del jondo, en el que empezó a los 16 años. Está considerada una de las maestras del cante». El Mundo, 15-05-2019 [Consulta: 20 juny 2021].
  2. ↑ Iriarte, Ana. «Carmen Linares, "la Niña de los Peines actual"» (en castellà). Cadena Ser, 19-04-2021. [Consulta: 20 desembre 2025].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Carmen Linares y María Pagés, Premio Princesa de Asturias de las Artes 2022» (en castellà). Fundación Princesa de Asturias, 2025. [Consulta: 20 desembre 2025].
  4. ↑ «Carmen Linares y María Pagés, renovadoras del flamenco y feministas» (en castellà). RTVE, 05-05-2022. [Consulta: 7 gener 2026].
  5. ↑ «L’Auditori de Castelló programa pop i flamenc amb Christina Rosenvinge i Carmen Linares». Institut Valencià de Cultura. [Consulta: 20 desembre 2025].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Moreno, Silvia. «La cantaora Carmen Linares: "El buen flamenco te llega directo al corazón"» (en castellà). El Mundo, 30-10-2018. [Consulta: 20 desembre 2025].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 «Intervención del Director en el acto de entrega del Premio de la Real Sociedad Económica de Amigos del País de Jaén 2024 a la cantaora Dª Carmen Linares» (en castellà). Real Sociedad Económica de Amigos del País. [Consulta: desembre 2025].
  8. ↑ Martín Mesa, Antonio. «Encuentros con la cantaora Carmen Linares (y III). “Desde Ávila a la fama”» (en castellà). Real Asociación Española de Cronistas Oficiales, 20-12-2025. [Consulta: 20 desembre 2025].
  9. ↑ 9,0 9,1 «Carmen Linares recibe el Premio a la Excelencia Musical de los Latin Grammy 2023» (en castellà). Fundación Cante de las Minas, 13-11-2023. [Consulta: 20 desembre 2025].
  10. ↑ Palacios, Sergio. «Carmen Linares galardonada en los Premios MIN 2018» (en castellà). La Flamenca, 15-03-2018. [Consulta: 20 desembre 2025].
  11. ↑ Castellanos, Ángeles «Carmen Linares, premio de la Academia de la Música» (en castellà). El País [Madrid], 24-03-2011. ISSN: 1134-6582.
  12. ↑ «Premio ‘La Barraca’ a las artes escénicas» (en castellà). Premio Internacional Menéndez Pelayo - UIMP. [Consulta: 20 desembre 2025].
  13. ↑ «Premio Compás del Cante» (en castellà). Fundación Cruzcampo. Arxivat de l'original el 2017-03-13.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Carmen_Linares&oldid=36722532»