Carmen Tórtola Valencia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCarmen Tórtola Valencia
Valence.jpg
Biografia
Naixement 18 juny 1882
Sevilla (Andalusia)
Mort 15 març 1955 (72 anys)
Barcelona
Lloc d'enterrament cementiri del Poblenou
Activitat
Ocupació Ballarina, ballarina de ballet i coreògrafa

IMDB: nm0884011 Find a Grave: 25072017
Modifica les dades a Wikidata

Carmen Tórtola Valencia (Sevilla, 18 de juny de 1882 – Barcelona, 13 de febrer de 1955) va néixer a Sevilla l'any 1882 de pare català i mare andalusa. De molt petita es va traslladar a Londres i, un cop allà, els seus pares van emigrar a Mèxic deixant-la sota la custòdia d'una família de l'alta burgesia anglesa. Els seus pares van morir prematurament a Mèxic; i Carmen va créixer amb la família que l'havia acollit.

Va iniciar la seva carrera com a ballarina a Londres l'any 1908, al Gaiety Theatre en l'espectacle Habana on interpretà danses espanyoles amb 15 anys, de seguida es va convertir en un model de bellesa. L'any 1911 actuà per primer cop a Madrid al Teatre Romea, l'any 1913 va actuar al Ateneo de Madrid i va provocar una gran polèmica. L'any 1915 va actuar a Barcelona al costat de Raquel Meller. Les seves danses d'inspiració exòtica van ser rebudes de manera dispar, per alguns eren massa atrevides, però va ser una figura molt reconeguda pels artistes i intel·lectuals de l'època: Ignacio Zuloaga, Hermen Anglada i Camarasa, Dalí, Valle-Inclán, Ruben Darío, Gregorio Marañón...

Les seves despulles reposen al Cementiri del Poblenou (Dep. III, panteó 12). Al barri de Sarrià de Barcelona hi ha una petita plaça que té el seu nom.[1]

Ballarina de danses orientals[modifica]

La seva carrera professional es va desenvolupar des 1908 a 1930, va actuar a tota Europa, els Estats Units i Sud-amèrica amb un gran èxit. En abandonar la dansa es reclou a la seva casa de Barcelona (carrer Major de Sarrià, 232) fins a la seva mort l'any 1955, on viu acompanyada per la seva secretària i filla adoptiva Ángeles Vila-Magret i rodejada per les seves col·leccions i els seus records de gran ballarina.

Carmen Tórtola Valencia és considerada junt a Amalia Molina, Antonia Mercè i Luque, La Argentinita i d'altres, com la representant d'una època gràcies als seus espectacles, on combina l'exotisme i alguns elements procedents del music-hall. El seu treball s'inspira en la dansa lliure que va promoure Isadora Duncan, la innovació dels Ballets Rusos i l'orientalisme, tan de moda a inicis del segle XX.

Va combinar danses d'inspiració oriental: ''La Serp'', ''La bayadera'' amb altres balls inspirats en el folklore espanyol com ''La Tirana''.

Enric Granados va dedicar-li una dansa, "La Gitana", l'any 1915.[2][3]

El perfum La Maja[modifica]

La seva popularitat la va convertir en imatge de la línia de perfums i sabons "La Maja" de l'empresa Myrurgia, propietat d'Esteve Monegal. Precisament un retrat de la ballarina a "La Tirana" va inspirar a Eduard Jener per fer el cartell promocional dels sabons i perfums.

Fons[modifica]

Dibuix de Tórtola Valencia en una chaise-longue

El seu fons es conserva al Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques i consta de 112 peces d'indumentària i complements, 246 quadres i dibuixos, 29 àlbums i 4 carpetes de gran format (fotografies, retalls i impresos, testimonis de la seva vida artística i social), fotografies de petit o mitjà format (incloent-hi també targetes postals), 3 cartells de gran format, programes de mà, i dos volums d'epistolari amb el títol genèric de "Los poetas a Tòrtola Valencia".[4][5] El fons de partitures es conserva a la Biblioteca de Catalunya. La seva col·lecció de puntes va ser adquirida pel Col·legi de l'Art Major de la Seda de Barcelona, que l'any 1992 les va dipositar al Museu d'Arenys de Mar. La valuosa col·lecció d'art precolombí que havia reunit es dispersà a la seva mort, però fou reunida de nou per Jordi Clos per a la seva Fundació Arqueològica Clos. Avui forma part, com a dipòsit, del fons del Museu de les Cultures del Món de Barcelona.

Bibliografia[modifica]

Llibres i revistes
  • Casamartina Parassols. Miralls d'Orient. Catàleg de l'exposició al Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa, 2004, (català).
  • Fondevila, Mariàngels; Balsells, David; Fontbona, Francesc; Monegal, Ramón; Rodés, Cristina. Myrurgia. Belleza y Glamour 1916-1936. Barcelona: Lunwerg Editores, 2003, (castellà).
  • Peypoch, Irene. Tortola Valencia. Barcelona: Edicions de Nou Art Thor, (col·lecció Gent nostra, núm. 30), 1984, (català).
  • Fontbona, Francesc. Tórtola Valencia, catàleg de l'exposició. Barcelona: DiBa, 1985, (català).
  • Solrac, Odelot. Tortola Valencia and Her Times. New York: Vantage Press, 1982, (anglès).
  • "Tórtola Valencia: l'Espagne au coeur", Pour la danse, núm. 164, novembre, 1989, (francès).
  • González Novoa, Francisco. Tòrtola València a la sala de ball. S.l.: s.n., 1996, (català).
  • Queralt, Maria Pilar. Tórtola Valencia. Una mujer entre sombras. Barcelona: Lumen, 2005, (castellà).
  • Santos, Care. "Tórtola Valencia: creadora de su propia leyenda", dins: Historia y vida (director: Ramón Cunill). Barcelona: Gaceta Ilustrada, Any XXVIII, núm. 333, desembre 1995, p. 6-20, (castellà).
  • "Una Aproximación al arte frívolo. Tórtola Valencia y José de Zamora: Teatro Albéniz", desembre 1988-gener 1989 / coordinació, documentació i catalogació, Andrés Peláez i Fernanda Andura. Madrid: Comunitat de Madrid, Consejería de Cultura, 1988, (castellà).
  • Tórtola Valencia: la llegenda d'una ballarina. Guió i documentació: Glòria Guerrero i Miguel Montes; col·laboració en els textos: Francesc Fontbona. Barcelona: Institut del Teatre. Museu de les Arts de l'Espectacle, 1985, (català).
  • Burgos, Carmen de ("Columbine"). Confidencias de artistas (entrevistes amb les artistes: Tórtola Valencia; Consuelo Tortajada; La Fornarina; Pepita Sevilla; La Chelito; Adela Cubas; La Niña de los Peines; Loie Fuller; María Kousnezoff; María Ivanisi; Stefi Csillag; Jeanne Desclos Guitry; Georgette Leblanc; Lucinda Simoes; Palmyra Torres; Francesca Bertini; Sarah Bernhardt; Eleonora Duse; Olimpia d'Avigny; Las damas liliputienses). Madrid: V. H. de Sanz Calleja, 1915, (castellà).
Vídeos
  • Tórtola Valencia: entre sedas y perfumes [enregistrament video]. Realització i guió de José Luis López Enamorado. Madrid: Televisión Española, còpia del 2002.
  • Pasionaria [enregistrament vídeo]. Director: J. M. Codina. Barcelona: Condal Films, 1914.
  • Tórtola Valencia, leyenda de una bailarina [enregistrament vídeo]. Exposició organitzada per la Diputació Provincial de Córdoba amb motiu del Congreso internacional sobre el modernismo español e hispanoamericano y sus raíces andaluzas y cordobesas, celebrat el 1985.
Web

Referències[modifica]

  1. «Plànol BCN» (en català). Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 17 maig 2018].
  2. Pilar., Queralt, María. Tórtola Valencia. Barcelona: Lumen, 2005. ISBN 9788426415004. 
  3. «Granados. De París a Goya - Google Arts & Culture» (en ca). Google Cultural Institute.
  4. «Tórtola Valencia, la bailarina maldita o la mágica musa».
  5. «Escena Digital del Museu de les Arts Escèniques».

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carmen Tórtola Valencia Modifica l'enllaç a Wikidata