Carmen Tórtola Valencia

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaCarmen Tórtola Valencia
Tortola Valencia india.png
Tórtola Valencia ballant una dansa índia. Nova York, 1915
Dades biogràfiques
Naixement 18 de juny de 1882
Sevilla
Mort 15 de març de 1955 (72 anys)
Barcelona
Sepultura Cementiri del Poblenou
Activitat professional
Ocupació Ballarina, ballarina de ballet i coreògrafa

IMDB: nm0884011
Modifica dades a Wikidata

Carmen Tórtola Valencia (Sevilla, 18 de juny de 1882 – Barcelona, 13 de febrer de 1955) va néixer a Sevilla l'any 1882 de pare català i mare andalusa. De molt petita es va traslladar a Londres i, un cop allà, els seus pares van emigrar a Mèxic deixant-la sota la custòdia d'una família de l'alta burgesia anglesa. Els seus pares van morir prematurament a Mèxic; i Carmen va créixer amb la família que l'havia acollit.

Va iniciar la seva carrera com a ballarina a Londres l'any 1908, al Gaiety Theatre en l'espectacle Habana on interpretà danses espanyoles amb 15 anys, de seguida es va convertir en un model de bellesa. L'any 1911 actuà per primer cop a Madrid al Teatre Romea, l'any 1913 va actuar al Ateneo de Madrid i va provocar una gran polèmica. L'any 1915 va actuar a Barcelona al costat de Raquel Meller. Les seves danses d'inspiració exòtica van ser rebudes de manera dispar, per alguns eren massa atrevides, però va ser una figura molt reconeguda pels artistes i intel·lectuals de l'època: Ignacio Zuloaga, Hermen Anglada i Camarasa, Dalí, Valle-Inclán, Ruben Darío, Gregorio Marañón...

Les seves despulles reposen al Cementiri del Poblenou (Dep. III, panteó 12).

Ballarina de danses orientals[modifica]

La seva carrera professional es va desenvolupar des 1908 a 1930, va actuar a tota Europa, els Estats Units i Sud-amèrica amb un gran èxit. En abandonar la dansa es reclou a la seva casa de Barcelona (carrer Major de Sarrià, 232) fins a la seva mort l'any 1955, on viu acompanyada per la seva secretària i filla adoptiva Ángeles Vila-Magret i rodejada per les seves col·leccions i els seus records de gran ballarina.

Carmen Tórtola Valencia és considerada junt a Amalia Molina, Antonia Mercè i Luque, La Argentinita i d'altres, com la representant d'una època gràcies als seus espectacles, on combina l'exotisme i alguns elements procedents del music-hall. El seu treball s'inspira en la dansa lliure que va promoure Isadora Duncan, la innovació dels Ballets Rusos i l'orientalisme, tan de moda a inicis del segle XX.

Va combinar danses d'inspiració oriental: ''La Serp'', ''La bayadera'' amb altres balls inspirats en el folklore espanyol com ''La Tirana''.

El perfum La Maja[modifica]

La seva popularitat la va convertir en imatge de la línia de perfums i sabons "La Maja" de l'empresa Myrurgia, propietat d'Esteve Monegal. Precisament un retrat de la ballarina a "La Tirana" va inspirar a Eduard Jener per fer el cartell promocional dels sabons i perfums.

Fons[modifica]

Dibuix de Tórtola Valencia en una chaise-longue

El seu fons es conserva al Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques i consta de 112 peces d'indumentària i complements, 246 quadres i dibuixos, 29 àlbums i 4 carpetes de gran format (fotografies, retalls i impresos, testimonis de la seva vida artística i social), fotografies de petit o mitjà format (incloent-hi també targetes postals), 3 cartells de gran format, programes de mà, i dos volums d'epistolari amb el títol genèric de "Los poetas a Tòrtola Valencia".[1][2] El fons de partitures es conserva a la Biblioteca de Catalunya. La seva col·lecció de puntes va ser adquirida pel Col·legi de l'Art Major de la Seda de Barcelona que l'any 1992 les va dipositar al Museu d'Arenys de Mar. La valuosa col·lecció d'art precolombí que havia reunit es dispersà a la seva mort, però fou reunida de nou per Jordi Clos per a la seva Fundació Arqueològica Clos. Avui forma part, com a dipòsit, del fons del Museu de les Cultures del Món de Barcelona.

Bibliografia[modifica]

Llibres i revistes
  • Casamartina Parassols. Miralls d'Orient. Centre de Documentació i Museu Tèxtil. Terrassa, 2004
  • Fondevila, Mariàngels; Balsells, David; Fontbona, Francesc; Monegal, Ramón i Rodés Cristina. Myrurgia. Belleza y Glamour 1916-1936. Lunwerg Editores. 2003
  • Miralls d'Orient. Catàleg de l'exposició al Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa, 2004.
  • Peypoch, Irene. Tortola Valencia. Barcelona : Editions de Nou Art Thor, [1984?]
  • Solrac, Odelot. Tortola Valencia and her times. New York : Vantage Press, c1982.
  • Tórtola Valencia: l'Espagne au coeur. Pour la danse, no 164, novembre, 1989.
  • González Novoa, Francisco. Tòrtola València a la sala de ball.. S.l.: s.n., dl. 1996.
  • Queralt, Maria Pilar. Tórtola Valencia. Barcelona: Lumen, 2005.
  • Santos, Care. Tórtola Valencia: creadora de su propia leyenda dins: Historia y vida director, Ramón Cunill Barcelona: Gaceta Ilustrada, 1968- Año XXVIII, nº 333, diciembre, 1995, p. 6-20.
  • Una Aproximación al arte frívolo, Tórtola Valencia y José de Zamora: Teatro Albéniz, diciembre 1988-enero 1989 / coordinación, documentación y catalogación, Andrés Peláez y Fernanda Andura. [Madrid]: Comunidad de Madrid, Consejería de Cultura, [1988]
  • Tórtola Valencia: la llegenda d'una ballarina [Guió i documentació: Glòria Guerrero i Miguel Montes]; [Col·laboració en els textos: Francesc Fontbona]. Barcelona: Institut del Teatre. Museu de les Arts de l'Espectacle, D.L.1985.
  • Burgos, Carmen. Tórtola Valencia; Consuelo Tortajada; La Fornarina; Pepita Sevilla; La Chelito; Adela Cubas; La Niña de los Peines; Loie Fuller; *María Kousnezoff; María Ivanisi; Stefi Csillag; Jeanne Desclos Guitry; Georgette Leblanc; Lucinda Simoes; Palmyra Torres; Francesca Bertini; Sarah Bernhardt; Eleonora Duse; Olimpia d'Avigny; Las damas liliputienses. Madrid: V. H. de Sanz Calleja, s.a.
Vídeos
  • Tórtola Valencia [Enregistrament video]: entre sedas y perfumes./ Realización y guión de José Luis López Enamorado. Madrid : Televisión Española, cop. 2002.
  • Pasionaria [Enregistrament vídeo] / director J. M. Codina. [Barcelona]: Condal Films, [1914].
  • Tórtola Valencia, leyenda d'una bailarina [Enregistrament vídeo] Exposició. Diputació Provincial de Córdoba, s.a.
Web

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carmen Tórtola Valencia Modifica l'enllaç a Wikidata