Carmina Virgili i Rodón

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaCarmina Virgili i Rodón Creu de Sant Jordi 1984
Nom original Carmina Virgili
 Senadora per Barcelona
Escudo del Senado de España.svg
3 de març de 1996 – 18 de gener de 2000
← -
- →
 Secretària d'Estat d'Universitats i Recerca
Escudo de España (mazonado).svg
12 de juliol de 1982 – 30 d'abril de 1985
Dades biogràfiques
Naixement 19 de juny de 1927
Barcelona
Mort 21 de novembre de 2014(2014-11-21) (als 87 anys)
Barcelona
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Alma mater Universitat de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Estratigrafia i Paleogeografia de Triàsic i Permià
Organització Consell Superior d'Investigacions Científiques, Universitat Complutense
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Carmina Virgili i Rodon (Barcelona, 19 de juny de 1927 - 21 de novembre de 2014)[1][2] fou una geòloga, professora i política catalana[3] que va lluitar per la incorporació de les dones en els àmbits científics.

Biografia[modifica | modifica el codi]

El seu pare, Guillem Virgili, fou interventor de la Generalitat de Catalunya, responsable de les qüestions econòmiques de les Transferències de l'Estat Central. La seva mare Carme Rodón, farmacèutica, fou professora a l'Escola Superior d’Agricultura. El 1939 tots dos van ser apartats dels seus llocs de treball.

Carmina Virgili va fer tots els seus estudis primaris i secundaris a Barcelona. El 1949 es llicencià en Ciències Naturals per la Universitat de Barcelona i el 1959 es doctorà en Geologia a la mateixa universitat amb Premi Extraordinàri. Recien llicenciada va començar a treballar com ajudant de pràctiques i més tard, el 1958 ja va passar a ser Professora adjunta a la càtedra del doctor Felip Solé i Sabarís. El 1963 va ser nomenada Catedràtica d’Estratigrafia i Geologia Històrica de la Universitat d’Oviedo on hi va estar fins a 1968, quan va anar com a Catedràtica a la Facultat de Ciències Geològiques de l'aleshores anomenada Universidad de Madrid, la que ara és la Universitat Complutense de Madrid, on fou també Directora del Departament de Geologia Econòmica del CSIC (1968-1981).

Va ser membre fundadora del Grupo Español de Sedimentología i del Grup de Mesozoic. Al llarg de la seva vida acadèmica ocupar llocs de diversa responsabilitat, tant aquí com a França, des d’on potencià els intercanvis científics entre França i Espanya:

Virgili va ser la tercera dona catedràtica d'universitat a Espanya, i va ser la primera i única durant molt de temps a l'àrea de Geologia. Va estar sempre molt activa per promoure la incorporació de les dones en els àmbits científics i va formar part de la Asociación de Dones Investigadores i Tecnòlogues des del seu inici el 2001.

Del 1982 al 1985 va ser Secretaria d'Estat d'Universitats i Investigació [4] del primer govern presidit per Felipe González, i va nomenar cap del seu gabinet a Alfredo Pérez Rubalcaba.[5]

Va sortir elegida a les eleccions generals espanyoles de 1996 com a senadora del PSC per la província de Barcelona i ho va ser tota la legislatura, fins al 2000. Va ser vicepresidenta primera de la Comissió Mixta d'Investigació Científica i Desenvolupament Tecnològic i vicepresidenta segona de la Comissió Especial d'estudi sobre l'eutanàsia.[6]

Va morir el 21 de novembre a Barcelona i va deixar el seu cos a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.

Premis i honors[modifica | modifica el codi]

Obres[modifica | modifica el codi]

Va publicar llibres i més d'un centenar d'articles sobretot en l'àmbit de l'estratigrafia i paleogeografia de Triàsic i Permià de Catalunya, Espanya i Europa occidental,[9] alguns d'ells.

  • El Tríasico de los Catalànides (1958)[10]
  • El Jurásico de Asturias (Norte de España) (1971)[11]
  • Le Permien en Espagne. article de The Continental Permian in Central, West and South Europe (1976)[12]
  • Problemas de la cronoestratigrafía del Trías en España (1977)[13]
  • Cartografía del Triásico y Pérmico del Borde Oriental del Sistema Central y Rama Castellana de la Cordillera Ibérica (1980)[14]
  • El relleno posthercínico y la sedimentación mesozoica (1983)[15]
  • El Triásico(1985)[16]
  • The Permian-Triassic transition: Historical review of the most important ecological crises with special emphasis on the Iberian Peninsula and Western-Central Europe (2008).[17]

I també:

  • La Geologia : dels mites a la Ciència (2004) sobre Charles Lyell

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Esquela a La Vanguardia» (en (castellà)).
  2. «Mor la catedràtica de Geologia Carmina Virgili, Medalla d'Or de la UB» (en (català)).
  3. «Curiculum Carmina Virgili. 2009». [Consulta: 26 novembre 2014].
  4. «Real Decreto 3475/1982, de 7 de diciembre, por el que se nombra Secretaria de Estado de Universidades e Investigación a doña Carmen Virgili Rodón.» (en castellà). BOE, 07-12-1982. [Consulta: 26 novembre 2014].
  5. «Carmina Virgili, defensora de la libertad y la inteligencia» (en espanyol). El País, 24-11-2014. [Consulta: 26 novembre 2014].
  6. Fitxa del Senat
  7. «Concessió Medalla d'Or de la UB». [Consulta: 26 novembre 2014].
  8. DOGC, ACORD GOV/188/2008, d'11 de novembre, de concessió dels guardons Medalla al treball President Macià i Placa al treball President Macià 2008
  9. «Carmina Virgili al Google Acadèmic». [Consulta: 26 novembre 2014].
  10. Virgili, C. «El Tríasico de los Catalànides». Bol. Inst. Geol. Min. Esp., 69, (1958), pàg. 1-856.
  11. Dubar, G.; Mouterde, M. R.; Suárez Vega, L. C. y Virgili, C. «El Jurásico de Asturias (Norte de España)». Cuadernos Geología Ibérica, 2, (1971), pàg. 561-580.
  12. Virgili, C.; Hernando, S.; Ramos, A. y Sopeña, A.. Le Permien en Espagne. The Continental Permian in Central, West and South Europe. Falke, H. (Ed.). Leiden: Ed. Kluwert., 1976, p. 91-109. ISBN 978-9027706645. 
  13. Virgili, C.; Sopeña, A.; Ramos, A. y Hernando, S. «Problemas de la cronoestratigrafía del Trías en España». Cuadernos de Geología Ibérica, 4, 1977, pàg. 57-88.
  14. Virgili, C. «Cartografía del Triásico y Pérmico del Borde Oriental del Sistema Central y Rama Castellana de la Cordillera Ibérica». Cuadernos de Geología Ibérica, 6, 1980, pàg. 13-20.
  15. Virgili, C.; Sopeña, A.; Ramos, A. y Hernando, S.. El relleno posthercínico y la sedimentación mesozoica. (en espanyol). Libro Jubilar José María Ríos. Geología de España I. Comba, J.A. (Ed.).. Madrid: Instituto Geológico y Minero de España, 1983, p. 25-36. ISBN 9788450089257. 
  16. Sopeña, A.; Virgili, C.; Arche, A.; Ramos, A. y Hernando, S.. El Triásico. (en espanyol). Libro Jubilar José María Ríos. Geología de España II, Comba, J.A. (Ed.).. Madrid: Instituto Geológico y Minero de España, 1983, p. 47-62. 
  17. Virgili, C. «The Permian-Triassic transition: Historical review of the most important ecological crises with special emphasis on the Iberian Peninsula and Western-Central Europe». Journal of Iberian Geology, 34, 2008, pàg. 123-158.