Carnal·lita

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de mineralCarnallita
Carnalita.jpg
Carnallita espanyola
Fórmula química KMgCl3·6H2O
Epònim Rudolf von Carnall
Localitat tipus Stassfurt
Classificació
Categoria halurs
Nickel-Strunz 10a ed. 03.BA.10
Nickel-Strunz 9a ed. 3.BA.10
Nickel-Strunz 8a ed. III/C.08
Dana 11.1.2.1
Propietats
Sistema cristal·lí ortoròmbic, (2/m 2/m 2/m)
Hàbit cristal·lí fibrós
Massa molar 277.85
Color incolor, blanc, groguenc, rosat, marronós, verd clar
Macles per pressió, es poden desenvolupar macles polisintètiques lamel·lars
Exfoliació no en té
Fractura concoidal
Duresa 2,5
Lluïssor vítria, grassa en fractura
Color de la ratlla blanca
Diafanitat transparent a translúcida
Gravetat específica 1,6
Densitat 1,598 g/cm3
Propietats òptiques biaxial (+)
Índex de refracció nα = 1.467
nβ = 1.476
nγ = 1.494
Birefringència 0,0270
Angle 2V 70
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G)
Referències [1]
Modifica dades a Wikidata

La carnal·lita[2] és un mineral de la classe dels halurs que rep el seu nom de l'enginyer alemany Rudolf von Carnall (1804-1874).

Característiques[modifica]

La carnal·lita és un mineral compost de clorur doble de potassi i magnesi, KMgCl3·6H2O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic, en cristalls amb aparença hexagonal, però ordinàriament es presenta en masses cristal·lines d'aspecte similar als de l'halita i la silvina i, igual que aquestes, és incolora quan és pura, o diversament acolorida quan no. La seva lluentor és vítria. Té un sabor semblant a l'halita però més amarg.

Molt deliqüescent, de sabor amarg, soluble en l'aigua i fosforescent; els blocs exposats a l'aire lliure es dissocien, dissolent el clorur de magnesi, , i quedant una massa granular del clorur de potassi, , que, per no ser deliqüescent i menys soluble que l'altre, es conserva en la seva major part; el contrari ocorre si prenem un trosset i el sotmetem a l'acció del bufador sobre el carbó; el de potassi desapareix i queda el de magnesi, que es pot reconèixer pel color rosa carn que pren amb la solució de nitrat de cobalt.

En dissolució es reconeix perquè, afegint unes gotes d'amoníac, , i solució de fosfat de sodi, , dóna precipitat cristal·lí de fosfat de magnesi, ; la potassa es reconeix amb el clorur de platí i la coloració de la flama, com en la silvina.

Formació[modifica]

La carnal·lita es troba en dipòsits marins salins. Aquest mineral és un sediment mineral conegut com a evaporita. Les evaporites es concentren per evaporació de l'aigua del mar. L'entrada d'aigua ha d'estar per sota dels nivells d'evaporació o d'ús. Això crea un període prolongat d'evaporació. Es troba associada a halita, anhidrita, dolomita, guix, sal bruta de potassa, kieserita, polihalita o silvinita.

Varietats[modifica]

Són conegudes dues varietats de la carnal·lita:

  • La bromocarnal·lita, una varietat que conté brom, amb fórmula: KMg(Cl,Br)3·6H2O.[3]
  • La iodocarnal·lita, una varietat que conté iode, amb fórmula: KMgI3·6H2O.[4]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carnal·lita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Carnallite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 abril 2014].
  2. «Diccionari de geologia». [Consulta: 25 juliol 2017].
  3. «Bromcarnallite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 abril 2014].
  4. «Iodcarnallite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 abril 2014].