Carnallita

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Carnal·lita)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Carnallita

Carnallita espanyola
Classificació
Categoria halurs
Fórmula química KMgCl3 · 6H2O
Nickel-Strunz 03.BA.10
Dana 11.1.2.1
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí ortoròmbic, (2/m 2/m 2/m)
Hàbit cristal·lí fibrós
Massa molar 277.85
Color incolor, blanc, groguenc, rosat, marronós, verd clar
Macles per pressió, es poden desenvolupar macles polisintètiques lamel·lars
Exfoliació no en té
Fractura concoïdal
Duresa 2,5
Lluïssor vítria, grassa en fractura
Ratlla blanca
Diafanitat transparent a translúcida
Gravetat específica 1,6
Densitat 1,598 g/cm3
Propietats òptiques biaxial (+)
Índex de refracció nα = 1.467
nβ = 1.476
nγ = 1.494
Birefringència 0,0270
Angle 2V 70
Referències [1]

La carnallita és un mineral de la classe dels halurs que rep el seu nom de l'enginyer alemany Rudolf von Carnall (1804-1874).

Característiques[modifica | modifica el codi]

La carnallita és un mineral compost de clorur doble de potassi i magnesi, KMgCl3 · 6H2O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic, en cristalls amb aparença hexagonal, però ordinàriament es presenta en masses cristal·lines d'aspecte similar als de l'halita i la silvina i, igual que aquestes, és incolora quan és pura, o diversament colorida quan no. La seva lluentor és vítria. Té un sabor semblant a l'halita però més amarg.

Molt deliqüescent, de sabor amarg, soluble en l' aigua i fosforescent; els blocs exposats a l'aire lliure es dissocien, dissolent el clorur magnèsic i quedant una massa granular del clorur potàssic que, per no ser deliqüescent i menys soluble que l'altre, es conserva en la seva major part; el contrari ocorre si prenem un trosset i el sotmetem a l'acció del bufador sobre el carbó; el potàssic desapareix i queda el de magnesi, que es pot reconèixer pel color rosa carn que pren amb la solució de nitrat de cobalt.

En dissolució es reconeix perquè, afegint unes gotes d'amoníac i solució de fosfat sòdic, dóna precipitat cristal·lí de fosfat magnèsic; la potassa es reconeix amb el clorur de platí i la coloració de la flama, com en la silvina.

Formació[modifica | modifica el codi]

La carnallita es troba en dipòsits marins salins. Aquest mineral és un sediment mineral conegut com evaporita. Les evaporites es concentren per evaporació de l'aigua del mar. L'entrada d'aigua ha d'estar per sota dels nivells d'evaporació o d'ús. Això crea un període prolongat d'evaporació. Es troba associada a halita, anhidrita, dolomita, guix, sal bruta de potassa, kieserita, polihalita o silvinita.

Varietats[modifica | modifica el codi]

Són conegudes dues varietats de la carnallita:

  • La bromocarnallita, una varietat que conté brom, amb fórmula: KMg(Cl,Br)3 · 6H2O.[2]
  • La iodocarnallita, una varietat que conté iode, amb fórmula: KMgI3 · 6H2O.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Carnallite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 abril 2014].
  2. «Bromcarnallite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 abril 2014].
  3. «Iodcarnallite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 abril 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carnallita Modifica l'enllaç a Wikidata