Carnaval de Sitges

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'esdevenimentCarnaval de Sitges
Tipus carnaval
Lloc Sitges
Modifica dades a Wikidata
Imatge promocional del Carnaval de Sitges 2007 on podem apreciar la clàssica aposta d'aquest Carnaval per la disbauxa. De totes maneres, les dues noies de la foto són les germanes Macià. Aquesta foto va ser realitzada pel fotògraf sitgetà Lambert Gràcia "Gary"

El Carnaval de Sitges és un dels carnavals que se celebren a Catalunya i amb més de 100 anys d'història un dels més emblemàtics del país. Aquesta celebració es produeix entre els mesos de febrer i març segons el calendari litúrgic i comença el Dijous Gras amb l'arribo del rei del Carnaval, el Carnestoltes. Des d'aquest moment i fins al Dimecres de Cendra la vida sitgetana es mou a un nou ritme marcat pel ritme d'aquest peculiar rei.

Els balls i les xatonades són altres elements característics del carnaval i els dos esdeveniments amb més participació són la Rua de la Disbauxa i la Rua de l'Extermini, rues amb més[1] de 2.000 participants disfressats en més de 50 carrosses.

Història[modifica | modifica el codi]

Aquest Carnaval va començar a adquirir rellevància a partir de finals del segle XIX, la raó va ser l'aparició de la Societat Recreativa El Retiro fundada l'any 1870 i el Casino Prado Suburense fundat l'any 1877 que van monopolitzar l'activitat social de Sitges. La primera societat solia agrupar els perjudicats per la industrialització i en canvi al Prado s'hi agrupaven els que la industrialització els afavoria. Així l'enfrontament entre aquestes dues societats era continu i gràcies a aquesta rivalitat quan arribaven les festes del Carnaval ambdues volien lluir-se més que la societat rival. Aquesta competitivitat i malbaratament de recursos va fer que el Carnaval de Sitges fos més espectacular del que estaven habituats els ciutadans de l'època començant així a adquirir la seva popularitat.

A principi del segle XX les carrosses solien ser arrossegades per cavalls en comptes de tractors com en l'actualitat. Les festes van perdre notorietat durant la Guerra Civil d'Espanya entre 1936 i 1939 però de seguida van tornar a ser les habituals gràcies a la permissivitat de l'administració local.

Així doncs, des de fa més de 100 anys Sitges no ha deixat de celebrar les festes del Carnestoltes tot i que durant temps franquistes es varen amagar amb un altre nom i durant la Guerra Civil van ser gairebé anecdòtiques.

Estil[modifica | modifica el codi]

El Carnaval de Sitges s'ha donat a conèixer per la disbauxa, seguint la màxima tradicional de Per Carnaval tot s'hi val!. Els participants busquen l'espectacularitat de les disfresses sempre amb un estil informal i festiu a diferència del Carnaval de Vilanova i la Geltrú, un carnaval més sarcàstic i tradicional en la majoria dels seus actes. Algunes colles sitgetanes fan ús de moltes plomes en les seves disfresses buscant un estil similar al brasiler i les carrosses, habitualment arrossegades per un tractor, solen estar molt recarregades d'elements i porten música a un volum molt alt convidant als espectadors a participar de la festa. Actualment s'està apostant per la música en viu amb grups com Markatú Batucada i Sabor a Xocolà.

Organitzadors[modifica | modifica el codi]

Les colles solen estar agrupades en tres grups: Les que pertanyen a les entitats tradicionals de la localitat: El Retiro i El Prado i les que pertanyen al grup d'Independents del carnaval de sitges, que l'any 2014 fara el seu 20 aniversari.

Colles destacades[modifica | modifica el codi]

EREM POCS 1976: La colla és actualment la més antiga del Carnaval sitgetà i aquest any celebra el seu 40è aniversari. Des de 1976, Érem Pocs participa ininterrompudament a les rues i mai abans havia demanat l'organització del Carnestoltes. El grup disposa també de colla infantil que va funcionar del 1986 al 1992 i que van recuperar el 2008 fins avui. En la seva presentació, la colla ha explicat que “volem que el personatge de Sa Majestat Carnestoltes sigui proper a la gent, arribant a nens i grans, i que interactuï amb totes les sitgetanes i sitgetans”. Érem Pocs ha avançat que “ens agradaria recuperar antics actes com el dinar al Cap de la Vila i les festes infantils i també convidar els barris a participar en el Carnaval, preparant una bona rebuda a Sa Majestat Carnestoltes”.

Paperets Club: L'any 2007 aquesta colla ha complert 25 anys i ha organitzat el personatge del Carnestoltes. Sol tirar molt confeti pels carrers aprofitant els retalls que sobren de la impremta de l'Eco de Sitges i és la que més cops ha organitzat la figura del Carnestoltes.

Markatú Batucada

Markatú Batucada: Des de l'any 2004 aquest grup sitgetà ha introduït els ritmes brasilers més purs (samba batucada, samba reggae...) al Carnaval de Sitges. En poc temps s'han convertit en una de les colles més representatives del Carnaval sitgetà, donat que durant tot l'any viatgen per Espanya fent-ne promoció. Durant el carnaval 2007 van presentar Oh, Le, Lé!, la primera Samba Enredo feta mai en català. L'any 2008 es va atrevir amb una peça executada amb instruments reciclats (llaunes, contenidors, valles...). En el Carnaval de 2009 els caixons flamencs són els protagonistes, amb l'espectacle "De Cajones!". Aquesta colla està associada a El Retiro.

Els Matxambrats: Colla creada l'any 1996, els darrers anys han anat assumint molta més responsabilitat en el Carnaval, ja que han organitzat dos anys la figura del Carnestoltes i dos anys la de la Reina del Carnaval.

Colla Huerto'S: Colla de fardo creada l'any 2014. Són 'teatreros' i els hi encanta interactuar amb el públic. El tret característic de la colla és la seva dentadura postissa.

Sabor: Anomenada des de l'any 2007 Sabor a Xocolà. Aquesta colla associada al Retiro és una de les més emblemàtiques del Carnaval de Sitges. Normalment integrada només per noies sol portar percussió en directe. L'any 2000 va participar en les campanades de TV3, que varen fer-se a Sitges, en una petita actuació davant de la Fragata juntament amb La Colla Vella de Diables de Sitges.

Colla CARAHA: En aquest carnaval 2007, aquesta colla de l'entitat del Casino Prado Sitges, caracteritzada per estar formada completament per gent jove del poble, ha tingut una importància molt rellevant en ser els encarregats de representar la important figura de la reina del carnaval de Sitges, en el que han ofert al poble de Sitges un sense parar d'espectacle i disbauxa com era d'esperar.

Colla Jove de Castellers de Sitges: Sol participar de la festa organitzant i decorant una de les carrosses del Carnaval any rere any.

Colla Setekrit: La colla Setekrit participa activament en la festa del carnaval des de 1.990. L'any 1997 va portar a terme la laboriosa però gratificant tasca d'organitzar el personatge de Carnestoltes i tots els actes i esdeveniments que aquest porta implícits. Aquell any va representar un canvi en el concepte de l'organització del personatge de Carnestoltes, fent que aquest i tot el que l'envolta prengués un caire més teatral. Setekrit, a més ha organitzat i participat en arribos de molts altres carnavals de Catalunya, com poden ser: Castelldefels, Calaf, Sabadell, Sant Julià de Lòria, o Andorra. És un grup que es caracteritza per la seva originalitat i la seva reivindicació per un Carnaval obert a la sàtira i al fardo.

Colla Matas, el Retiro: Creada l'any 1993. Sempre fidel a la seva cita. Caracteritzada per un toc de distinció i fidel a l'essència del Carnaval pur, la ploma. En silenci i admirada per tothom. La seva cap de colla, Mireia, junt a la Gloria, la Inma Ibañez, la Inma Aranda, la Fina i la Vinyet, cada any ens sorprenen amb unes disfresses i uns balls al cap de la Vil·la plens de fantasia i glamour. Què no pari la música!

Actes tradicionals[modifica | modifica el codi]

  • L'Arribo: Acte en què arriba el rei Carnestoltes, sempre es fa el Dijous Gras i sol variar d'una edició a una altra perquè cada any l'organitza un grup diferent aconseguint així que el públic quedi sorprès pel muntatge de la colla organitzadora.
  • Rues infantils: Els més petits també compten amb el seu espai de protagonisme, aquestes rues són sempre a les tardes del dimarts i diumenge de Carnaval.
  • Rua de la disbauxa: Es produeix durant la nit del diumenge de Carnaval, hi solen participar al voltant d'unes 50 carrosses i tot i ser un altre dels moments estrella no hi sol haver tants visitants com a la Rua de l'extermini, ja que el diumenge a la nit moltes altres poblacions també tenen programats actes de Carnaval.
  • Rua de l'extermini: La rua de l'extermini és el moment més emblemàtic del Carnaval de Sitges i es produeix a la nit del dimarts de carnaval, és quan sol haver-hi molts més visitants, ja que en moltes poblacions no es realitza cap celebració el dia abans de l'enterrament.
  • L'enterro: O enterrament de la sardina es produeix durant el capvespre del Dimecres de Cendra i marca el fi de les festes del Carnestoltes habitualment amb un predicot seguit d'un castell de focs i la incineració del Carnestoltes.
  • La Tequereque Festa: Dissabte a la tarda el grup sitgetà Markatú Batucada recorre el centre històric de la vila amb la seva música fins a recollir la seva bandera, com a preàmbul de les Rues de diumenge i dimarts.
  • Xatonades: Ocasions on els participants aprofiten per menjar xató, un plat característic del Garraf i el Penedès del qual Sitges, com altres poblacions de la zona, en reclama l'origen al disposar a l'Arxiu de Sitges de la primera referència escrita d'aquest plat.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Sitges, El Carnaval - López-Monné, Rafael. Arola Editors (2006)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]