Carnaval de Tarragona
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 |
L'article o secció necessita millores quant al seu format. |
| Tipus | carnaval  |
|---|---|
| Localització | Tarragona |
| Estat | Espanya |
El Carnaval de Tarragona és un dels més emblemàtics dels Països Catalans, ja que combina una riquíssima seqüencial ritual d'actes -heretada d'èpoques ben diverses- i uns extraordinaris treballs d'artesania en la confecció de les indumentàries de les comparses, que desfilen en les dues grans rues del Dissabte -Rua de l'Artesania- i del Diumenge -Rua de Lluïment-.
Un dels elements més representatius de la festa és la Bóta monumental que s'instal·la en la plaça de l'Ajuntament, i que indica l'arribada de la celebració i també el seu final, quan és cremada enmig dels focs dels diables i bèsties ígnies i fins al 2008 enmig d'un castell de focs artificials.
El menjar característic del Carnaval de Tarragona és el Xarró -una escudella- que es cuina amb llegums, fideus i cansalada. Aquest menjar popular es va realitzar el Dissabte anterior al Dijous Gras fins a l'any 2011 que fou suprimit per l'ajuntament socialista.
El Diumenge anterior al Dijous Gras les comparses de Tarragona visitaven la veïna població de Reus en un acte cada any té lloc alternativament en una o altra població. Aquest acte es va eliminar en entrar el govern bipartit a l'Ajuntament de Tarragona format pel partit socialista i esquerra republicana.
El Dimarts anterior al Dijous Gras s'instal·la la Bóta monumental.
El Dimecres entren en la ciutat el Rei Carnestoltes i la Reina Concubina, que realitzen el seu Sermó d'arribada.
El Dijous Gras es menja la coca de llardons, molt característica de la festa, i té lloc la gala de la Disfressa d'Or, que acull les disfresses més espectaculars.
El Divendres el Rei i la Reina visiten les escoles, les seus de les diferents entitats de la festa així com als mitjans de comunicació.
El Dissabte al matí es canten les rondes amb contingut satíric. A la tarda, gran Rua de l'Artesania, encapçalada pels grups de foc, integrada per les comparses i bandes musicals, i tancada pels seguicis del Rei i la Concubina. Els actes pròpiament catalans com les rondes i l'encapçament de foc van ser suprimits respectivament en el mandat socialista de 2007-2011, i l'any 2012.
El Diumenge al matí es convoca el singular concurs de llançament de telèfons mòbils. A la tarda, desfilen les millors comparses en la Rua de Lluïment. Al final el Doctor Mistela vola sobre la plaça de l'Ajuntament amb la seva monumental xeringa per intentar salvar el Carnestoltes en l'inici de la seva agonia. Els actes del concurs de mòbils i el personatge del Doctor Mistela van ser suprimits respectivament en el mandat socialista de 2007-2011, i l'any 2015.
El Dilluns, concurs de Drag Queens.
El Dimarts és la jornada del Dol. Al matí, la Mascarada del Dol recorre la ciutat repartint les esqueles. A la tarda, es vetlla el cadàver del rei Carnestoltes. A la nit, es llegeix el Testament del Carnestoltes, i es reparteix el de la Reina Concubina per part de la Societat la Primitiva Terpsícore. Després, els Ninots del Rei i la Concubina són cremats com símbol del final de la festa, acte que es va configurar al segle xix gràcies al gremi de boters. El 1985 va ser recuperat. El 2009 una imposició de l'Ajuntament de Tarragona va desvirtuar l'acte, eliminant-se l'element pirotècnic aeri que era patrimonial d'aquest acte.
Història de la festa[modifica]
Orígens. Els orígens del Carnaval de Tarragona es troben en les festes Saturnals, Lupercals i Matronals que celebraven els romans. Des de la seva colonització s'han mantingut elements com la presència del Rei Carnestoltes i la inversió de papers socials i sexuals, característiques estructurals que es reprendran posteriorment durant l'edat mitjana.
Segle VIII (principis). S'escriu el llibre litúrgic tarragoní anomenat Oracional de Verona, conservat a la ciutat italiana de Verona, i còpia del Liber Orationum de festivitatibus, l'oracional festiu hispà realitzat per l'arquebisbe Julià de Toledo els anys 682-683. L'obra conté rúbriques o anotacions que expliciten com i a on s'havien de realitzar les cerimònies. Les número 523 i 526 especifiquen la realització de processons itinerants la Domenica in carnes tollendas, és a dir, Diumenge de Carnestoltes.
Edat Mitjana. En el període medieval es documenta tant el repartiment de vi per part del municipi com el joc amb els bous en l'actual carrer del Cós del Bou. El mot cós indica precisament que es corrien els bous. El capitell de la processó de les rates del claustre de la Catedral de la ciutat ha estat identificat com una de les escenes carnestoltenques d'aquest període històric: les rates passegen un gat que es fa el mort, i acaba ressuscitant per cruspir-se-les.
Segle XIX. Les primeres referències d'un Carnaval urbà, amb rues o desfilades, corresponen a la segona meitat del segle xix. En aquest temps viu la seva plenitud i es defineix la seqüència ritual amb la construcció de la Bóta monumental per part del puixant gremi de boters local, i la seva crema, veritables inici i final de la festa. Es documenta també la participació del ball de diables, com a grup de foc.
1937. S'han documentat diferents prohibicions al llarg de tota la història, però la més transcendent fou la de la guerra civil espanyola. El 3 de febrer de 1937, una ordre datada a Burgos prohibia el Carnaval en tot el territori que controlaven les tropes franquistes. L'any 1939, amb el triomf de les forces faccioses del general Franco, aquesta ordre es faria extensiva a tot l'Estat Espanyol.
L'arribada dels ajuntaments democràtics rescata la vitalitat d'aquesta festa de carrer, amb complicitat amb la nova societat civil. A Tarragona la festa es reprèn el 1981.
La Primitiva Terpsícore és una de les poques societats refundades del Carnaval de Tarragona del segle xix, quan es va organitzar seguint el nou model de celebració urbana que pariodava les processons del Corpus Christi i de les festes patronals. La refundació va tenir lloc l'any 2003. Actualment té la funció d'exercir de notària de la reina Concubina, que a través d'aquesta entitat llega el testament cada Dimarts de Dol. Els textos es distribueixen impresos per part dels membres de la societat rigorosament vestits de dol per la mort de la reina Concubina així com a través de les xarxes socials.[1]
Bibliografia[modifica]
- SANS, Noemí: El Carnaval de Tarragona al segle XIX, Col. Titans, 1. Edicions El Mèdol, Tarragona, 2001.
Enllaços externs[modifica]
- Web de la Comissió del Carnaval de Tarragona
- Tots a Una, comparsa del Carnaval de Tarragona
- Web de la comparsa Ballaruga Arxivat 2018-08-06 a Wayback Machine.
- Web Oficial de les Comparses del Carnaval de Tarragona Arxivat 2016-03-06 a Wayback Machine.
Referències[modifica]
- ↑ SANS, Noemí: El Carnaval de Tarragona al segle XIX, Col. Titans, 1. Edicions El Mèdol, Tarragona, 2001.
Seguici Popular de Tarragona | ||
|---|---|---|
| Bestiari popular | Drac de Sant Roc • Bou • Víbria • Àliga • Mulassa • Cucafera • Lleó • Griu • Gegants Negritos • Gegants Moros • Gegants Vells • Nanos Vells • Nanos Nous • Cossis • Set Pecats Capitals • Moixiganga • Sonadors • Macers • Braç de Santa Tecla |  |
| Balls | ||
| Agrupacions | ||
