Carnegie Institution for Science

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióCarnegie Institution for Science
(en) Carnegie Institution for Science
Dades bàsiques
Tipus organització sense ànim de lucre i institució
Forma jurídica
Data de creació o fundació 1902
Organització i govern
Seu 
Presidència Maxine Singer (1988–2002)
Filial
Xifres destacables
Ingressos totals 72.946.617 dòlars dels Estats Units (2016)

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata
Segell de la institució

La Carnegie Institution for Science (CIS), o Carnegie Institution of Washington (CIW), és una fundació estatunidenca amb seu a Washington DC, sense ànim de lucre, dedicada al foment de la ciència i l'aplicació d'aquests coneixements a la millora de la humanitat.

Andrew Carnegie

Història[modifica]

El 1901, l'empresari estatunidenc d'origen escocès Andrew Carnegie (1835-1919) es retirà dels seus negoci per dedicar-se a la filantropia. Entre els seus projectes considerà l'establiment d'una universitat nacional a Washington DC, similar a les grans universitats europees. A causa de que estava preocupat que una nova universitat podria debilitar les institucions existents, optà per fundar una organització de recerca independent que facilitàs el coneixement científic bàsic. Carnegie contactà amb el president dels Estats Units Theodore Roosevelt (1858-1919) declarant-li que estava disposat a dotar la nova institució amb 10 milions de dòlars. Com a membres nats de la primera junta de síndics, Carnegie trià el President dels Estats Units, el President del Senat, el president de la Cambra de Representants, el secretari de la Smithsonian Institution i el president de l'Acadèmia Nacional de Ciències. En total seleccionà 27 homes els quals es reuniren per primer cop a l'oficina del Secretari d'Estat el 29 de gener de 1902, i Daniel C. Gilman, que havia estat president de la Universitat Johns Hopkins, en fou elegit president. Oficialment la institució fou constituïda pel Congrés dels Estats Units el 1903. Carnegie amplià la dotació inicial amb 2 milions de dòlars més el 1907 i amb 10 milions més el 1911.[1]

Inicialment, el president i síndics dedicaren gran part de pressupost de la institució a les subvencions individuals en diversos camps, com l'astronomia, l'antropologia, la literatura, l'economia, la història i les matemàtiques. Sota la direcció de Robert Simpson Woodward, que es convertí en president el 1904, la junta canvià prengué la decisió de donar un suport substancial als departaments d'investigació, més que als individus. Aquest enfocament permeté que es concentrassin els recursos en un menor nombre de camps i grups d'investigadors.[1]

Des del principi, la Carnegie Institution ha estat com un explorador de noves àrees a descobrir, però sovint deixant el desenvolupament a altres. Aquesta filosofia ha fomentat noves àrees de la ciència i ha donat lloc a beneficis inesperats per a la societat, incloent el desenvolupament de blat de moro híbrid, el radar, la tecnologia que portà al vidre Pyrex, i noves tècniques d'interferència d'ARN.[1]

Edwin Powell Hubble el 1931

Científics destacats[modifica]

Entre els investigadors que hi han fet recerca destaquen:

Edifici d'administració a Washington DC

Departaments[modifica]

Actualment la Carnegie Intitution s'organitza en sis departaments:

  • Departament d'Embriologia ubicat a Baltimore, Maryland.
  • Laboratori de Geofísica, amb seu a Washington DC.
  • Departament d'Ecologia Global, situat a Stanford, Califòrnia.
  • Observatoris, a Pasadena, Califòrnia.
  • Departament de Biologia Vegetal, ubicat a Stanford, Califòrnia.
  • Departament de Magnetisme Terrestre, amb seu a Washington DC.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Our History» (en anglès). CIS. [Consulta: 16 novembre 2016].
  2. «Our Research/Who We Are» (en anglès). CIS. [Consulta: 16 novembre 2016].