Carnotita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralCarnotita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaK₂(UO₂)₂(VO₄)₂·3H₂O
EpònimMarie Adolphe Carnot Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.04.HB.05
Nickel-Strunz 9a ed.4.HB.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VII/E.11 Modifica el valor a Wikidata
Dana40.2a.28.1
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Hàbit cristal·lícrostes, masses terrosses, agregats foliats i granulars
Estructura cristal·linaa = 10.47 Å, b = 8.41 Å, c = 6.91 Å; β = 103.83°; Z = 2
Grup puntualmonoclínica 2/m
Grup espacialgrup espacial P2₁/a Modifica el valor a Wikidata
Colorgroc canari, groc-verd
Macles{001}
Exfoliacióexcel·lent
Fracturadesigual
Duresa2
Lluïssoragregats mats, terrosos, cristalls nacrats
Color de la ratllagroga clara
Diafanitatsemitransparent
Gravetat específica4,70
Densitat3,7 a 4,7
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1.750 - 1.780, nβ = 1.901 - 2.060, nγ = 1.920 - 2.080
Birefringènciaδ = 0,200
Angle 2Vmesurat: 43° a 60°, calculat: 26° a 36°
Fluorescènciano
{{{prop1}}}
Mineral radioactiu
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Publicació(Enciclopèdia soviètica armènia i Sur un nouveau minerai d'urane (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata)
SímbolCnt Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2]

La carnotita és un mineral radioactiu de la classe dels òxids. Va ser descoberta el 1899 per Charles Friedel i Édouard Cumengem, qui li van donar el del químic francès Marie Adolphe Carnot (1839-1920). Dona nom al grup de la carnotita, al qual també pertany.[3]

Característiques[modifica]

És un vanadat de potassi i urani amb fórmula química K₂(UO₂)₂(VO₄)₂·3H₂O. El seu contingut en aigua pot variar i sovint presenta petites quantitats de calci, bari, magnesi, ferro i sodi. Sol trobar-se en masses cristal·lines o pulverulentes, en forma de diminuts grans, disseminats o com crostes. Els cristalls són aplanats, romboèdrics o en forma de llistons. Pot ser de color groc llimona o groc verdós brillant, fàcilment soluble en àcids.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la carnotita pertany a «04.HB - V[5+, 6+] Vanadats: uranil Sorovanadats» juntament amb els següents minerals: margaritasita, sengierita, curienita, francevillita, fritzscheïta, metavanuralita, vanuralita, metatyuyamunita, tyuyamunita, strelkinita, uvanita i rauvita.

Formació i jaciments[modifica]

És un mineral secundari que resulta de l'alteració de la uraninita, la montroseita, o la davidita. La carnotita és un mineral que es troba típicament en forma d'escorces o flocs en els gresos, normalment concentrada o dispersa en mines i jaciments d'urani i gres. Quantitats tan baixes com un 1% donaran a les areniscas un color groc brillant. Es troba normalment en roques sedimentàries en zones àrides. El seu alt contingut en urani fa a la carnotita una important mena d'urani, a més de radioactiva. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Eureka, situada a la La Torre de Cabdella (Pallars Jussà).[4]

Hi ha diversos minerals relacionats amb la carnotita: volborthita, vanoxita, uvanita, tangeita, rossita, rauvita, pintadoita, metatyuyamunita, metatorbernita, hewettita, guix, barita, margaritasita i tyuyamunita.

Grup de la carnotita[modifica]

El grup de la carnotita és una sèrie de minerals d'urani associats entre si química i estructuralment. La carnotita és membre més comú, i el que dona nom al grup. Els minerals d'aquest grup són vanadats hidratats d'uranil i un metal, generalment alcalí o alcalinoterri. La seva fórmula general és A (UO₂)₂(VO₄)₂·nH₂O, on n = 3 o 6 (amb algunes excepcions) i A és un metall. Hi ha una àmplia substitució d'ions metàl·lics, especialment entre metalls alcalins-alcalinoterris i viceversa.

A diferència dels fosfats i arsenats hidratats d'uranil, aquests compostos tendeixen a ser més estables. Gran part de l'aigua de les seves molècules és zeolítica, és a dir, al perdre-la parcialment no es produeix la destrucció de la molècula, a diferència dels minerals de grup de l'autunita, per exemple. No posseeixen productes de deshidratació a excepció de la tyuyamunita (que passa a metatyuyamunita). La majoria reaccionen a l'àcid clorhídric produint un anell marró. Cristal·litzen en els sistemes ortoròmbic i monoclínic. Com la gran majoria dels minerals amb ió urani, són de colors que van des de groc a verd groguenc, i verd quan contenen coure.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carnotita
  1. «Carnotite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 abril 2014].
  2. Webmineral
  3. «Carnotite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 abril 2014].
  4. Castillo-Oliver, Montgarri; Melgarejo, Joan Carles; Torró, Lisard; Villanova-de-Benavent, Cristina; Campeny, Marc; Díaz-Acha, Yael; Amores-Casals, Sandra; Xu, Jingyao; Proenza, Joaquin; Tauler, Esperança «Sandstone-Hosted Uranium Deposits as a Possible Source for Critical Elements: The Eureka Mine Case, Castell-Estaó, Catalonia». Minerals, 10, 1, gener 2020, pàg. 34. DOI: https://doi.org/10.3390/min10010034 [Consulta: 21 novembre 2023].