Carles I de Romania

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Carol I)
Infotaula de personaCarles I de Romania

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ro) Carol I
(ro) Carol I al României Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 abril 1839 Modifica el valor a Wikidata
Sigmaringen (Comtat i principat de Hohenzollern-Sigmaringen) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 octubre 1914 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
castell de Peleș (Romania) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral de Curtea de Arges Modifica el valor a Wikidata
Rei de Romania
26 març 1881 – 10 octubre 1914
← cap valor – Ferran I de Romania →
Príncep de Romania
10 maig 1866 – 10 maig 1881
← Alexandru Ioan CuzaSupressió del càrrec → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióAcadèmia Militar Prussiana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Bucarest Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómilitar, col·leccionista d'art Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militarMariscal de Camp Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPríncep Imperial Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Hohenzollern-Sigmaringen i casa de Hohenzollern-Sigmaringen (línia de Romania) Modifica el valor a Wikidata
CònjugeElisabet de Wied (1869–) Modifica el valor a Wikidata
FillsPrincesa Maria de Romania Modifica el valor a Wikidata
ParesCarles Antoni de Hohenzollern-Sigmaringen Modifica el valor a Wikidata  i Josepa de Baden Modifica el valor a Wikidata
GermansLeopold de Hohenzollern-Sigmaringen, Estefania de Hohenzollern-Sigmaringen, Antoni de Hohenzollern-Sigmaringen, Frederic de Hohenzollern-Sigmaringen i Maria de Hohenzollern-Sigmaringen Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 7989372 Modifica el valor a Wikidata

Carles I de Romania -en romanès Carol I- (Sigmaringen, 20 d'abril de 1839 - Sinaia, Romania 10 d'octubre de 1914), príncep de Romania (1866-1881) i després rei de Romania (1881-1914). Pertanyent a la dinastia Hohenzollern-Sigmaringen.

Fill del príncep Carles Antoni de Hohenzollern-Sigmaringen i Murat (1811-1885), Cap de la dinastia Hohenzollern-Sigmaringen i primer ministre de Prússia i fill de Josefina Federica Lluïsa de Baden y Beauharnais (1813-1900), més coneguda com a Josepa de Baden, filla del Gran Duc Carles II de Baden. En Carles I era familiar de Joachim Murat.

El febrer de 1866, el príncep Alexandru Ioan Cuza dels Principats Units de Moldàvia i Valàquia es va veure obligat a abdicar i s'en va anar a l'exili[1] per una coalició política liderada pels liberals, i al príncep alemany Karl de Hohenzollern-Sigmaringen se li va oferir el tron amb el suport del monarca francès Napoleó III i malgrat l'oposició de l'Imperi Otomà i de la malfiança d'austríacs i russos. El 22 de maig de 1866 va entrar per primera vegada a Bucarest El juliol del mateix any va entrar en vigor una nova constitució que va donar al país el nom de Romania; Es va caracteritzar pel seu liberalisme i la seva intel·ligent administració. Això va facilitar l'entrada de Romania a la vida internacional de l'època, al mateix temps que consolidava l'estabilitat interior del país.

Quan va esclatar la Guerra russoturca (1877-1878), Carles I va donar suport al tsar de Rússia. i va declarar la independència de Romania el 9 de maig de 1877. El tractat de pau entre Rússia i l'Imperi Otomà es va signar a San Stefano, el 3 de març de 1878 i va posar fi a la Guerra d'independència de Romania: es va crear el Principat de Bulgària i reconéixer la independència de Sèrbia, Montenegro i el Principat de Romania.[2]

El 1881 es va esmenar la constitució i es va convertir el principat en regne, i Carles es va proclamar rei.[3] La decebedora actitud dels russos, que van aprofitar l'ocasió per annexionar-se Bessaràbia, va fer que el govern de Ion Brătianu s'apropés a la Triple Aliança, tal com volia Carles I. Amb aquesta aliança, integrada per Alemanya, Àustria-Hongria, Bulgària i l'Imperi Otomà, se signaren acords secrets (1883). Malgrat això, quan va esclatar la Primera Guerra Mundial (1914), el govern romanès, en contra dels desitjos i interessos del rei, va declarar la neutralitat de Romania en aquest conflicte. Carles I profundament decebut de l'actitud dels polítics romanesos va retirar-se a la seva residència reial (Palau Peleş) a Sinaia, on va morir al cap de poc temps (27 de setembre de 1914) sense descendència. El va succeir al tron romanès el seu nebot, Ferran de Hohenzollern amb el nom de Ferran I de Romania.[4]

Palau Peleş, Sinaia, residència dels monarques romanesos

Va instituir l'Orde de Carol I el 1906 a l'ocasió del quarantè aniversari del seu regnat.[5] Per a molts historiadors romanesos, el regnat de Carles I, conjuntament amb el de Ferran I, va representar un dels millors períodes de la història contemporània romanesa.

Matrimoni i descendència[modifica]

El rei Carles I es casà amb Elisabet de Wied i Orange-Nassau, filla del príncep Guillem V de Wied i de María d'Orange-Nassau, neta de Guillem I dels Països Baixos. El matrimoni només tingué una filla, Maria de Romania i Wied (1870-1874) que morí a l'edat de tres anys de febre escarlatina. Els reis no tingueren més descendència.[4]

Referències[modifica]

  1. Hentea, Călin. Brief Romanian Military History (en anglès). Scarecrow Press, 2007, p. 97. ISBN 9780810858206. 
  2. «Treaty of San Stefano» (en anglès). Enciclopèdia Britànica. [Consulta: 8 maig 2022].
  3. Oneț, Valentina «O litografie document istoric: Actul de încoronare a Regelui Carol I – Actul proclamării Regatului României (10/22 Mai 1881) (II)». Axis Libri. V.A. Urechia County Library Galați, 17, desembre 2012, pàg. 4–5.
  4. 4,0 4,1 Hentea, Călin. Brief Romanian Military History (en anglès). Scarecrow Press, 2007, p. 15. ISBN 9780810858206. 
  5. «Kingdom of Romania: Order of Carol I» (en anglès). Medals of the World. [Consulta: 19 setembre 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles I de Romania