Carolina Malchair Selecque

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCarolina Malchair Selecque
Carolina Malchair 01.png
Biografia
Naixement 31 maig 1982 (37 anys)
Marbella
Activitat
Ocupació Gimnasta rítmica
Esport gimnàstica rítmica
Participà en
2000Jocs Olímpics d'estiu de 2000

Instagram: malchaircarol
Modifica les dades a Wikidata

Carolina Malchair Selecque (Marbella, 31 de maig de 1982) és una exgimnasta rítmica espanyola que va ser campiona del món de 3 cintes i 2 cèrcols al Mundial de Sevilla (1998), a més d'assolir altres nombroses medalles amb la selecció nacional de gimnàstica rítmica d'Espanya, com la plata en la general d'aquest Mundial o diverses medalles en Europeus. Va participar en els Jocs Olímpics de Sydney 2000

Biografia esportiva[modifica]

Inicis[modifica]

Carolina, de pares belgues, va néixer a Marbella (Espanya), encara que és gaditana d'adopció. Es va iniciar en la gimnàstica rítmica als 7 anys d'edat al Club Poliesportiu Cadis, després que amb 6 anys comencés a fer ballet. Allí va ser entrenada en primer lloc per Margarita Tomova i Sonia Petrova, i posteriorment per l'exgimnasta russa Elena Tomàs, que va ser campiona del món de cinta al Mundial de Londres 1979. El 1996, amb el conjunt júnior espanyol, va ser 5a en el torneig internacional de Thiais i va assolir el 15è lloc en el Campionat d'Europa celebrat a Asker/Oslo. Aquell equip júnior estava integrat per Carolina, Marta Calamonte, Ana del Toro, Carolina Montes, Beatriz Nogales, Carmina Verdú i, com a suplents, Blanca López Belda i Tania Pacheco.

Al març de 1997 va entrar en el conjunt sènior de la selecció nacional de gimnàstica rítmica d'Espanya.[1][2]

Etapa en la sel·lecció nacional[modifica]

1997: Europeu de Patras[modifica]

Pel 1997, les components de l'equip ja havien traslladat la seva residència del xalet de Canillejas a un edifici annex a l'INEF i havien començat a entrenar al Centre d'Alt Rendiment de Madrid.[nota 1] Maria Fernández era des de desembre de 1996 la nova seleccionadora nacional, després de la marxa d'Emilia Boneva, que havia estat operada al novembre del cor.[3] A principis d'any es van incorporar al conjunt, a més de Carolina, Sara Bayón i Marta Calamonte. A l'abril, després de la retirada de Marta Baldó, Estela Giménez i Estíbaliz Martínez, i la lesió de Marta Calamonte, es va incorporar a més Esther Domínguez. Carolina va ser aquest any gimnasta titular en els dos exercicis. El de 5 pilotes tenia com a música una barreja de cançons d'Édith Piaf, com «Non, je ne regrette rien» i «Hymne à l'amour», mentre que el de 3 pilotes i 2 cintes usava «Las cosas del querer», composta per Quintero, León i Quiroga.[4]

Després d'alguns tornejos com el Ciutat d'Eivissa o el Gran Trofeu Campofrío, Carolina va disputar al maig la seva primera competició oficial, el Campionat Europeu de Gimnàstica Rítmica celebrat a Patres. Com Carolina tenia encara la nacionalitat belga, el 23 de maig, poc abans de començar la participació del conjunt en el Campionat, se li va ser atorgada la nacionalitat espanyola perquè pogués competir amb Espanya.[5] En aquesta competició va assolir un quart lloc en el concurs general, a més d'una medalla de plata en 5 pilotes i una altra de bronze en 3 pilotes i 2 cintes. El primer dia, amb una nota acumulada de 38,300 en el concurs general, es van quedar a 50 mil·lèsimes del podi.[6] En les finals per aparells del dia següent van obtenir una nota de 19,600 en l'exercici de 5 pilotes, que els va atorgar la medalla de plata. En l'exercici mixt de 3 pilotes i 2 cintes van assolir una nota de 19,500 que les va portar al tercer calaix del podi. El conjunt estava integrat llavors per Carolina, Sara Bayón, Nuria Cabanillas, Esther Domínguez, Lorena Guréndez, Tania Lamarca, i Marta Calamonte com a suplent. Posteriorment obtindria la medalla d'or en l'Epson Cup. Aquest any se li va concedir a Carolina el Premi Ciutat de Cadis d'Esports a la millor esportista femenina.

1998: Títol mundial a Sevilla[modifica]

El 1998, els exercicis van ser el de 3 cintes i 2 cèrcols, i el de 5 pilotes, que van emprar com a música la sevillana «Juego de luna y arena» (inspirada en un poema de Lorca) i el tango «El vaivén» respectivament, dos temes de José Luis Barroso.[4] Carolina seria suplent en el primer i titular en el segon. Després de disputar l'equip alguns tornejos preparatoris a Kalamata i a Budapest, al maig de 1998 va assolir proclamar-se campió mundial en el Campionat del Món de Sevilla. Va ser en la competició de 3 cintes i 2 cèrcols, on el conjunt va superar a Bielorússia amb una puntuació de 19,850.[7] A més, el primer dia l'equip havia obtingut la medalla de plata en el concurs general amb una nota acumulada de 39,133. Van ocupar el setè lloc en la competició de 5 pilotes.[8] El combinat nacional va rebre en aquest campionat el Premi Longines a l'Elegància, un trofeu que sol lliurar la marca de rellotges homònima i la FIG durant les competicions internacionals de gimnàstica destacades.[9] El conjunt d'aquest any el van compondre, a més de Carolina, Sara Bayón, Marta Calamonte, Lorena Guréndez, Beatriz Nogales, Paula Orive, i Núria Cabanillas com a suplent.

1999 - 2000: Mundial d'Osaka i Jocs Olímpics de Sydney[modifica]

El 1999 Nancy Usero ja era la nova seleccionadora i entrenadora del conjunt. Nancy va comptar aquesta temporada amb Dalia Kutkaite com a assistent i entrenadora del conjunt júnior, i amb Cristina Álvarez com a coreògrafa el primer any. Durant aquest any, els dos exercicis van ser el de 3 cintes i 2 cèrcols, i el de 10 maces, el primer amb «Zorongo gitano» i el segon amb «Babelia» de Chano Domínguez, Hozan Yamamoto i Javier Paxariño, com a música.[4] Carolina seria titular en els dos exercicis. El conjunt titular el van compondre aquest any Carolina, Sara Bayón, Marta Calamonte, Lorena Guréndez, Beatriz Nogales i Paula Orive. A finals de maig es va disputar el Campionat Europeu a Budapest. En el concurs general, el conjunt va quedar en setena posició, a causa d'una mala qualificació en l'exercici de 10 maces. En la competició de 3 cintes i 2 cèrcols va obtenir la medalla de bronze..[10] A l'agost el conjunt va assolir la medalla de plata en 3 cintes i 2 cèrcols al DTB-Pokal de Bochum. A finals de setembre es va disputar el Campionat Mundial d'Osaka. El conjunt va quedar en setena posició en el concurs general, el que els va donar la classificació per als Jocs Olímpics de Sydney de l'any següent. Posteriorment, va ocupar el sisè lloc tant en l'exercici de 3 cintes i 2 cèrcols com en el de 10 maces.[11]

Per 2000, any olímpic, el combinat espanyol va compondre nous muntatges tant per a l'exercici de 3 cintes i 2 cèrcols, ara amb música de Los Activos i Vicente Amigo, com per al de 10 maces, amb una barreja de cançons de The Corrs i Loreena McKennitt.[4] En sengles exercicis Carolina seria gimnasta titular. Del 2 a l'11 de gener es van concentrar al Centre d'Alt Rendiment per a entrenament en alçada del CSD a Sierra Nevada (Granada). En els tornejos internacionals d'inici de temporada van assolir bons resultats, com la plata en la general, l'or en maces i la plata en el mixt a Madeira, el bronze a la general, el 8è lloc en maces i la plata en el mixt a Thiais, la plata a Kalamata, i novament una plata a Màlaga.

Al setembre de 2000 van tenir lloc els Jocs Olímpics de Sydney. El conjunt espanyol, integrat per Carolina, Igone Arribas, Marta Calamonte, Lorena Guréndez, Beatriz Nogales i Carmina Verdú, tenia l'oportunitat de revalidar la medalla d'or conquerida quatre anys enrere a Atlanta en la mateixa competició. No obstant això, una sèrie d'errors en l'execució dels dos exercicis, com un nus a una cinta i dues caigudes de maces, va provocar que el combinat espanyol es situés en la desena i última posició en la fase de classificació, de manera que no va poder participar a la final.[12][13] Carolina es va convertir així en la tercera gimnasta andalusa que va assolir ser olímpica, després d'Agustín Sandoval i Elisa Cabell, sent la primera en gimnàstica rítmica.

Retirada de la gimnàstica[modifica]

Carolina es va retirar a finals de l'any 2000, després de disputar els Jocs Olímpics de Sydney. Durant diversos anys es va celebrar a Cadis el Trofeu de Gimnàstica Rítmica «Carolina Malchair Selecque» en el seu honor. Va començar a estudiar Turisme, encara que abans d'acabar-los va passar a estudiar Secretariat, arribant a treballar com a secretària de Direcció d'un despatx d'advocats. El 23 de juliol de 2016 va ser una de les figures destacades de la gimnàstica rítmica espanyola convidades a la Gala 20è Aniversari de la Medalla d'Or a Atlanta '96, celebrada a Badajoz.[14] En l'actualitat treballa de entrenadora a l'Escola Europea de Gimnàstica a Madrid i al Club Gimnàstic Coslada, on entrena junt amb la també exgimnasta Marina Viejo.

Equipaments[modifica]

Mallots i roba d'entrenament
Període Proveïdor
1996 - 2000 Logo arena noir 2017.png
Alemanya Arena
2000 (JJ.OO)
Espanya Fumarel

Música dels exercicis[modifica]

Any Aparells Música
1997 Rhythmic gymnastics ball.svg 5 pilotes Barreja de cançons d'Édith Piaf, com «Non, je ne regrette rien» i «Hymne à l'amour».
1997 Rhythmic gymnastics ball.svg Rhythmic gymnastics ribbon.svg 3 pilotes i 2 cintes «Las cosas del querer», copla composta per Quintero, León i Quiroga.
1998 Rhythmic gymnastics ball.svg 5 pilotes Tango «El vaivén», de José Luis Barroso.
1998 Rhythmic gymnastics ribbon.svg Rhythmic gymnastics hoop.svg 3 cintes i 2 cercles Sevillana «Juego de luna y arena» (inspirada en un poema de Lorca), de José Luis Barroso.
1999 Rhythmic gymnastics clubs.svg 10 maces «Babelia», de Chano Domínguez, Hozan Yamamoto i Javier Paxariño.
1999 Rhythmic gymnastics ribbon.svg Rhythmic gymnastics hoop.svg 3 cintes i 2 cercles «Zorongo gitano», cançó popular espanyola adaptada per Federico García Lorca i La Argentinita.
1999 Exercici d'exhibició (mans lliures) «Balanca», tema flamenc.
2000 Rhythmic gymnastics clubs.svg 10 maces Barreja de cançons de The Corrs i Loreena McKennitt, amb els temes «Toss the Feathers», «Irish Music», «Someday» i «Erin Shore».
2000 Rhythmic gymnastics ribbon.svg Rhythmic gymnastics hoop.svg 3 cintes i 2 cercles Barreja de cançons de Los Activos i Vicente Amigo, amb els temes «Mestizo», «Poeta en el viento» i «Flor de la noche».[4]

Palmarès esportiu[modifica]

Selecció espanyola[modifica]

Conjunt júnior[modifica]

1996

  • Torneig Internacional de Thiais
5è lloc en final (6 pilotes)
  • Campionat d'Europa d'Asker/Oslo
15è lloc en preliminars (6 pilotes)

Conjunt sènior[modifica]

1997

  • Ciutat d'Ibiza
Silver medal with cup.svg Plata al concurs general
  • Gran Trofeu Campofrío
Silver medal with cup.svg Plata al concurs general
  • Campionat d'Europa de Patres
4t lloc al concurs general
Silver medal with cup.svg Plata en 5 pilotes
Bronze medal with cup.svg Bronze en 3 pilotes i 2 cintes
  • Epson Cup
Gold medal with cup.svg Or al concurs general

1998

  • Thiais
Gold medal with cup.svg Or en concurs general
Gold medal with cup.svg Or en 5 pilotes
Gold medal with cup.svg Or en 3 cintes i 2 cercles
  • Kalamata Cup
Silver medal with cup.svg Plata al concurs general
Gold medal with cup.svg Or en 5 pilotes
Gold medal with cup.svg Or en 3 cintes i 2 cercles
  • Budapest Tournament
Gold medal with cup.svg Or al concurs general
Gold medal with cup.svg Or en 5 pilotes
Gold medal with cup.svg Or en 3 cintes i 2 cercles
  • Estella International
Gold medal with cup.svg Or al concurs general
Silver medal with cup.svg Plata al concurs general
7è lloc en 5 pilotes
Gold medal with cup.svg Or en 3 cintes i 2 cercles[8]

1999

  • Kalamata Cup
7é lloc al concurs general
Bronze medal with cup.svg Bronze en 10 maces
  • Thiais
4t lloc al concurs general
4t lloc en 10 maces
Bronze medal with cup.svg Bronze en 3 cintes i 2 cercles
  • Budapest Tournament
Gold medal with cup.svg Or al concurs general
4t lloc en 10 maces
Gold medal with cup.svg Or en 3 cintes i 2 cercles
  • Campionat d'Europa de Budapest
7è lloc al concurs general
Bronze medal with cup.svg Bronze en 3 cintes i 2 cercles[10]
  • DTB-Pokal de Bochum
6è lloc al concurs general
5è lloc en 10 maces
Silver medal with cup.svg Plata en 3 cintes i 2 cercles[15]
7è lloc al concurs general
6è lloc en 10 maces
6è lloc en 3 cintes i 2 cercles[11]

2000

  • Madeira Cup
Silver medal with cup.svg Plata al concurs general
Gold medal with cup.svg Or en 10 maces
Silver medal with cup.svg Plata en 3 cintes i 2 cercles
  • Thiais
Bronze medal with cup.svg Bronze en concurs general
8è lloc en 10 maces
Silver medal with cup.svg Plata en 3 cintes i 2 cercles
  • Kalamata Cup
Silver medal with cup.svg Plata en concurs general
  • Málaga International
Silver medal with cup.svg Plata en concurs general
10è lloc a la qualificació[13]

Premis , reconeixements i distincions[modifica]

Programes de televisió[modifica]

Programes de televisió
Any Títol Cadena Notes
1999 Escuela del deporte La 2 de TVE Aparició al reportatge

Notes[modifica]

  1. Les sigles INEF fan referència a l'Institut Nacional d'Educació Física. Des de 1998, l'INEF està adscrit a la Universitat Politècnica de Madrid com a Facultat de Ciències de l'Activitat Física i l'Esport.

Referències[modifica]

  1. «Carolina Malchair Selecque» (en anglès). paulafb.tripod.com.
  2. «La sílfide de acero» (en castellà). El País, 18-08-2000.
  3. «María Fernández sustituye a Boneva» (en castellà). El País, 24-12-1996.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Música usada en los ejercicios de conjuntos de gimnasia rítmica» (en anglès). RG Forum.
  5. «Real Decreto 741/1997, de 23 de mayo, por el que se concede la nacionalidad española por carta de naturaleza a doña Carolina Malchair Selecque» (en castellà). BOE, 24-05-1997.
  6. «Palmarés del grupo sénior en Campeonato europeo de Patras» (en anglès). RSG.
  7. «España logró el oro en aros y cintas y se quitó la espina del concurso general» (en castellà). ABC [Sevilla], 11-05-1998.
  8. 8,0 8,1 «Palmarés del grupo sénior en Campeonato mundial de Sevilla» (en anglès). RSG.
  9. 9,0 9,1 «Italian charm and charisma rewarded with the ninth Longines Prize for Elegance» (en anglès). susannamarchesi.tripod.com.
  10. 10,0 10,1 «Palmarés del grupo sénior en Campeonato europeo de Budapest» (en anglès). RSG.
  11. 11,0 11,1 «El equipo español, séptimo en conjuntos, irá a Sidney» (en castellà). ABC, 03-10-1999.
  12. «España se hace un nudo» (en castellà). El País, 29-09-2000.
  13. 13,0 13,1 «Las españolas pasan de ser oro en Atlanta a últimas en Sidney» (en castellà). ABC [Sevilla], 29-09-2000.
  14. «Ahora son treintañeras de oro» (en castellà). Hoy, 24-07-2016.
  15. «Palmarés del grupo sénior en el DTB-Pokal de Bochum» (en anglès). RSG.
  16. «Histórico de los Premios Andalucía de los Deportes (1986 - 2015)» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF) (en castellà). Junta de Andalucía.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carolina Malchair Selecque Modifica l'enllaç a Wikidata