Caroline Bardua
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 11 novembre 1781  Ballenstedt | ||
| Mort | 2 juny 1864 (82 anys) Ballenstedt | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Berlín | ||
| Ocupació | pintora, salonnière | ||
| Gènere | Retrat | ||
Caroline Bardua (Ballenstedt, 11 de novembre de 1781 - Ballenstedt, 2 de juny de 1864) va ser una pintora i salonnière alemanya, i una de les primeres dones burgeses en el món de les arts a establir-se com a artista plàstica independent.[1]
Biografia
[modifica]Caroline Bardua era filla de Johann Adam Bardua, camarlenc del príncep hereu Alexius de Bernburg, i de Sophie Sabine Kirchner.[1] Assistí a l'Institut Ducal de Dibuix Lliure de Weimar, on tingué com a primer professor el pintor Johann Heinrich Meyer, del 1805 al 1807. Allà també va conèixer Johann Wolfgang von Goethe, del qual va dibuixar el retrat. Va romandre propera al poeta durant tota la vida, i formà part del seu cercle d'amistats.[2] També va esdevenir alumna de Gerhard von Kügelgen[3] a Dresden, del 1808 al 1811, i va participar en les exposicions d'art de la ciutat. Allà va conèixer Anton Graff i Caspar David Friedrich.[4][5]
A Bardua li van denegar l'entrada a l'Escola Superior de Belles Arts de Dresden. Després de la matrícula de Johanna Marianne Freystein el 1801 i de Therese Richter el 1802, l'acadèmia no va admetre cap més artista femenina de moment.[4] Després de completar la seva formació amb Kügelgen, que va romandre asistemàtica, Caroline Bardua va viatjar a París i Frankfurt del Main amb la seva germana, la cantant Wilhelmine Bardua. Va establir un estudi a Halberstadt i va fer estades de treball a Leipzig, Magdeburg, Ballenstedt i Halle.[5]
El 1819, les dues germanes van arribar a Berlín. En arribar-hi Caroline Bardua era una pintora desconeguda, però aviat va guanyar respecte artístic i adquirí posició social; esdevingué una retratista popular de la burgesia i l'aristocràcia i regentà un saló a casa seva. En aquests anys es relacionà i tingué com a convidats el poeta August Friedrich Ernst Langbein o l'escriptora Rahel Vamhagen.[5][6]
El 1827, les dues germanes es van veure obligades a abandonar la seva llar a Berlín per motius econòmics i van començar una vida nòmada, que tot sovint les va portar a ciutats més petites, com Heidelberg o Krefeld, lluny de la competència potencial. De 1829 a 1832, van viure a Frankfurt del Main, amb una vida social activa, i relació amb els pintors Philipp Veit i Louise Seidler. A partir de 1832 van tornar a Berlín, on van reobrir el seu saló, freqüentat no només per artistes sinó també per estudiosos com Friedrich Carl von Savigny i Leopold von Ranke. El 1852 es van traslladar a Ballenstedt.
Després de la mort de Caroline Bardua el 1864, Wilhelmine Bardua va escriure la biografia de la seva germana. Va morir un any després, el 1865, i la seva obra, Els primers anys de Caroline Bardua com a pintora, es van publicar pòstumament el 1874.
| « | L'egoisme dels homes va desterrar amb alegria les dones
només en el cercle dels assumptes domèstics i per a molts (amiga meva, en confiança) la seva corona de llorer només creix al costat de la llar de foc. Però tu, dotada de dons més elevats, vas ser cridada al cavallet del favor de les Muses, per lligar i refrescar l'esperit amb esperit, Que la màgia del teu art triomfi. |
» |
| — Poema dedicat a Caroline Bardua per
August Friedrich Ernst Langbein | ||
Obra
[modifica].jpg)
Caroline Bardua va crear principalment retrats i va fer còpies de pintures. Entre els seus retrats, que buscaven capturar els trets remarcables de la personalitat més que l'estricta aparença física, hi ha figures com Caspar David Friedrich, a qui va pintar poc abans de morir. Va retratar a l'oli Julius Eduard Hitzig, Niccolò Paganini, Johann Wolfgang von Goethe, Christiane von Goethe i Johanna Schopenhauer, August von Goethe i Maxe, Armgard i Gisela von Arnim.[1]
Va dissenyar cartells per al Kaffeterzeitung, la revista de la Societat del Cafè de Berlín (una associació de dones joves artístiques del Berlín anterior a la Guerra de Març). Dins del seu cercle d'amics, també va treballar com a escenògrafa, per exemple a l'obra Savigny und Themis, amb text i música de Johanna Mathieux, dirigida per Caroline Bardua, que els fills de Bettina von Arnim van representar amb motiu de l'aniversari de Friedrich Karl von Savigny el 1838.[1]
Però no hi ha cap registre de les persones que Bardua va retratar. Com que rarament signava les seves pintures, és possible que existeixin moltes obres que encara no li hagin pogut ser atribuïdes.[4]
Les seves obres es troben en col·leccions privades i en diversos museus, com ara la Alte Nationalgalerie, el Museu de Gravats i Dibuixos, el Palau de Charlottenburg, a Berlín; la Galeria d'Art Anhalt de Dessau, o el Museu Goethe de Düsseldorf, entre d'altres.[7][5]
Reconeixement
[modifica]
Karl Wilhelm Salice-Contessa va escriure el seu poema «A Caroline Bardua» el 1822.
El carrer de Caroline Bardua de Dresden va rebre el nom de l'artista, Caroline-Bardua-Straße. I a la casa natal de Ballenstedt (districte del Harz, Saxònia-Anhalt), la Barduastraße va rebre el nom de totes dues germanes. També s'han instal·lat panells informatius a la casa natal de l'avinguda 37 i a la casa de l'avinguda 38, on les germanes van passar la seva jubilació.[8]
A partir del 1839, Caroline Bardua va rebre una pensió anual de 100 tàlers de l'Acadèmia de Belles Arts de Berlín, i el 1857, el duc Alexander Carl i la duquessa Friederike d'Anhalt-Bernburg li van atorgar una «Medalla al Mèrit a l'Art i la Ciència».[5]
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 Rumpf, Josefine. «Bardua, Karoline» (en alemany). Deutsche Biographie. [Consulta: 23 desembre 2025].
- ↑ Quatre de les cartes de Bardua a Goethe han sobreviscut, editades a: Silke Schlichtmann: „Sie kommen mir vor wie ein unversiegbarer Quell“. Caroline Barduas Briefe an Goethe. A: Editors Christiane Henkes et al. (editio Beihefte 19), Tübingen 2003, pàg. 189–200.
- ↑ Durant l'any de guerra de 1813, la família Kügelgen va trobar refugi a la casa paterna de Caroline Bardua, a Ballenstedt.
- 1 2 3 Ruf, Christian «Meisterin von Frauenbildnissen der „etwas“ anderen Art». Dresdner Neueste Nachrichten, 7 abril 2025..
- 1 2 3 4 5 Kovalevski, Bärbel. «Bardua, Caroline» (en ge). Die Geschichte Berlins, 2008. [Consulta: 23 desembre 2025].
- ↑ Bröhan, Margit. «Die Malerin Caroline Bardua in Berlin» (en ge). Die Geschichte Berlins. [Consulta: desembre 2025].
- ↑ «Old National Gallery | History, Collection, Caspar David Friedrich, & Facts | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-08-04 [Consulta: 23 desembre 2025].
- ↑ «Barduastraße in Ballenstedt - neue-strassen.de» (en alemany), 07-07-2016. [Consulta: 23 desembre 2025].
Enllaços externs
[modifica]- «Bibliografia relacionada amb Caroline Bardua» (en alemany). Al catàleg de la Biblioteca Nacional d'Alemanya.