Carrícola
![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
|
|||||
![]() ![]() | |||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Autonomia | País Valencià | ||||
Província | província de València | ||||
Comarques | Vall d'Albaida ![]() | ||||
Població | |||||
Total | 99 (2020) ![]() | ||||
• Densitat | 19,8 hab/km² | ||||
Gentilici | Carricolí, carricolina ![]() | ||||
Predomini lingüístic | Valencià | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 5 km² ![]() | ||||
Altitud | 425 m ![]() | ||||
Partit judicial | Ontinyent | ||||
Organització política | |||||
• Alcalde ![]() | Susana Cháfer Nácher ![]() | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 46869 ![]() | ||||
Codi de municipi INE | 46086 ![]() | ||||
Codi ARGOS de municipis | 46086 ![]() | ||||
Altres | |||||
Lloc web | carricola.es ![]() |
Carrícola és un municipi del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.
El gentilici dels 93 habitants empadronats el 2011 és carricolí i carricolina. Un 90,23% dels habitants sap parlar valencià, segons el cens del 2001.
Geografia[modifica]
Està situada al vessant nord de la Serra del Benicadell. La superfície del terme és muntanyosa, especialment als contraforts de la serra, on arriba als 812 m d'altitud a l'Alt de la Font Freda.
El clima és temperat, amb hiverns freds, els vents dominants són els de l'oest i est; este últim provoca les pluges, generalment del novembre al febrer, en les altures de Benicadell neva al gener. Drenen el terme els barrancs del Castellet i del Pleit.
Des València, s'accedix a Carrícola a través de la A-7 per a enllaçar amb la CV-40 i acabar en la CV-615.
Localitats limítrofes[modifica]
El terme municipal de Carrícola limita amb les localitats següents:
Atzeneta d'Albaida, Bèlgida, Bufali i el Palomar, totes elles de la Vall d'Albaida.
Història[modifica]
Té el seu origen en una alqueria islàmica que Jaume I va cedir, juntament amb la torre del Castellet, a hores d'ara, en terme del Palomar, a Berenguela Alonso en 1270; el 1273 passa, també per donació del rei conqueridor al bisbe de València. La baronia de Carrícola fou vinculada, el 1477, pel cardenal Lluís Joan del Milà i de Borja i va recalar posteriorment en els Orense i els Tamarit. Fou lloc de moriscos i tot just abans de l'expulsió tenia 56 cases, segons el Cens de Caracena. Va ser repoblada amb gent del Palomar i d'Albaida l'any següent. Va enregistrar 245 habitants el 1768, però després va perdre població: 174 habitants l'any 1842, i 129 el 1930.[1]
Alcaldes[modifica]
Des de 2020 l'alcalde de Carrícola és Juan Salvador Miralles Tomàs de Sóm Carrícola-Compromís Municipal (SC-Compromís).[2]
Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
---|---|---|---|---|
1979–1983 | Arcadio Cháfer Satorres | GIC[a] | 19/04/1979 | -- |
1983–1987 | Ismael Lozada Calatayud | GIC | 28/05/1983 | -- |
1987–1991 | Rafael Sanz Quilis | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
1991–1995 | Rafael Sanz Quilis | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
1995–1999 | Rafael Sanz Quilis | PSPV-PSOE | 17/06/1995 | -- |
1999–2003 | Rafael Sanz Quilis | PSPV-PSOE | 03/07/1999 | -- |
2003–2007 | Juan Luis Blasco Cháfer | PSPV-PSOE | 14/06/2003 | -- |
2007–2011 | Susana Cháfer Nácher | PSPV-PSOE | 16/06/2007 | -- |
2011–2015 | Susana Cháfer Nácher | PSPV-PSOE | 11/06/2011 | -- |
2015–2019 | Susana Cháfer Nácher | PSPV-PSOE | 13/06/2015 | -- |
Des de 2019 | M. Teresa Cháfer Nácher Juan Salvador Miralles Tomàs |
SC-Compromís[b] SC-Compromís |
15/06/2019 03/01/2020 |
Dimissió/renúncia -- |
Fonts: Generalitat Valenciana[2] |
Demografia[modifica]
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 | 2011 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
71 | 73 | 76 | 77 | 78 | 73 | 81 | 79 | 81 | 69 | 93 |
Economia[modifica]
L'economia carricolina es basa tradicionalment en l'agricultura. Quasi tots els cultius són de secà, principalment ametlers, garrofera i oliveres. A la comarca de la Vall d'Albaida, Carrícola ha sigut pionera en la introducció del conreu biològic com a iniciativa de desenvolupament sostenible. Gràcies a això s'han generat beneficis econòmics i en forma d'oferta de productes que fan factible iniciatives de turisme rural. La localitat és també un punt de partida habitual per a l'inici de rutes senderistes dins dels paratges naturals del terme, especialment les que recorren la Serra del Benicadell.
Monuments[modifica]
- Castell
- Font de Cinc Xorros
- Font de Melero
- Església de Sant Miquel Arcàngel
- Ermita del Crist del Calvari
Festes locals[modifica]
- Festes patronals. Celebra les festes patronals en honor del Crist del Calvari el 29 i 30 de setembre.
Vegeu també[modifica]
- M. Carroça de Vilaragut, (segle xiv-XV) senyora de Carrícola
Notes[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Gran Enciclopedia de la C. V., volum IV (en castellà). València: Prensa Valenciana, 2005, p. 107-108. ISBN 84-87502-51-2.
- ↑ 2,0 2,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Carrícola. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 6 desembre 2020].
Enllaços externs[modifica]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carrícola |
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.