Carrícola

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de geografia políticaCarrícola
Escut de Carrícola.svg
Vista Castell de Carricola 03.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarcaVall d'Albaida Modifica el valor a Wikidata
Població
Total102 (2021) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat20,4 hab./km²
GentiliciCarricolí, carricolina Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície5 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud425 m Modifica el valor a Wikidata
Partit judicialOntinyent
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataSusana Cháfer Nácher Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46869 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE46086 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46086 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webcarricola.es Modifica el valor a Wikidata

Carrícola és un municipi del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.

Geografia[modifica]

Està situada al vessant nord de la Serra del Benicadell. La superfície del terme és muntanyosa, especialment als contraforts de la serra, on arriba als 812 m d'altitud a l'Alt de la Font Freda.

El clima és temperat, amb hiverns freds, els vents dominants són els de l'oest i est; este últim provoca les pluges, generalment del novembre al febrer, en les altures de Benicadell neva al gener. Drenen el terme els barrancs del Castellet i del Pleit.

Des València, s'accedix a Carrícola a través de la A-7 per a enllaçar amb la CV-40 i acabar en la CV-615.

Localitats limítrofes[modifica]

El terme municipal de Carrícola limita amb les localitats següents:

Atzeneta d'Albaida, Bèlgida, Bufali i el Palomar, totes elles de la Vall d'Albaida.

Història[modifica]

El topònim prové de l'arrel íbera karr, que significaria roca, tormo o pedra. Els romans hi aplicaren el diminutiu del llati -cula, amb la qual cosa quedaria llatinitzat i seria pronunciat com a Karricula o Karrícola pels àrabs.[1]

Té el seu origen en una alqueria islàmica que Jaume I va cedir, juntament amb la torre del Castellet, a hores d'ara, en terme del Palomar, a Berenguela Alonso en 1270; el 1273 passa, també per donació del rei conqueridor al bisbe de València. La baronia de Carrícola fou vinculada, el 1477, pel cardenal Lluís Joan del Milà i de Borja i va recalar posteriorment en els Orense i els Tamarit. Fou lloc de moriscos i tot just abans de l'expulsió tenia 56 cases, segons el Cens de Caracena. Va ser repoblada amb gent del Palomar i d'Albaida l'any següent.

Eclesiàsticament havia pertangut a Otos des del 1535 fins al 1754, quan esdevingué vicariat independent.[2] L'any 1768 va enregistrar 245 habitants, però des d'aleshor la població va declinar: 174 habitants l'any 1842 i 129 el 1930.[3]

Alcaldes[modifica]

Des de 2020 l'alcalde de Carrícola és Juan Salvador Miralles Tomàs de Sóm Carrícola-Compromís Municipal (SC-Compromís).[4]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Arcadio Cháfer Satorres GIC[a] 19/04/1979 --
1983–1987 Ismael Lozada Calatayud GIC 28/05/1983 --
1987–1991 Rafael Sanz Quilis PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Rafael Sanz Quilis PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Rafael Sanz Quilis PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 Rafael Sanz Quilis PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003–2007 Juan Luis Blasco Cháfer PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 Susana Cháfer Nácher PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011–2015 Susana Cháfer Nácher PSPV-PSOE 11/06/2011 --
2015–2019 Susana Cháfer Nácher PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 M. Teresa Cháfer Nácher
Juan Salvador Miralles Tomàs
SC-Compromís[b]
SC-Compromís
15/06/2019
03/01/2020
Dimissió/renúncia
--
Fonts: Generalitat Valenciana[4]

Demografia[modifica]

Vista de l'Ajuntament de Carrícola, al centre del poble.
Rètol situat a l'entrada del municipi.

D'acord amb el cens de l'INE de 2021, hi ha empadronats 102 habitants, de gentilici carricolins i carricolines. Un 90,23% dels habitants sap parlar valencià, segons el cens del 2001.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2011 2021
71 73 76 77 78 73 81 79 81 69 93 102

Economia[modifica]

L'economia carricolina es basa tradicionalment en l'agricultura. Quasi tots els cultius són de secà, principalment ametlers, garrofera i oliveres. A la comarca de la Vall d'Albaida, Carrícola ha sigut pionera en la introducció del conreu biològic com a iniciativa de desenvolupament sostenible. Gràcies a això s'han generat beneficis econòmics i en forma d'oferta de productes que fan factible iniciatives de turisme rural. La localitat és també un punt de partida habitual per a l'inici de rutes senderistes dins dels paratges naturals del terme, especialment les que recorren la Serra del Benicadell.

Monuments[modifica]

  • Castell de Carrícola. Situat al terme municipal del Palomar.
  • Font de Cinc Xorros
  • Font de Melero
  • Església de Sant Miquel Arcàngel. Renovada l'any 1903.
  • Ermita del Crist del Calvari

Festes locals[modifica]

  • Festes patronals. Celebra les festes patronals en honor del Crist del Calvari el 29 i 30 de setembre.

Vegeu també[modifica]

Notes[modifica]

  1. GIC són les sigles de «Grupo Independiente de Carrícola».
  2. SC-Compromís és l'acrònim de «Som Carrícola-Compromís Municipal».

Referències[modifica]

  1. «El nom, els orígens i l'evolució del poble». Ajuntament de Carrícola.
  2. «Carrícola». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Gran Enciclopedia de la C. V., volum IV (en castellà). València: Prensa Valenciana, 2005, p. 107-108. ISBN 84-87502-51-2. 
  4. 4,0 4,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Carrícola. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 6 desembre 2020].

Enllaços externs[modifica]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Carrícola
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carrícola