Carrer Verdi
| ||||
| Tipus | carrer  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Giuseppe Verdi | |||
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vila de Gràcia (Barcelonès) i la Salut (Barcelonès) | |||
| ||||
| Connecta amb | carrer de Terol plaça de la Revolució de Setembre del 1868 carrer d'Astúries carrer de la Providència Travessera de Dalt carrer del Robí carrer de Martí carrer de Bellver carrer de Vallfogona | |||
| Format per | ||||
.jpg)
El carrer Verdi és un vial de la Vila de Gràcia,[1] considerat un dels més emblemàtics del barri,[2][3] tot i que el tram superior (per sobre de la Travessera de Dalt) es troba al barri de la Salut.[4]
Toponímia
[modifica]Antany era denominat oficialment el carrer Ample, per ser el més espaiós de la vila,[5] fins que el 5 de setembre del 1907 se'l va rebatejar amb el nom de Verdi,[6][7] en honor del compositor italià Giuseppe Verdi.[8]
Abans també havia estat anomenat el del Progrés i el de la Indústria, si bé popularment se'l coneixia com el de les Monges perquè hi havia un convent de les Clarisses de la Divina Providència.[5][7]
Activitat
[modifica]
Està format per quatre trams diferents i és el més transitat de Gràcia, juntament amb el carrer d'Astúries. Es caracteritza per l'activitat cultural, ja que acull els Cinemes Verdi, així com galeries d'art, botigues de disseny i bars i restaurants.[9]
És el primer carrer que es té constància que es va decorar per les Festes de Gràcia, concretament l'any 1862. Entre el 1959 i el 1978 no hi van participar; després, del 1978 fins al 2014, van guanyar setze vegades el concurs de guarnir els carrers. En aquesta prova, el tram de dalt i el del mig de Verdi hi participen per separat.[10]
Patrimoni arquitectònic
[modifica]Entre els edificis destacats del carrer hi la torre Jaume Rusiñol (núm. 152) i la casa Miquel Call Millàs (núm. 7).[11][5]
En la cultura popular
[modifica]La sèrie de televisió catalana Teresina S.A. (La Cubana, 1992), emesa per TV3, està ambientada en un pis del carrer Verdi.[12]
El 1982, el compositor Antoni Albors va publicar una sardana amb el títol «Els amics del carrer Verdi».[13] També n'hi va dedicar una Ricard Miró i Salvadó, titulada «El carrer Verdi».[14]
Referències
[modifica]- ↑ «Botigues del carrer de Verdi». Time Out Barcelona, 21-08-2018. [Consulta: 19 agost 2025].
- ↑ Martínez, Júlia. «Verdi s'omple de música». La Vanguardia, 26-10-2013. [Consulta: 19 agost 2025].
- ↑ Stavraky, Carla. «El barri de Barcelona que abans era un poble: un dels més emblemàtics». Metrópoli Abierta. El Español, 06-01-2025. [Consulta: 19 agost 2025].
- ↑ Col·lectiu Punt 6 «5. Acta resum de la Salut» (
PDF). Diagnosi amb perspectiva de gènere sobre els espais que es perceben insegurs al districte de Gràcia. Ajuntament de Barcelona, abril-maig 2022, pàg. 4 [Consulta: 25 agost 2025].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Corominas i Julián, Jordi. «Los animales en Verdi» (en castellà). Catalunya Plural, 21-08-2018. [Consulta: 19 agost 2025].
- ↑ Martínez, Júlia «Verdi s'omple de música». La Vanguardia, 26-10-2013.
- ↑ 7,0 7,1 «Carrer de Verdi». carrers.barcelona. [Consulta: 20 agost 2025].
- ↑ «El carrer Verdi dedica un dia al compositor italià en el seu bicentenari». L'independent de Gràcia, 14-10-2013.
- ↑ Andrada Firpo, Rocío Isabel; Roca Cladera, Josep «Vivir Gracia». Congreso Internacional Ciudad y Territorio Virtual (CTV). Centre de Política de Sòl i Valoracions, 6-2009, pàg. 673–686. DOI: 10.5821/ctv.7561.
- ↑ Vall, Toni «El secret de Verdi: pedigrí, constància i tenacitat». Ara, 20-08-2015.
- ↑ Santos, Inma «Un pliegue en el tiempo en la calle de Verdi». Metrópoli Abierta, 05-11-2022.
- ↑ Granyer, Emma «'Vida de Teresina', el llibre de les Teresines». VilaWeb, 29-03-2024.
- ↑ «amics del Carrer Verdi, Els». Músics per la Cobla. [Consulta: 19 agost 2025].
- ↑ «Sardanes». Boig Sardanista. [Consulta: 19 agost 2025].
