Carrer d'Alcalá

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de vial urbàCarrer d'Alcalá
Calle de Alcalá (Madrid) 24.jpg
Vista des del terrat del CBA
Tipus carrer
Epònim Alcalá de Henares
Situació
EstatEspanya
AutonomiaComunitat de Madrid
MunicipiMadrid
Barri(s) Sol, Cortes, Justicia, Jerónimos, Recoletos, Goya, Guindalera, Fuente del Berro, Concepción, Quintana, Pueblo Nuevo, Salvador, Simancas, Canillejas, Rosas, Rejas
Interseccions Gran Via, plaça de Cibeles, passeig del Prado, Passeig de Recoletos, Plaza de la Independencia Tradueix, Calle de O'Donnell, Madrid Tradueix, Autopista de Circunvalación M-30 Tradueix, calle de Arturo Soria Tradueix, Autovia del Nord-est, Q20908843 Tradueix, Q5741005 Tradueix, calle del Príncipe de Vergara Tradueix, carrer Serrano, carrer Alfonso XII, Calle del Barquillo Tradueix, Q28015873 Tradueix, Calle de la Virgen de los Peligros, Madrid Tradueix, calle de Hermosilla, Q28052812 Tradueix, Conde de Peñalver Street Tradueix, Castelló Street Tradueix, carrer de Claudio Coello, Lagasca Street Tradueix, Núñez de Balboa Street Tradueix, General Pardiñas Street Tradueix, General Díaz Porlier Street Tradueix, Q28070781 Tradueix, Q28070795 Tradueix, carrer de Jorge Juan, Q28071028 Tradueix, Q28916914 Tradueix, Q28921542 Tradueix, calle de Antonio Acuña Tradueix, Calle de Fernán González, Madrid Tradueix, Q28936837 Tradueix, Q28936960 Tradueix, Q28936968 Tradueix, Q28973557 Tradueix, Q5740959 Tradueix, Plaza de Manuel Becerra, Madrid Tradueix, carrer del Marqués de Cubas, Q29909536 Tradueix, Q29914631 Tradueix, calle del Marqués de Casa Riera i Calle de Alfonso XI Tradueix
Dimensions
Llargària 10,2 quilòmetres
Traçat de la via
40° 25′ 42″ N, 3° 40′ 04″ O / 40.4283°N,3.66778°O / 40.4283; -3.66778
Modifica les dades a Wikidata

El carrer d'Alcalá és un dels principals carrers de Madrid, tant en tràfic com en activitat comercial. S'estén gairebé 10.200 metres, des del centre de Madrid cap a l'est-nord-est de la ciutat. Comença a la Porta del Sol al km 0 (origen radial de totes les carreteres d'Espanya i carrers de Madrid), per acabar discorrent paral·lela a l'avinguda d'Amèrica, fins a la carretera d'Accés a l'Estació d'O'Donnell, cap a la meitat en termes geogràfics del districte de Sant Blas-Canillejas, al seu extrem nord, concretament al barri de Rejas. Al llarg del seu trajecte es troben alguns dels edificis i monuments més emblemàtics de Madrid com són la font de Cibeles i la Porta d'Alcalá. El carrer va ser centre del poder financer a la fi del segle XIX, sent denominat alegrament com la calle de los banqueros.

Història[modifica]

El Carrer d'Alcalá és un dels més antics de Madrid. El seu naixement i el seu posterior allargament resulta estar d'acord amb el creixement de Madrid segons les èpoques. El seu origen com a carrer es va poder haver originat en un moment del Madrid de los Austrias quan es va començar a edificar després de la Porta del Sol. Quan el carrer Major va necessitar perllongar-se fins a aconseguir el denominat camí d'Aragó.[1] Sent en els seus temps una la Cañada Real.

Començaments[modifica]

El seu traçat sorgeix al començament del segle XV d'un antic camí que naixia del llavors límit occidental de Madrid, la Porta del Sol (Vegeu també: Història de la Porta del Sol). La calçada conduïa cap a l'est, a la ciutat d'Alcalá d'Henares i fins a Aragó. Inicialment va rebre el nom de carrer dels Olivares, a causa de l'Olivar que travessava i pel qual es veia flanquejada. Quan la reina Isabel I La Catòlica va manar talar l'olivar limítrof, a causa de la quantitat de malfactors que s'amagaven en ell, el carrer va perdre la seva anterior denominació. El tram del carrer que va des del Passeig del Prat a la Porta d'Alcalá es va denominar carrer de l'almodí a causa de la presència del Real Almodí de la Vila de Madrid.[2] El rei borbònic proveniene de Nàpols Carlos III decideix construir una porta d'accés després de la seva entrada a Madrid el 9 de desembre de 1769, procedent de Barcelona. Al projecte de la nova porta es presenta l'enginyer militar José de Hermosilla, l'arquitecte Ventura Rodríguez i l'arquitecte Francisco Sabatini. Sent triat el projecte de l'arquitecte italià Sabatini. La Nova Porta d'Alcalá s'inaugura en 1778. Durant diversos segles es va instal·lar en els limítrofs del carrer el Real Almodí. Durant el segle xvii es van celebrar les Festes de La nostra Senyora del Carmen el dia 16 de juliol, posteriorment es va traslladar la revetlla al barri de Chamberí.[3]

Eixample de Madrid[modifica]

Localització

A mesura que la població de la ciutat creixia, i especialment arran del nomenament de Madrid com a capital d'Espanya al segle XVI, les seves voreres es van ser poblant de mansions de l'aristocràcia i de convents, convertint l'antic camí en part de la ciutat. Prop dels Jardins del Bon Retir (al costat de la Porta d'Alcalá) es trobava una Plaça de Toros encarregada d'oferir periòdicament als madrilenys diverses corregudes de toros. Des del segle xv se celebraven aquests festejos taurins a la Plaça Major i des de començaments del segle xviii es va traslladar a aquesta zona del carrer d'Alcalá. En 1754 s'inaugura la plaça de toros que Fernando VI dóna a la Junta d'Hospitals de la capital. El seu servei com a plaça de toros es perllonga fins a 1874 quan es derroca amb l'obertura d'una altra al costat de la carretera d'Aragó, en funcionament fins a 1934. L'any 1931 s'inaugura la plaça Monumental de Las Ventas que comença el seu servei regular en la temporada taurina de l'any 1935. En el número 34 del carrer s'edifica en 1779 la denominada casa dels Heros, nom que es deu al seu constructor Juan Ignacio dels Heros.[4] Sent aquest local ells de magatzem de la Real Fàbrica de Cristalls de la Granja va passar a ser residència de l'infant en Sebastián de Borbó i del pintor José Madrazo, en 1914 la seu de la Presidència del Consell (denominat en la seva època Palacio de la Presidència) i en l'actualitat la seu del Ministeri d'Educació i Ciència.[5]

La plaça de la Independència és ideada a mitjan segle xix per l'urbanista Ángel Fernández dels Rius que durant «Gloriosa» accedeix al càrrec de Regidor en la Presidència d'Obres.[6] Decideix la denominació: plaza de la Independència en honor a la independència espanyola i concretament als defensors de Saragossa. Pretén descongestionar el creixent trànsit de vehicles en la Porta del Sol creant diversos centres a Madrid. En 1872 l'Ajuntament decideix realitzar la transformació proposada per Fernández dels Rius i inicia la construcció de la Plaça de la Independència juntament amb el barri de Salamanca (adjacent al carrer d'Alcalá) gràcies a la intervenció del Marquès de Salamanca.[7]

El carrer d'Alcalá acull a la fi del segle xix els millors cafès de tertúlia, així com les primeres societats. Van existir dos cafès de tertúlia importants al llarg del carrer, el Cafè de Fornos i el Cafè Suís, tots dos situats un davant de l'altre. En 1836 es comença la construcció del Casino de Madrid (número 15). El Banc de Sant Carlos (futur Banc d'Espanya) que tenia la seva seu al carrer Montera, en 1825 trasllada la seva seu a l'edifici propietat dels Cinc Gremis Majors de Madrid del carrer d'Atocha, que més tard passa a ser seu del nou Banc de Sant Fernando. Aquest Banc en 1882 decideix el trasllat definitiu al palau del Marquès d'Alcañices, situat al carrer d'Alcalá adjacent al Passeig del Prado. S'inicia la construcció del que serà l'edifici del Banc d'Espanya, inaugurat en 1891. Aquest mateix any s'inaugura l'edifici de L'Equitativa (número 14) en propietat inicialment de la Companyia d'Assegurances L'Equitativa. Convertint l'eix Porta del Sol-Plaza de la Independència al centre financer de la capital. Diversos bancs espanyols posen les seves seus al llarg d'aquest tram inicial del carrer.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carrer d'Alcalá Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Polentinos, Conde. Hauser y Menet. La calle de Alcalá. Aurelio de Colmenares y Orgaz Polentinos. primera. 
  2. Tovar Martín, Virginia. Rivadeneyra. El Real Pósito de la Villa de Madrid. primera. Madrid: Cámara de Comercio de Madrid, 1982. ISBN 84-500-8160-2. 
  3. María Ángeles Sánchez, (1998), Fiestas populares: España día a día, Maeva Ediciones, Madrid, ISBN 8486478790, pág. 296
  4. Gaya Nuño, Juan Antonio. Espasa-Calpe. La arquitectura española en sus monumentos desaparecidos. primera, 1961, p. 426 - 430. 
  5. Álvarez Lázaro, Pedro. Ministerio de Educación y ciencia. 100 años de educación en España. Luis Arranz Notario (coord).. primera, 2002, p. 472-473. 
  6. Fernández de los Ríos, Ángel. Guía de Madrid. primera, 1876. 
  7. Bonet Correa, Antonio. Fiesta, poder y arquitectura: aproximaciones al barroco español. primera. Barcelona: Ediciones AKAL, 1987, p. 153-154. 

Coord.: 40° 25′ 42″ N, 3° 40′ 04″ O / 40.4283°N,3.66778°O / 40.4283; -3.66778