Carrer d'Aleus
  | ||||
| Tipus | carrer | |||
|---|---|---|---|---|
| Situació | ||||
| Entitat territorial administrativa | Reus (Baix Camp) | |||
| ||||
El carrer d'Aleus és un carrer de la ciutat de Reus, situat al centre històric que va des del carrer de Donotea, amb el que fa un racó, fins al de santa Anna, davant de la plaça de la Farinera. Hi fa cap el carrer del Metge Fortuny i el carrer d'en Vilar.
Andreu de Bofarull, que l'anomena «d'en Aleu» diu que va quedar obert i regularitzat l'any 1395. Els veïns d'aquest carrer van demanar l'any 1497 que s'obrís el portal de santa Anna per tenir una sortida propera fora muralla en direcció nord, cosa que el Cambrer va aprovar, amb la condició de què en el termini de sis anys s'havien de construir al carrer de santa Anna deu cases «buenas y acabadas».[1] Ramon Amigó creu que el carrer és anterior, i que s'havia anomenat abans com a d'en Torroja i també com el de Mossèn Bernardí.[2] Gras i Elias explica que en aquell carrer, al número 5, hi havia l'Aula o Escola de llatinitat.[3]
En aquest carrer hi ha l'antiga porta de l'Ajuntament de Reus, de molt bona composició, que es va traslladar a aquest lloc per un projecte de l'arquitecte municipal Antoni Sardà l'any 1934 que remodelava l'edifici municipal,[4] una portada amb un arc de mig punt, i part de la façana, formada per una planta baixa, dos pisos i terrat. Destaca la planta baixa, que està feta de carreus encoixinats.[5]
També hi havia hagut la «Impremta La Fleca», de Joan Grau Gené, que feia cantonada amb el carrer del Metge Fortuny. Actualment, al carrer s'hi conserva l'edifici dels Antics Telèfons, antiga seu de la Telefònica, un bon exemple de l'arquitectura de la postguerra. Al número 5, on abans hi havia hagut l'Aula de Llatinitat, hi ha un edifici modernista de l'arquitecte Pere Caselles.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Bofarull, Andreu de. Anales históricos de Reus desde su fundación hasta nuestros días. Reus: Imp. de la V. é Hijo de Sabater, 1866, p. 310 i 315.
- ↑ Amigó, Ramon. Materials per a l'estudi dels noms de lloc i de persona, i renoms, del terme de Reus. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1988, p. 49. ISBN 8486387655.
- ↑ Gras i Elias, Francesc. Las calles de Reus. Reus: Imprenta y Litografía de Eduardo Navás, 1902, p. 7.
- ↑ Anguera, Pere. Urbanisme i arquitectura de Reus. Reus: La Caixa, 1988, p. 54. ISBN 8440423306.
- ↑ «Ajuntament de Reus». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 agost 2014].
- ↑ March Barberà, Jordi. «Catàleg de l'arquitectura modernista de Reus» A: Arquitectura modernista a Reus. Reus: Pragma, 2003. Pàg. 147. ISBN 8493315125