Vés al contingut

Carrer de Vallroquetes

Infotaula de vial urbàCarrer de Vallroquetes

Modifica el valor a Wikidata
Tipuscarrer Modifica el valor a Wikidata
Situació
Entitat territorial administrativaReus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 09′ 22″ N, 1° 06′ 35″ E / 41.156007°N,1.109725°E / 41.156007; 1.109725

El carrer de Vallroquetes és un carrer de la ciutat de Reus que va de la plaça de la Farinera a la plaça de Catalunya. Segons Ramon Amigó, se'l coneixia antigament com el vall i el barranc de na Roqueta.[1]

Situat al centre històric de la ciutat, en un plànol del segle xv que reprodueix Andreu de Bofarull es pot observar amb el número 36, el barranc de na Roqueta que segueix un itinerari corbat, i que continua el tram de barranc que baixava pel carrer de santa Anna, i entrava a la ciutat per una obertura reixada. L'any 1497 es va obrir el portal del carrer de Santa Anna.[2]

Barranc de na Roqueta amb el número 36

En aquest carrer hi trobem un edifici, al número 7, que era una antiga fàbrica de gorres ara convertit en la seu del Museu del Vermut, una obra de l'arquitecte Pere Caselles, i, fent xamfrà amb la plaça de la Farinera, la Casa seu del pantà de Riudecanyes.

També, cap al 1914, als baixos de la casa al número 5 propietat de Joan Grau Gené, s'hi va instal·lar una impremta moderna, regentada per un fill seu, Venanci Grau Barberà casat amb Francesca Fortuny Martí (neboda del pintor Marià Fortuny) i que, amb el nom d'«Impremta La Fleca» va imprimir diverses publicacions periòdiques, com ara La Columna de Foc, i Llaç i llibres d'avantguardistes reusencs d'aquella època l'època.[3] La Societat La Palma, l'any 1897, en els seus inicis i encara amb pocs socis, va tenir un primer local al número 16 del carrer. Amb els diners recollits dels associats van comprar alguns mobles, un piano, un billar i 200 cadires.[4]

Al final del carrer, tocant a la plaça de Catalunya, hi feia cantonada el Teatre de les Comèdies, construït el 1775 i que va desaparèixer l'any 1892. Al seu lloc s'hi va construir l'edifici del Banc d'Espanya, ara seu del Museu de Reus.[5]

La Imprenta Reusense, abans propietat d'Esteve Pàmies, ara la portaven els altres dos socis Vilaseca i Miró, que no eren impressors, sinó empresaris, i cap al 1884 es van instal·lar a la plaça de la Farinera, a la cantonada amb el carrer de Vallroquetes. El 1885 van imprimir La Defensa, un diari polític de curta durada. Una segona època d'aquest periòdic la va imprimir més endavant Josep Maria Sabater. En aquesta etapa, la Imprenta Reusense va tenir una certa importància com a impressora de material d'oficina i de documents i formularis administratius. Van tancar el 1887.[3]

Referències

[modifica]
  1. Amigó, Ramon. Materials per a l'estudi dels noms de loc i de persona, i renoms, del terme de Reus. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1988, p. 602. ISBN 8486387655. 
  2. Bofarull, Andreu de. Anales históricos de Reus desde su fundación hasta nuestros días. Reus: Imp. de la V. é Hijo de Sabater, 1866, p. 315. 
  3. 3,0 3,1 Aguadé, Enric. Impressors i llibreters a Reus: 1720-1900. Reus: Centre de Lectura, 1996, p. 102 i 118. ISBN 8487873189. 
  4. Arnavat, Albert. La Palma: un vell-nou equipament ciutadà. Reus: Institut Municipal d'Acció Cultural, 1991, p. 6-10. 
  5. Tarragó, Maria. El Teatre de les Comèdies de Reus: un exemple de vitalitat ciutadana (1761 - 1892). Tarragona: El Mèdol, 1993, p. 2, 31 i 58. ISBN 8486542766.