Carrer de la Força

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Carrer de la Força
Carrer de la Força Girona.jpg
Dades
Tipus carrer
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaComarques gironines
ComarcaGironès
MunicipiGirona
Localització C. de la Força. Girona
 41° 59′ 11″ N, 2° 49′ 31″ E / 41.98644°N,2.82517°E / 41.98644; 2.82517Coord.: 41° 59′ 11″ N, 2° 49′ 31″ E / 41.98644°N,2.82517°E / 41.98644; 2.82517
Format per Casa al carrer de la Força, 20
Habitatge al carrer de la Força, 10
IPA
Carrer de la Força
Identificador IPAC: 21297
Ubicació 41° 59′ 11.18″ N, 2° 49′ 30.61″ E / 41.9864389°N,2.8251694°E / 41.9864389; 2.8251694
IPA
Habitatge al carrer de la Força, 10
Identificador IPAC: 21123
Ubicació 41° 59′ 10″ N, 2° 49′ 30.79″ E / 41.98611°N,2.8252194°E / 41.98611; 2.8252194
Construït XIII, XVIII
Arquitectura Obra popular
IPA
Casa al carrer de la Força, 20
Identificador IPAC: 21132
Ubicació 41° 59′ 12.19″ N, 2° 49′ 30.61″ E / 41.9867194°N,2.8251694°E / 41.9867194; 2.8251694
Construït XV
Arquitectura Gòtic-renaixement, obra popular
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Identificador 21132
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Identificador 21123
Modifica les dades a Wikidata

Carrer de la Força és un carrer del municipi de Girona que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya tant en el seu conjunt com alguns dels seus habitatges de manera singular. El carrer de la Força està situat al cor del barri vell, i és la via més coneguda i transitada. El seu recorregut, estret i costerut, enllaça el carrer Bonaventura Carreras i Peralta amb la Plaça de la Catedral i per la banda dreta amb un seguit de petits carrerons (Oliva i Porat, Sant Llorenç, Pujada de la Catedral i Cúndar) que antigament configuraven el nucli bàsic del call jueu. A cada costat encara resten en peu interessants casals d'època medieval i moderna. Està pavimentat amb llambordes.[1]

Història del carrer[modifica]

Sembla que el nom més antic pel qual es coneix aquest carrer és el de Callís, ben aviat canviat pel carrer del Call (segle XII) en constituir el sector de la ciutat habitat pels jueus. A partir del segle XIV s'imposa el de "carrer de Sant Llorenç", denominació que és emprada en el cens de la població de l'any 1462. Aquesta darrera accepció es continuà emprant fins a mitjans de segle XVII, quan es generalitzà el de "carrer de la Força", encara que en molts moments se'n reconeix un ús doble. En realitat el nom de la Força va servir durant molt temps per denominar tota la ciutat vella limitada pel recinte emmurallat, i és lògic que el carrer n'heretés el nom, ja que era el principal de l'antiga ciutat.[1] Durant molt de temps el carrer només tenia cases a la banda dreta, ja que tot el costat esquerre era emmurallat, com encara es pot veure en les restes del carrer de les Ballesteries.[1]

A l'època romana era la via més important de la ciutat, formant part de la Via Augusta que provenia del carrer Ciutadans i que més tard ultrapassava el Portal de Sobreportes per dirigir-se cap als afores de Girona en direcció a França. Al llarg de l'Edat Mitjana jugà un paper cabdal en la defensa de la ciutat; n'és prova el setge de 1462, quan els murs de la Força impediren que les tropes de la Generalitat conquerissin la ciutat. L'any 1856-57 s'enderrocà la torre i la Presó Reial, restes de l'antiga fortificació, delimitant un nou espai que fou conegut com la Plaça del Correu Vell, punt des d'on comença l'actual carrer de la Força.[1]

Número 10[modifica]

Habitatge al número 10 del carrer de la Força

L'edifici del número 10 del Carrer de la Força, que fa cantonada amb el número 3 del carrer Sant Llorenç, forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Edifici de planta baixa i quatre pisos, de façana arrebossada en mal estat, on es veuen restes d'obertures tapiades i reaprofitades com a pedra de paret. Composició vertical respecte quatre obertures en planta baixa: una porta tapiada d'arc carpanell, una finestra que ha catxat, una finestra de llinda planera de motiu floral i una porta de llinda planera. Balcons de llindes planeres i brancals de pedra picada. El balcó del costat dret té una llinda de motiu floral aprofitada com a brancal. La façana es clou amb un ràfec de teula.[2]

Abans del 1492 hi vivia el jueu Estruch Abraham del Portal. Passà per moltes mans després. La casa tenia la particularitat per un carrer sense sortida, on hi abocaven les façanes dels habitatges dels jueus, que no podien donar a via cristiana. Abans del 1498 hi hagué un incendi a la Sinagoga que podria haver afectat a la casa. El 1544 es comprà el carreró jueu paral·lel a la Força i es començà a edificar. A partir d'ací, la casa pertanyerà tant a la núm. 8 com a la núm. 12, explicable si primitivament eren dos habitacles separats pel carreró sense sortida i del portal que hi hagué quan pertanyia al Call jueu.[2] El 1956 passà a ser una finca individual. El 1976 és comprada per Josep Tarrés que la uní a Isaac el Cec.[2]

Número 20[modifica]

Habitatge al número 20 del carrer de la Força

L'edifici del número 20 del Carrer de la Força forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Edifici de planta baixa i dos pisos que gira entorn d'un pati de cinc arcades de pedra d'arcs rebaixats amb escala lateral esquerra. Les arcades donen sota la casa, semblant un porxo. Al pati s'accedeix per una porta semidovellada aixecada del carrer. La façana a la Força té l'arrebossat mig caigut i deixa veure obertures tapiades. Les actuals són de composició vertical de balcons de llosanes, brancals i llindes planeres de pedra. Hi ha una finestra cantonera senzilla tapiada amb el c/ Cúndar. La façana lateral al c/ Cúndar és cega i sense composició.[3]

Sembla que l'origen rau en un jueu dit Miquel Roca. El 1499 la comprà Joan Goner. La casa es ven i es compra successivament. Del segle XVI semblen actuacions interiors marcades en llindes. A dins hi ha un escut sostingut per dos tinent, que representa una ma oberta encarada a l'espectador, emergint d'un mar indicat per línies ondulades. El 1554 Miquel Presas funda un benefici de Sant Jeroni. El 1876 pertanyia al cronista de la ciutat Enric Claudi Girbal i Nadal. Actualment pertany al Dr. Josep MArcaró i Juandó, que la comprà l'any 1914.[3]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carrer de la Força Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Carrer de la Força». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 febrer 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Carrer de la Força, 10». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 febrer 2015].
  3. 3,0 3,1 «Carrer de la Força, 20». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 febrer 2015].