Carrer de santa Anna (Reus)
  | ||||
| Tipus | carrer | |||
|---|---|---|---|---|
| Situació | ||||
| Entitat territorial administrativa | Reus (Baix Camp) | |||
| ||||
El carrer de santa Anna és un carrer de la ciutat de Reus que comença als «quatre cantons», el lloc on s'entrecreuen el carrer de la Presó, que continua al recte, i el carrer de les Galanes, i s'acaba a l'inici del carrer de l'Amargura després de travessar la plaça de la Farinera i el raval de santa Anna.[1] Segons un mapa del segle xv que reprodueix Andreu de Bofarull, per aquest carrer i el carrer de Vallroquetes hi baixava el barranc de «na Roqueta».[2]
L'arxiver reusenc Saldoni Vilà diu que l'any 1437 el consell de la vila va autoritzar obrir una porta a la muralla, coneguda com a «porta o portal de santa Anna»,[3] però Andreu de Bofarull explica que va ser l'any 1497 quan es va obrir el portal, a petició d'uns veïns del carrer d'Aleus, que el Cambrer va aprovar, amb la condició de què en el termini de sis anys s'havien de construir en aquell carrer deu cases «buenas y acabadas». Com que la porta donava a un sender que conduïa a l'ermita de santa Anna de Castellvell, es va acordar anomenar així al carrer que s'havia obert.[2] Al portal s'hi va col·locar, l'any 1601 un altar amb la imatge de la santa.[2] L'any 1766 es va acordar de suprimir la porta,[1] cosa que es va haver de reiterar l'any 1802.[4] Vora el portal hi havia la font de santa Anna, coronada per un lleó de pedra. Es conserva al Museu de Reus una de les pedres de la font que porta la data de 1896,[1] però la font era anterior.[5]
En aquest carrer hi va tenir la seu «El Veloz, Club», un club ciclista pioner d'aquest esport a la ciutat, que publicava la revista El Veloz.[6] A la cantonada nord del carrer amb el raval de santa Anna hi ha cal Marco, dissenyat per l'arquitecte Pere Domènech Roura, a la frontera entre el Noucentisme i l'Art Déco, on l'arquitecte va experimentar de manera valenta amb les formes geomètriques, rectangular i circular, a les plantes de cada pis de la torre angular.[7] A l'altra cantonada amb el raval, hi ha Ca les Corts, un edifici de l'arquitecte Antoni Sardà construït a la postguerra, que conté una fornícula amb la imatge de santa Anna. A la cantonada amb la plaça de la Farinera hi ha una casa que en el seu angle conserva l'escut dels Espuny, una família de la noblesa reusenca instal·lada a Reus al menys des del 1320.[8] Un element arquitectònic interessant, catalogat com a Bé cultural d'interès local, es la portalada que es troba al número 1 del carrer.[9]
L'any 1872 l'impressor Esteve Pàmies va constituir una societat, «Pamies y Compañia» amb els socis Vilaseca i Miró, que es van instal·lar en aquest carrer, a la cantonada amb el carrer de Casals, on van obrir un local amb el nom d'«Imprenta Reusense».[10] Més endavant, una altra impremta situada també en aquest carrer, la «Impremta Diana» hi publicava el diari Avui. portaveu de la Lliga Catalana.[11] I també se sap que l'any 1829 el naiper Ramon Perxells estava casat i tenia el seu taller al carrer de santa Anna número 9.[10] L' impressor Josep Generès, quan va desfer la societat que tenia amb Batista Escardó, va traslladar la impremta al número 8 d'aquest carrer, en un local més espaiós on hi va instal·lar maquinària més moderna per a la impressió de diaris.[10]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Amigó, Ramon. Materials per a l'estudi dels noms de lloc i de persona, i renoms, del terme de Reus. Reus: Assciació d'Estudis Reusencs, 1988, p. 521. ISBN 8486387655.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Bofarull, Andreu de. Anales históricos de Reus desde su fundación hasta nuestros días. Reus: Imp. de la V. é Hijo de Sabater, 1866, p. 315 i annex.
- ↑ Vilà, Saldoni. Descripción de mi estimada patria la villa de Reus. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1955, p. 104.
- ↑ Arxiu Històric de Reus. «Actes municipals» 21 d'agost de 1802, fol. 48
- ↑ «Actes Municipals» 22 de març de 1848, fol. 40
- ↑ Gras i Elies, Francesc. El periodismo en Reus desde 1813 hasta nuestros días. Tarragona: Tipografía de F. Arís e Hijo, 1904, p. 45.
- ↑ March Barberà, Jordi. «Catàleg de l'arquitectura noucentista de Reus». A: Arquitectura noucentista a Reus. Reus: Pragma, 2003. Pàg. 132. ISBN 8493315176
- ↑ Anguera, Pere. Urbanisme i arquitectura de Reus. Reus: La Caixa, 1988, p. 60-61. ISBN 8440423306.
- ↑ «Portalada al carrer santa Anna 1». PatMapa. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12-VIII-2015].
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Aguadé, Enric. Impressors i llibreters a Reus: 1720-1900. Reus: Centre de Lectura, 1996, p. 71, 81, 115-118. ISBN 8487873189.
- ↑ La Premsa a la província de Tarragona durant la Segona República: 1931-1936. Tarragona: Diputació de Tarragona, 1996, p. 82. ISBN 848861828X.