Carret de supermercat

From Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Un carret de supermercat buit.

Un carret de supermercat, és un vehicle de càrrega que es pot trobar principalment en supermercats o grans superfícies perquè els clients puguin transportar les seves compres abans de pagar;[1] en alguns casos, el manillar porta muntat una calculadora per servir al client en els seus comptes.

Sovint després d'acabar la compra i sortir de la botiga el client pot portar la mercaderia dins el carret fins a l'aparcament, i normalment deixar a l'aparcament, ja que personal de l'establiment s'encarrega de portar de nou als punts de sortida.

També es poden trobar en aeroports perquè els passatgers puguin portar el seu equipatge de l'aparcament al taulell de facturació.

Funcionament[edit]

Per assegurar l'ordre, els carrets solen funcionar inserint una moneda o similar en un dispositiu acoblat al manillar, així es desenganxa de la cadena. La moneda es recupera en posar una altra vegada i ordenadament en l'espai que té reservat dins de l'aparcament. Aquest sistema evita que els clients es portin els carros o els treguin fora del recinte permès. Aquest sistema també es pot usar amb ànim de lucre: es paga una petita quantitat en concepte de lloguer i es torna una part si es retorna en un punt autoritzat.

Estructura[edit]

En la majoria de carrets, el xassís és de metall i el manillar de plàstic. El xassís del carro té una forma que permet que es puguin encaixar uns amb els altres per ocupar menys espai i facilitar el moviment de molts carrets al mateix temps. Al manillar del carro s'hi situa el mecanisme de retenció i una cadena per enganxar un carret amb el següent. Alguns carrets a les rodes hi porten un imant que actua com a fre perquè el carret no vagi cap enrere en pujar per pendents o escales mecàniques, altres tenen el fre per a les escales en el disseny del perfil de les rodes que es claven a lees escletxes del ranurat del terra.

Els carrets poden ser de diferent mida. Els petits només poden portar articles petits i de poc pes, mentre que els grans poden portar també caixes i nens en un seient abatible. Hi ha un tipus especial de carret per portar càrregues voluminoses i pesades, com materials per a la construcció o electrodomèstics.

Els carrets d'alguns supermercats s'han modificat per a resultar més divertits als nens: com semi-miniaturitzats proporcionades perquè els pugui dur còmodament una nena o nen, o com cotxets de carreres.

Al segle XXI s'estan introduint les pantalles muntades als carrets, amb la finalitat de presentar imatges als menors que acompanyen a un adult que fa la compra en un supermercat.

Consideracions el terme «carret»[edit]

El terme «carret», més que acceptat en el llenguatge col·loquial i nascut del diminutiu de carro, es fa servir per formes de transport particulars per algun producte o per ser un artefacte amb rodes modificat per portar coses en general o alguna cosa en específic, per exemple, el carret dels xurros, el carret dels gelats i avui dia s'ha adaptat fins i tot al carret dels carters En el cas del carrer per anar a comprar es pot dir: carretó d'anar a comprar, carretó d'anar a plaça, carret d'anar a comprar i carret d'anar a plaça.[2]

Vegeu també[edit]

Referències[edit]

  1. Díez de Castro, Enrique Carlos; Landa Bercebal, Francisco Javier; Navarro García, Antoni. «Capítol 3. Disposició del punt de venda.». A: Merchandising. Teoria i pràctica. Segona. Madrid (Espanya): Edicions Piràmide (Grupo Anaya, SA), 2010, p. 119. ISBN 978-84-368-2038-6 [Consulta: 16 desembre 2010]. «Igualment, sembla provat que les persones porten el carro de compra amb la mà esquerra i agafen els productes amb la dreta .» 
  2. És bon català dir: Carro de la compra?

Bibliografia[edit]

  • Wellhoff, Alain; Masson, Jean-Émile. «Capítol 6. Paràmetres d'implantació». A: El marxandatge. Bases, noves tècniques, gestió de categories.. Cinquena. Barcelona (Espanya): Edicions Deusto (Planeta DeAgostini Professional i de Formació SL), 2005, p. 87-126. ISBN 84-234-2267-4 [Consulta: 16 desembre 2010]. 

Enllaços externs[edit]