Vés al contingut

Carret de supermercat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Un carretó de supermercat buit.

Un carretó de supermercat, o simplement carretó,[1] també dit carret de supermercat, és un vehicle de càrrega empès a mà que es pot trobar principalment en supermercats o grans superfícies perquè els clients puguin transportar les seves compres abans de pagar;[2] en alguns casos, el manillar porta muntada una calculadora per servir al client en els seus comptes.

Sovint després d'acabar la compra i sortir de la botiga, el client pot portar la mercaderia dins el carretó fins a l'aparcament, si s'hi ha anat en cotxe. També hi ha establiments on es poden deixar a l'aparcament, ja que personal de l'establiment s'encarrega de portar-los de nou als punts de sortida.

Els carretons també es poden trobar, en un altre format adequat a l'ús, en aeroports, perquè els passatgers puguin transportar el seu equipatge des de la parada d'autobús, des del tren, o des l'aparcament fins al taulell de facturació. S'anomenen «carretons d'equipatge».[3]

Als Països Catalans i a molts altres llocs, la gent també utilitza un «carretó d'anar a plaça», o «carretó d'anar a comprar», que es porta des de casa per transportar les compres fins a casa a peu (o en transport públic, si de cas).[1]

Funcionament

[modifica]

Per mantenir-los ordenats, els carretons solen funcionar inserint una moneda o similar en un dispositiu acoblat al manillar; així es desenganxa d'una cadena que el té lligat als altres carretons en desús, que estan tots niuats per estalviar espai. La moneda es recupera en posar-la altra vegada a l'espai que té reservat dins de l'aparcament. Aquest sistema evita que els clients s'emportin els carretons o els treguin fora del recinte permès. El sistema també es pot usar amb ànim de lucre: es paga una petita quantitat en concepte de lloguer i se'n recupera una part si es retorna en un punt autoritzat.[cal citació]

Estructura

[modifica]

En la majoria de carretons, el xassís és de metall i el manillar de plàstic. El xassís del carro té una forma que permet que es puguin encaixar uns amb els altres per ocupar menys espai i facilitar el moviment de molts carrets al mateix temps. Al manillar del carro s'hi situa el mecanisme de retenció i una cadena per enganxar un carret amb el següent. Alguns carrets, a les rodes, hi porten un imant que actua com a fre perquè el carret no vagi cap enrere en pujar per pendents o escales mecàniques, altres tenen el fre per a les escales en el disseny del perfil de les rodes que es claven a unes escletxes del ranurat del terra. Altres no porten cap mecanisme de fre.[cal citació]

Els carretons poden ser de diferents mides. Els petits només poden portar articles petits i de poc pes, mentre que els grans poden portar també caixes i nens en un seient abatible. Hi ha un tipus especial de carretó per portar càrregues voluminoses i pesades, com ara materials per a la construcció o electrodomèstics.[cal citació]

Els carretons d'alguns supermercats s'han modificat per a resultar més divertits als nens: com ara carretons semi-miniaturitzats fets a mida ideal perquè els pugui dur còmodament un nen o una nena, o com cotxets de curses.[cal citació]

En alguns països i superfícies, al segle xxi s'estan introduint les pantalles muntades als carretons, amb la finalitat de presentar imatges als menors que acompanyen a un adult que fa la compra en un supermercat.[cal citació]

Consideracions dels termes «carretó» i «carret»

[modifica]

El terme «carretó» és el preferit per l'Optimot,[1] encara que «carret» també és acceptat en el llenguatge col·loquial. Tots dos neixen del diminutiu de carro, i es fan servir per formes de transport particulars per algun producte o per ser un artefacte amb rodes modificat per portar coses en general o alguna cosa en específic, per exemple, el carretó o carret dels xurros, el carretó o carret dels gelats i avui dia s'ha adaptat fins i tot al carretó o carret dels carters.

En el cas del carretó per anar a comprar es pot dir: «carretó d'anar a comprar», «carretó d'anar a plaça»,[1] o més típicament avui en dia, «carretó de la compra».

El Termcat reserva el terme «carret» tot sol (o rodet) per la fotografia, i per una taula amb rodes, i el terme «carretó» pel vehicle de transport de ma que va amb una sola roda i que s'usa per fer obres o en la jardineria,[4][5] i admet tant carretó com carret quan és el d'anar a plaça: «carretó d'anar a comprar», «carretó d'anar a plaça», «carret d'anar a comprar», i «carret d'anar a plaça».[6]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 4 Fitxa 6908/2: «Com es diu carrito de la compra en català?» i «És correcte carro de la compra en català?» de l'Optimot, GenCat, 2014. [Consulta: 2-08-2021].
  2. Díez de Castro, Enrique Carlos; Landa Bercebal, Francisco Javier; Navarro García, Antoni. «Capítol 3. Disposición del punto de venta.». A: Merchandising. Teoria y práctica (en castellà). segona edició. Madrid (Espanya): Edicions Piràmide (Grupo Anaya, SA), 2010, p. 119. ISBN 978-84-368-2038-6 [Consulta: 16 desembre 2010]. «Igualmente, parece probado que las personas llevan el carro de compra con la mano izquierda y cogen los productos con la derecha. [Igualment, sembla provat que les persones porten el carro de compra amb la mà esquerra i agafen els productes amb la dreta].»
  3. «Carretons d'equipatge amb maxi-cosi», AENA. [Consulta: 2-08-2021].
  4. «carret». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  5. «carretó». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  6. «carretó d'anar a comprar». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.

Bibliografia

[modifica]
  • Wellhoff, Alain; Masson, Jean-Émile. «Capítol 6. Paràmetres d'implantació». A: El marxandatge. Bases, noves tècniques, gestió de categories.. Cinquena. Barcelona (Espanya): Edicions Deusto (Planeta DeAgostini Professional i de Formació SL), 2005, p. 87-126. ISBN 84-234-2267-4 [Consulta: 16 desembre 2010].