Carretera de la Rabassada

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de vial urbàCarretera de la Rabassada
Xalet a Collserola 2- St. Cugat-1.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Tipuscarretera Modifica el valor a Wikidata
Situació
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
Comarcael Barcelonès
MunicipiBarcelona Modifica el valor a Wikidata
 41° 26′ 39″ N, 2° 05′ 53″ E / 41.44417°N,2.09806°E / 41.44417; 2.09806
La Rabassada al vessant vallesà de la serra, poc abans d'arribar al seu punt més alt, el coll de l'Erola.

La carretera de la Rabassada[1] (BP-1417), de vegades escrit l'Arrabassada i al tram barceloní anomenada carretera de Sant Cugat,[2] enllaça els municipis de Barcelona i de Sant Cugat del Vallès travessant la serra de Collserola pel coll de l'Erola. El flux de trànsit és molt alt, ja que a més d'enllaçar els dos municipis, també és emprada per anar al parc d'atraccions del Tibidabo i les diverses urbanitzacions (Sol i Aire, Sol i Aigua, les Planes, la Floresta...).

El traçat és molt sinuós a conseqüència de la topografia de la mateixa serra de Collserola. A mig camí es poden trobar punts d'interès com les ruïnes del Casino de l'Arrabassada, les ruïnes de Can Ribes, l'actual seu del cos d'Agrupació per la Defensa Forestal de Sant Cugat, la Font Groga o el mirador de la Rabassada.

Construcció[modifica]

La construcció d'aquesta carretera era una reivindicació dels pagesos de Sant Cugat, que a mitjans del segle XIX era un poble de 2.000 habitants, dedicat principalment a la vinya, i necessitaven un camí més curt, que travessés la serra de Collserola, per portar el vi a vendre a Barcelona. La Diputació de Barcelona va començar les obres, com a camí veïnal, el 1.868, obres que van acabar el 1.877.[3]

Aquest nou accés va propiciar el fenomen dels estiuejants de Barcelona a Collserola, i es van construir les urbanitzacions de segones residències, com són Vista Rica i Can Cortés.

Accidents[modifica]

En aquesta carretera hi tenen lloc nombrosos accidents de circulació. Les principals causes són les infraccions dels conductors per excés de velocitat i per omissió de la conducció defensiva, l'alta població de porcs senglars i les carreres il·legals.

El punt més difícil de combatre és el primer, ja que respectar les normes de circulació depèn únicament dels conductors. Per combatre els accidents a causa dels porcs senglars es va llançar, des del Parc de Collserola, una campanya per conscienciar els veïns d'aquesta serra sobre com han d'actuar amb aquests animals salvatges; el punt més important de la campanya és evitar la domesticació dels senglars, ja sigui donant-los menjar, deixant les escombraries fora dels contenidors o fent-los agafar confiança amb l'espècie humana. Les carreres il·legals han tingut el seu punt final en aquesta carretera: un dels motius ha estat el separador de carrils que es va col·locar al revolt de la paella, que treia emoció per part dels participants d'aquests actes il·legals, i alhora, va evitar avançaments amb visibilitat nul·la.[4]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. l'informatiu dels parcs de la Diputació de Barcelona
  2. «Plànol de Barcelona». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 21 gener 2015].
  3. Històries de l'Arrabassada (Tot Sant Cugat)
  4. Márquez Daniel, Carlos «La reforma de l'Arrabassada redueix els accidents més del 30%». El Periódico, 14-12-2010 [Consulta: 9 gener 2016].

Coord.: 41° 26′ 39″ N, 02° 05′ 53″ E / 41.44417°N,2.09806°E / 41.44417; 2.09806