Carrie Snodgress

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCarrie Snodgress
Carrie Snodgress (1970).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 octubre 1945 Modifica el valor a Wikidata
Park Ridge (Illinois) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r abril 2004 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Los Angeles (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Insuficiència renal Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaForest Lawn Memorial Park Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióMaine East High School
Universitat del Nord d'Illinois
The Theatre School at DePaul University Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, actriu de cinema, actriu de televisió, actriu de teatre Modifica el valor a Wikidata
Activitat1969 Modifica el valor a Wikidata –  2004 Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaJack Nitzsche (–1979)
Neil Young (1971–1975) Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0811202 Allocine: 1549 Rottentomatoes: celebrity/carrie_snodgress Allmovie: p66677 TCM: 180392 TV.com: people/carrie-snodgress
Find a Grave: 8613394 Modifica el valor a Wikidata

Caroline Snodgress, coneguda com a Carrie Snodgress (Barrington, Illinois, 27 d'octubre de 1945 - Los Angeles, Califòrnia, 1 d'abril de 2004), va ser una actriu estatunidenca.[1]

Biografia[modifica]

Snodgress va estudiar en l'institut Maine Township de la seva ciutat natal i, posteriorment, a la Universitat del Nord d'Illinois fins que va deixar els estudis per dedicar-se a la interpretació. Va anar a l'Escola Goodman d'Art Dramàtic de Chicago. Els seus primers treballs com a actriu professional van ser petites actuacions en sèries televisives fins que, el 1969, va debutar en Easy Rider i, un any després, actuaria al costat de James Caan en Rabbit Run.

El 1970, va participar en Diary of a Mad Housewife, amb la qual va ser nominada a un Oscar a la millor actriu i amb la qual va obtenir dos Globus d'Or en la mateixa categoria.[2] Poc després, començaria una relació sentimental amb el cantant Neil Young i aparcaria la seva carrera momentàniament per criar el seu fill Zake, que va néixer amb el que semblava ser paràlisi cerebral fins que els metges que van atendre la criatura van atribuir la seva convalescència a un aneurisma. El 1978 va tornar a la pantalla gran amb La fúria.

Dos anys abans, va ser cridada per actuar amb Sylvester Stallone en Rocky.

El 1971, es traslladaria al costat del seu marit i fill a un ranxo del nord de Califòrnia per ajudar el fill en el seu tractament. Quatre anys després es va divorciar.

Posteriorment, iniciaria una relació tempestuosa amb el compositor Jack Nitzsche. El 1979, l'actriu el va denunciar per maltractaments i amenaces de mort. Després de reconèixer la seva culpabilitat, va ser sentenciat a tres anys.[3]

El 1981, va fer el seu debut a Broadway amb A Couple White Chicks Sitting Around Talking. També va destacar amb All the Way Home, Oh!, What A Lovely War, Caesar and Cleopatra, Tartuffe, The Balcony and The Boor (totes les actuacions van ser en el Teatre Goodman) i Curse of the Starving Class (en el Teatre Tiffany de Los Angeles).

Entre la seva filmografia, destaquen títols com La llei de Murphy, White Man's Burden, El genet pàl·lid i Blue Sky.

L'1 d'abril de 2004 es va morir en un hospital de Los Angeles a causa d'un infart de miocardi mentre esperava un trasplantament de ronyó, ja que també patia insuficiència renal.[4]

Filmografia[modifica]

Filmografia:[5]

Premis i nominacions[modifica]

Premis
Nominacions

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]