Cartografia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Portolà d'Angelí Dulcert (1339), el més antic de l'escola cartogràfica mallorquina. La representació de la superfície d'una esfera sobre un pla requereix sempre d'una certa distorsió segons el tipus de projecció emprada

La cartografia és la ciència que tracta de la representació Terra sobre un mapa. Com que la Terra és esfèrica ha de valer-se d'un sistema de projeccions per a passar de l'esfera al plànol. El terme projecció es refereix a qualsevol funció definida a la superfície de la Terra amb valors sobre un pla, i no necessàriament a una projecció geomètrica.[1]

Però, a més de representar els contorns geogràfics dels objectes, les superfícies i els angles, també s'ocupa de representar la informació que apareix sobre el mapa, segons es consideri què és rellevant i què no. Això, normalment, depèn del que es vulgui representar en el mapa, així com de l'escala.

Tipus de mapes[modifica | modifica el codi]

Els mapes es divideixen, bàsicament, en topogràfics i temàtics. Els topogràfics intenten reproduir el terreny de la manera més precisa possible. Els mapes temàtics s'han fet per mostrar un fenomen demogràfic, econòmic, cultural, etc.

Projecció cilíndrica[modifica | modifica el codi]

La projecció cilíndrica és qualsevol tècnica de projecció cartogràfica en què els meridians són representats com a línies verticals equidistants i els paral·lels com a línies horitzontals. La representació dels meridians es pot visualitzar si imaginem la projecció de la Terra en un cilindre (amb el seu eix coincidint amb l'eix de rotació de la Terra) que l'envolta i que posteriorment s'ha desplegat. Inevitablement, en totes les projeccions cilíndriques existeix un estrenyiment est–oest a mesura que t'allunyes de l'equador, i que és màxim als pols.

Projecció de Mercator[modifica | modifica el codi]

La projecció de Mercator és una projecció cilíndrica que va ser presentada pel geògraf i cartògraf Gerardus Mercator el 1569. És molt utilitzada en la navegació per la facilitat de traçar sobre el mapa rutes de rumb constant, ja que la representació de la direcció i la forma n'és acurada. No obstant això, la mida dels elements geogràfics representats manifesta certa distorsió: com en tota projecció cilíndrica, la representació dels meridians i paral·lels com a rectes perpendiculars entre si, genera un estrenyiment est–oest dels elements geogràfics, que s'incrementa progressivament cap a latituds altes. En la projecció de Mercator, aquest estrenyiment est–oest va acompanyat d'un estrenyiment nord–sud d'igual escala, a diferència d'altres projeccions cilíndriques que no mantenen les proporcions entre escales. D'aquesta manera, els mapes amb projecció de Mercator van exagerant la mida i distorsionant les formes dels elements geogràfics com més lluny de l'equador se situen, i són pràcticament inutilitzables a partir de 70º de latitud.

Història[modifica | modifica el codi]

Mapa del món en Tabulae Rudolphinae: quibus astronomicae..., de Johannes Kepler
Article principal: Història de la cartografia

En l'antiga Mesopotàmia, es donen les primeres civilitzacions que mesuren els terrenys amb l'ajuda de la geometria i del gnòmon. En aquesta regió, hi ha exemples de mapes de ciutats gravats en pedra.

Els grecs, que van ser els pares de la geografia, van desenvolupar les tècniques cartogràfiques. La Geografia de Ptolemeu va ser una obra que influiria en la represa de la cartografia en el segle XVI. En aquesta obra, Ptolemeu va desenvolupar les projeccions cartogràfiques, o sigui, la manera de representar en una superfície plana l'esfera terrestre.

Els romans, en canvi, es van interessar més pel vessant pràctic de la cartografia. L'única obra que coneixem de l'època romana és un mapa itinerari, la Tabula Peutingeriana, mitjançant una còpia medieval[2]

A l'edat mitjana, hi va haver una forta influència de la cosmografia cristiana. Es pensava, per exemple, que Jerusalem era el centre del món. Les formes més primitives de mapes medievals són els esquemàtics mapes en T. Hi ha, a l'alta edat mitjana, obres força treballades com el mapamundi circular d'Hereford.

Mallorca[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: La cartografía mallorquina
Còpia del s. XIX de l'Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any 1375

El mapa mallorquí més important és l'Atles català (1375), atribuït al jueu mallorquí Cresques Abraham, que és una de les joies de la col·lecció de la Biblioteca Nacional de França.[3]

Mapa il·lustrat

Canvis tecnològics[modifica | modifica el codi]

Els canvis en la producció de mapes corren paral·lels als canvis produïts en la tecnologia. El salt més gran es va produir a partir de l'edat mitjana, quan s'inventen instruments que permeten determinar la posició d'un punt, la seva latitud i la longitud. Aquests instruments, com el sextant i la brúixola, van permetre mesurar angles respecte a l'estrella polar i el Sol.

Cartògrafs[modifica | modifica el codi]

Categoria principal: Cartògrafs

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.96. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 26 de novembre de 2014]. 
  2. [enllaç sense format] http://www.romancoins.info/Tab1.jpg
  3. [enllaç sense format] http://expositions.bnf.fr/ciel/grand/g_t6.htm

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cartografia Modifica l'enllaç a Wikidata