Carvaka

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióCarvaka
1 Om.svg
Om, símbol de l’hinduisme Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusescola filosòfica Modifica el valor a Wikidata

Carvaka (en sànscrit: चार्वाक; IAST: Cārvāka ), també coneguda com Lokāyata, és una antiga escola de materialisme indi.[1] Carvaka té el realisme ingenu i l'empirisme com a fonts adequades de coneixement, abraça l'escepticisme filosòfic i rebutja el ritualisme i el sobrenaturalisme.[2] Va ser un sistema de creences molt popular a l'Índia abans de l'aparició de la tradició jainista i budista. Carvaka es classifica com una escola heterodoxa de filosofia índia,[3] i es considera un exemple d'escola atea en la tradició hindú.[4]

Brihaspati es coneix tradicionalment com el fundador de la filosofia Carvaka, tot i que alguns erudits ho posen en qüestió.[5][6][7] Durant el període de reforma hindú del 600 aC, quan van sorgir el budisme i el jainisme, la filosofia estava ben documentada i oposada a les noves religions. Gran part de la literatura primària Carvaka, els sutres de Barhaspatya, es van perdre a causa de la minva de popularitat o per altres raons desconegudes. Els seus ensenyaments han estat recopilats a partir de la literatura secundària històrica com els que es troben en els xastres, els sutres i la poesia èpica índia, així com en els diàlegs de Siddharta Gautama i de la literatura jainista. No obstant això, hi ha un text que pot pertànyer a la tradició Carvaka, escrit pel filòsof escèptic Jayarāśi Bhaṭṭa, conegut com el Tattvôpaplavasiṁha, que proporciona informació sobre aquesta escola.

Un dels principis àmpliament estudiats de la filosofia Carvaka és el rebuig a la inferència com a mitjà per establir coneixements vàlids i universals i veritats metafísiques.[8] En altres paraules, l'epistemologia Carvaka afirma que cada vegada que es dedueix una veritat a partir d'un conjunt d'observacions o veritats, s'ha de reconèixer el dubte, atès que el coneixement inferit és condicional.[9]

Filosofia[modifica]

L'escola de filosofia Carvaka tenia diverses creences atees i materialistes. Va considerar que la percepció i l'observació directa eren la font de coneixement vàlida i fiable.

Carvaka considera que no hi ha res dolent en el plaer sensual. Com que és impossible tenir plaer sense dolor, Carvaka va considerar que la saviesa consistia a gaudir del plaer i evitar el dolor en la mesura del possible. A diferència de moltes de les filosofies índies de l'època, Carvaka no creia en les privacions ni rebutjava el plaer per por al dolor i considerava que aquest raonament era insensat.[8]

Els carvakas van rebutjar moltes de les concepcions religioses ortodoxes dels hindús, budistes, jainistes i ajivakas, com ara la vida del més enllà, la reencarnació, el samsara, el karma i els ritus religiosos. Van ser crítics amb els vedes, així com amb les escriptures budistes.[10]

Referències[modifica]

  1. «Indian rationalism, Charvaka to Narendra Dabholkar» (en anglès), 21-08-2018. [Consulta: 13 setembre 2020].
  2. KN Tiwari. Classical Indian Ethical Thought. Motilal Banarsidass. ISBN 978-8120816077. 
  3. A Source Book in Indian Philosophy. Princeton University Press. ISBN 978-0-691-01958-1. 
  4. «Hinduism and Science: Some Reflectio». Zygon - Journal of Religion and Science, 47, pàg. 549–574.
  5. Bhattacharya, Ramkrishna «Cārvāka Fragments: A New Collection». Journal of Indian Philosophy. Springer, 30, desembre 2002. DOI: 10.1023/A:1023569009490.
  6. Bhattacharya, Ramkrishna «Cārvāka Fragments: A New Collection» (en anglès). Journal of Indian Philosophy, 30, 6, 01-12-2002, pàg. 597–640. DOI: 10.1023/A:1023569009490. ISSN: 1573-0395.
  7. https://books.google.es/books?id=8BotCgAAQBAJ&pg=PA114&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false
  8. 8,0 8,1 The Sarva-darśana-samgraha: Or, Review of the Different Systems of Hindu Philosophy. Trübner & Company. 
  9. «The Epistemology of the Carvaka Philosophy». Journal of Indian and Buddhist Studies, 46, pàg. 1048–1045.
  10. Hayes, Richard «The Question of Doctrinalism in the Buddhist Epistemologists». Philosophy of Religion. Taylor & Francis, 4, 2001.

Bibliografia[modifica]

  • Charvaka Sixty de Dr. Tanvir Ratul
  • Bhatta, Jayarashi. Tattvopaplavasimha
  • Gokhale, Pradeep P. The Cārvāka Theory of Pramāṇas: A Restatement, Philosophy East and West (1993)