Cas Altsasu

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'esdevenimentCas Altsasu
Altsasu - manifestazioa - 2016ko azaroaren 26a.jpg
Nom original Caso Altsasu (castellà)
Tipus Cas d'investigació jurídica.
Data Inici dels fets 15 d'octubre de 2016.
Investigació jurídica entre 2016-2017.
Lloc Altsasu, Navarra
Estat Espanya
Tema Batussa en un bar entre joves i Guàrdies Civils presumptament de paisà.
Acusació de terrorisme i odi, per part de l'Audiència Nacional, als joves.
Accions Pena de presó incondicional sense fiança.
Compareixença a jutjats.
Modifica les dades a Wikidata

El Cas Altsasu és el criptònim que va rebre la investigació instruïda per la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, entre els anys 2016-2017. La premsa li va donar el criptònim Altsasu arran que els fets succeïren en aquest municipi de Navarra.[1][2][3]

Descripció dels fets[modifica]

Vuit joves, Ohian Arnanz Ciordia, Jokin Unamuno Goicoetxea, Jon Ander Cob Amilbia, Julen Goicoechea Larraza, Adur Ramírez d'Alda Pozueta, Aratz Urrizola Ortigosa, Iñaki Abad Olea i Ainara Urquijo Goicoechea i dos guàrdies civils i les seves parelles, iniciaren una batussa a la matinada del 15 d'octubre de 2016 a Altsasu, un municipi de Navarra.[1][2]

El relat segons la jutge fou que el tinent i el sergent de la Guàrdia Civil es trobaven, de paisà i fora de servei, realitzant unes consumicions al bar Koxka d'Altsasu quan, al voltant de les 3.15 de la matinada hauria entrat al bar un dels joves acompanyat d'una menor i aquest, s'hauria dirigit al sergent de la Guàrdia Civil per dir-li que no tenia dret a ser al bar. En aquell moment, va intervenir el tinent, dient-li que els deixés en pau. Seguidament es van anar acostant unes 25 persones que haurien envoltat i amenaçat als guàrdies civils. Els agents i les seves parelles haurien intentat abandonar el bar i al carrer s'haurien trobat amb un altre grup d'entre quinze i vint persones que juntament amb els anteriors haurien continuat insultant i colpejant-los fins que arribaren els agents de la policia foral.[2]

Procediment judicial[modifica]

Inici del procés[modifica]

El 2016, el Tribunal Suprem declarà competent al jutjat central d'instrucció número 3 de l'Audiència Nacional per investigar el cas amb Carmen Lamela com a jutge.[1][2] El 14 de novembre de 2016, Carmen Lamela ordenà l'ingrés a presó incondicional i sense fiança, acusats d'un delicte de terrorisme, a sis dels vuit joves acusats que varen entrar a la presó de Soto del Real a Madrid.[4] La jutge adoptà aquesta decisió a petició del fiscal José Perals, que acusà els sis detinguts d'un delicte de terrorisme en aplicació de l'article 573 bis. La mesura cautelar es dictà tenint en compte l'avaluació del risc de fuga. D'altra banda, les altres dues joves detingudes quedaren en llibertat provisional, amb la imposició de compareixences dos dies a la setmana en entendre's que no haurien participat en les agressions físiques.[5][6]

Actualment[modifica]

Set dels vuit joves entraren a presó, acusats de terrorisme. Quatre d'ells sortiren en llibertat provisional el desembre de 2016 però els tres restants continuaren a la presó de Soto del Real sota un règim FIES, sistema que s'aplica contra "terroristes".[7] El 24 de març de 2017, l'Audiència de Navarra va rebutjar les acusacions de terrorisme i demanà que el cas fos novament enviat al jutjat de Pamplona.[8] Finalment el 4 de juliol de 2017 la Fiscalia de l'Audiència Nacional sol·licità una pena de 50 anys de presó, per lesions terroristes, per a sis dels vuit joves d'Altsasu que, suposadament, participaren en l'agressió a dos Guàrdies Civils de permís i les seves parelles l'octubre de 2016. Per al setè acusat, Oihan Arnanz, elevaren la petició a 62 anys i mig en afegir un delicte d'amenaça terrorista. Per a la vuitena imputada, Ainara Urkijo, es demanaren 12 anys i mig per amenaces amb caràcter terrorista. La decisió arribà després d'un litigi entre l'Audiència Nacional i l'Audiència Provincial de Navarra sobre la competència per investigar i enjudiciar els fets. El tribunal navarrès entenia que l'agressió no es podia entendre com terrorisme contràriament a com ho creia l'Audiència Nacional. Finalment, l'1 de juny de 2017, el Tribunal Suprem va dirimir el conflicte de competència i va decidir que corresponia a l'Audiència Nacional.[9][10][11]

En total hi ha 8 processats amb unes penes que sumades en total fan 375 anys, entre aquests, tres estan sota presó preventiva des de 2016 enviats per un delicte d'agressió terrorista.[a][12]

Reaccions[modifica]

Els governs de Navarra i País Basc i diferents líders polítics declararen el seu rebuig a aquesta petició fiscal, ressaltant el caràcter desproporcionat i absurd d'aquesta.[1]

Familiars dels detinguts acudiren el 29 de juny de 2017 al Parlament Europeu a Brussel·les per "difondre informació sobre aquest cas i sol·licitar l'empara d'eurodiputats de diferents països i grups". Un total de 51 diputats europeus varen sol·licitar que "imperessin els principis de proporcionalitat, justícia i equitat" i demanaren "l'eliminació de la qualificació penal com a delicte de terrorisme d'aquests fets".[13][14]

Notes[modifica]

  1. Actualitzat el novembre de 2017.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «La magistrada propone juzgar como terroristas a los agresores de los guardias civiles de Alsasua» (en castellà). eldiario.es.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «La Fiscalía pide 375 años de prisión para los ocho acusados de la agresión de Altsasu» (en castellà). público.es, 04-07-2017.
  3. «Carmen Lamela. Una juez discreta en las portadas» (en castellà). abc.
  4. Vasca, EiTB Radio Televisión Pública. «Prisión para seis de los ocho detenidos, acusados de terrorismo» (en castellà). [Consulta: 6 novembre 2017].
  5. Landa, Verónica «A casi tres meses de la entrada en prisión de los jóvenes de Altsasu» (en castellà-la). Izquierda Diario.
  6. Pérez, Fernando J. «La juez procesa por terrorismo a nueve de los agresores de Alsasua» (en castellà). EL PAÍS, 22-11-2016.
  7. Vasca, EiTB Radio Televisión Pública. «Se cumple un año del caso de los jóvenes de Alsasua, con tres en prisión» (en castellà). [Consulta: 7 novembre 2017].
  8. «La Audiencia Nacional incumple la ley para mantener en la cárcel a los tres de Altsasu» (en castellà). público.es, 14-05-2017.
  9. «Lamela, la juez que vio terrorismo en el acoso a la Guardia Civil en Alsasua». La Vanguardia.
  10. Pérez, Fernando J. «La Fiscalía pide 50 años de cárcel para los agresores de los guardias civiles de Alsasua» (en castellà). EL PAÍS, 05-07-2017.
  11. Pérez, Fernando J. «La fiscalía pide mantener en prisión a los supuestos agresores de Alsasua» (en castellà). EL PAÍS, 19-12-2016.
  12. «Un any sense llibertat pel cas Altsasu». ccma.cat.
  13. Vasca, EiTB Radio Televisión Pública. «Familiares de los jóvenes de Alsasua piden amparo al Parlamento Europeo» (en castellà). [Consulta: 6 novembre 2017].
  14. «Els familiars dels processats pel cas d'Altsasu, a Navarra, denuncien la desproporció de les penes que els demanen». ccma.cat.