Casa-Grande & Senzala
 Il·lustració del llibre, on es veuen els edificis principals d'un ingeni sucrer. | |
| Tipus | obra escrita  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Gilberto Freyre |
| Llengua | portuguès |
| Altres | |
| OCLC | 224316782 |
Casa-Grande e Senzala és un llibre del brasiler Gilberto Freyre publicat l'any 1933, que tracta sobre la formació de la societat brasilera.[1]
L'obra[modifica]
L'economia primigènia i la primera expansió territorial del Brasil colonial va basar-se en l'extracció de canya de sucre.[2] En les plantacions o ingenis sucrers hi havia dos grans edificis residencials. La casa-grande, on vivia el propietari de les terres amb la seva família, i la senzala, una edificació d'una sola estança, on vivien amuntegats tots els esclaus que treballaven les terres.[3] La Casa-Grande simbolitza l'home blanc, descendent d'europeus, que aglutina tot el poder. La Senzala fa referència a la classe treballadora d'origen africà, primer esclava i després servil.[4][5][6][7]
Segons Freyre, l'arquitectura de la Casa-Grande era una expressió de la societat patriarcal brasilera. Al llibre, l'autor refuta la idea que el Brasil hagi tingut una «raça inferior» per culpa del mestissatge. De fet, apunta als elements positius d'aquesta barreja entre portuguesos, amerindis i africans. Així, l'eix central del llibre és la separació per raça i classe i el mestissatge.[8][9]
Referències[modifica]
- ↑ «Casa Grande y Senzala, una introducción por el ex Presidente de Brasil Fernando Henrique Cardoso de Oliveira» (en castellà). CIDAF-UCM, 01-09-2014. [Consulta: 13 febrer 2022].
- ↑ «Ciclo do Açúcar: contexto, características, fim» (en portuguès brasiler). Mundo Educação. [Consulta: 13 febrer 2022].
- ↑ Allen, Scott J.; Rocha, Andreia Cavalcanti «Interpretação das estruturas arquitetônicas da senzala do sítio arqueológico Engenho Monjope» (en portuguès). Revista de Arqueología Histórica Argentina y Latinoamericana, 2, 14, 2020, pàg. 65–90. ISSN: 2344-9918.
- ↑ Barickman, B. J. «Revisiting the Casa-grande: Plantation and Cane-Farming Households in Early Nineteenth-Century Bahia». Hispanic American Historical Review, 84, 4, 01-11-2004, pàg. 619–659. DOI: 10.1215/00182168-84-4-619. ISSN: 0018-2168.
- ↑ Diffie, Bailey W.; Freyre, Gilberto; Putnam, Samuel «The Masters and the Slaves [Casa-Grande & Senzala: A Study in the Development of Brazilian Civilization.]». The Hispanic American Historical Review, 26, 4, 1946-11, pàg. 497. DOI: 10.2307/2507653.
- ↑ Veracini, Lorenzo. «Review of Isfahani-Hammond, Alexandra, White Negritude: Race, Writing, and Brazilian Cultural Identity» (en anglès). H-Soz-u-Kult, H-Review, 2010-02. [Consulta: 13 febrer 2022].
- ↑ Lehmann, David. «Gilberto Freyre: The Reassessment Continues» (en anglès). Latin American Research Review, 43, 1, 2008, pàg. 208–218. DOI: 10.1353/lar.2008.0002. ISSN: 1542-4278.
- ↑ De Castro, Juan E. Mestizo nations : culture, race, and conformity in Latin American literature. Tucson: University of Arizona Press, 2002. ISBN 0-8165-2192-1.
- ↑ Freyre, 1933, p. 211.
Bibliografia[modifica]
- Freyre, Gilberto. Casa-grande & senzala. Formação da família brasileira sobre o regime da economia patriarcal (en portuguès). Rio de Janeiro: Livr. José Olympio, 1933.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- Leituras do Brasil - Casa Grande & Senzala a TV Cultura Arxivat 2018-08-16 a Wayback Machine. (portuguès)