Casa-fàbrica Aleu
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa i fàbrica  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | parcialment destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Carretes, 43 i 45 (enderrocat) | |||
| ||||
| Plànol | ||||
 | ||||
La casa-fàbrica Aleu era un conjunt d'edificis situat al carrer de les Carretes, 43-45 del Raval de Barcelona, del que només se'n conserva el primer.
Història[modifica]
A la dècada del 1840, el paleta Jaume Aleu i Prats[1][2] va fer construir una fàbrica moguda per vapor a l'antic «hort d'en Domènech». El 1845, va demanar permís per a construir dos edificis «siamesos» de planta baixa i quatre pisos al carrer de les Carretes (núms. 37-39),[3] que va vendre a altres propietaris, i poc després un tercer edifici al costat dels anteriors (núm. 41), tots ells projectats per l'arquitecte Josep Fontserè i Domènech.[4] El 1846, Aleu va demanar permís per a construir un altre al núm. 43, projectat pel mateix Fontserè.[5]
Aquestes instal·lacions van ser llogades a diversos industrials com la serradora de Francesc Brossa, la fàbrica de cintes de cotó de Riera i Palà,[6] així com les de filats de Busot i Cia, i Mallofré, Baqués i Cia, la de filats i teixits de Domènec Olivella i Cia,[7] i més tard les de filats i torçats d'Antoni Gifreda i Cia. i Joan Muntadas i Cañellas, germà de Bernat Muntadas (vegeu La Industrial Cotonera).[8]
Posteriorment, la propietat va passar a mans del fabricant de filats i teixits Martí Rodés i Planas (establert fins aleshores a la fàbrica Estruch),[9] que el 1858 va demanar permís per a reedificar la casa del núm. 45 amb planta baixa i dos pisos, segons el projecte del mestre d'obres Narcís Nuet.[10] El 1864 va realitzar unes reformes per tal d'encabir-hi unes noves màquines de vapor, però que foren suspeses per una inspecció municipal.[11]
L'any 1870 es realitzà una nova inspecció que va ordernar la reducció de la pressió de les calderes a 5 atmosferes i la construcció d’una xemeneia de 146 pams d’alçada, la qual cosa sembla que no s’arribà a fer mai. Finalment, el 1871, s’ordenà la suspensió del funcionament de les màquines, i l'any següent Rodés va sol·licitar permís per a legalitzar les calderes ja instal·lades anteriorment, amb una potència de 50 CV.[12][13]
Finalment, i ja al segle xx, la finca del núm. 45 fou enderrocada i convertida en aparcament.[13]
Referències[modifica]
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 5.
- ↑ Fuster Sobrequés, Joan. Barcelona a la dècada moderada (1843-1854). El projecte industrialista en la construcció de l'estat centralista. Universitat Pompeu Fabra (tesi doctoral), 2004, p. 515.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 5/1845, 11-01-1845.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 177/1845, 25-09-1845.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 5/1845, 24-03-1846.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 131, 214, 319, 339.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 132, 181, 196, 312, 317.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 138.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 138, 141, 270.
- ↑ Martín Rodés y Compañía. «Carretes 43. Enderroc i reedificació d'una casa». Q127 Foment 74/1858. AMCB, 26-06-1858.
- ↑ Martin Rodes. «Carretes 43. Infracció per instal·lar calderes de vapor sense permís». Q127 Foment 1610 bis C. AMCB, 1864.
- ↑ «Legalització i nova reparació de les calderes de vapor que el Sr. Martín Rodés té instal·lades al c/Carretes, 43-45». AMCB, 1872.
- ↑ 13,0 13,1 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
Bibliografia[modifica]
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 569-570. ISBN 978-84-9156-216-0.