Casa-fàbrica Aleu
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Casa i fàbrica  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | parcialment destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | El Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Carretes, 43 i 45 | |||
| ||||
| Plànol | ||||
 | ||||
La casa-fàbrica Aleu era un conjunt d'edificis situat als núms. 43 i 45 al carrer de les Carretes del barri del Raval de Barcelona, conservats parcialment. Es tracta d'una tipologia casa-fàbrica on la part destinada a habitatges té façana al carrer i les “quadres” o naus industrials se situen a l'interior de l'illa.
Entre 1845 i 1846, el paleta Jaume Aleu i Prats,[1] que aleshores posseïa la casa del núm. 41 i una fàbrica de vapor a l'antic hort d'en Domènech, va demanar permís per a construir sengles edificis d'habitatges de planta baixa i quatre pisos, projectats per l'arquitecte Josep Fontserè i Domènech.[2]
Aquestes instal·lacions van ser llogades a diversos industrials com la serradora de Francesc Brossa, la fàbrica de cintes de cotó de Riera i Palà,[3] així com les de filats de Busot i Cia, i Mallofré, Baqués i Cia, la de filats i teixits de Domènec Olivella i Cia,[4] i més tard les de filats i torçats d'Antoni Gifreda i Cia. i Joan Muntadas i Cañellas, germà de Bernat Muntadas (vegeu La Industrial Cotonera).[5]
Cap el 1858,[6] la fàbrica va passar a mans del fabricant de filats i teixits Martí Rodés i Cia,[7][a] que el 1864 va realitzar unes reformes per tal d'encabir-hi unes noves màquines de vapor, però que foren suspeses per una inspecció municipal.[8] L'any 1870 es realitzà una nova inspecció[b] i l’any següent es va sol·licitar permís per legalitzar les calderes ja instal·lades anteriorment, amb una potència de 50 CV.[9]
Finalment, i ja al segle xx, l'edifici del núm. 45 fou enderrocat i convertit en aparcament.
Notes[modifica]
- ↑ Fins aleshores establert a la fàbrica Estruch.
- ↑ Que va ordernar la reducció de la pressió de les calderes a 5 atmosferes i la construcció d’una xemeneia de 146 pams d’alçada, la qual cosa sembla que no s’arribà a fer mai. Finalment, el 1871, s’ordenà la suspensió del funcionament de les màquines per incompliment de les ordres municipals.
Referències[modifica]
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 5.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 5/1845, 177/1845 i 169 bis C (1846).
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 131, 214, 319, 339.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 132, 181, 196, 312, 317.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 138.
- ↑ Martín Rodés y Compañía. «Carretes 43. Enderroc i reedificació d'una casa». Q127 Foment 74/1858. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 138, 141, 270.
- ↑ Martin Rodes. «Carretes 43. Infracció per instal·lar calderes de vapor sense permís». Q127 Foment 1610 bis C. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 1864.
- ↑ «Legalització i nova reparació de les calderes de vapor que el Sr. Martín Rodés té instal·lades al c/Carretes, 43-45». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 1872.
Bibliografia[modifica]
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 569-570. ISBN 978-84-9156-216-0.