Casa-fàbrica Aleu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Casa-fàbrica Aleu
Dades
TipusCasa i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsparcialment destruït Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaEl Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCarretes, 43 i 45 Modifica el valor a Wikidata
 41° 22′ 38″ N, 2° 10′ 04″ E / 41.377257°N,2.16784°E / 41.377257; 2.16784Coord.: 41° 22′ 38″ N, 2° 10′ 04″ E / 41.377257°N,2.16784°E / 41.377257; 2.16784
Plànol
Plànol Fàbrica Aleu.jpg

La casa-fàbrica Aleu era un conjunt d'edificis situat als núms. 43 i 45 al carrer de les Carretes del barri del Raval de Barcelona, conservats parcialment. Es tracta d'una tipologia casa-fàbrica on la part destinada a habitatges té façana al carrer i les “quadres” o naus industrials se situen a l'interior de l'illa.

Entre 1845 i 1846, el paleta Jaume Aleu i Prats,[1] que aleshores posseïa la casa del núm. 41 i una fàbrica de vapor a l'antic hort d'en Domènech, va demanar permís per a construir sengles edificis d'habitatges de planta baixa i quatre pisos, projectats per l'arquitecte Josep Fontserè i Domènech.[2]

Aquestes instal·lacions van ser llogades a diversos industrials com la serradora de Francesc Brossa, la fàbrica de cintes de cotó de Riera i Palà,[3] així com les de filats de Busot i Cia, i Mallofré, Baqués i Cia, la de filats i teixits de Domènec Olivella i Cia,[4] i més tard les de filats i torçats d'Antoni Gifreda i Cia. i Joan Muntadas i Cañellas, germà de Bernat Muntadas (vegeu La Industrial Cotonera).[5]

Cap el 1858,[6] la fàbrica va passar a mans del fabricant de filats i teixits Martí Rodés i Cia,[7][a] que el 1864 va realitzar unes reformes per tal d'encabir-hi unes noves màquines de vapor, però que foren suspeses per una inspecció municipal.[8] L'any 1870 es realitzà una nova inspecció[b] i l’any següent es va sol·licitar permís per legalitzar les calderes ja instal·lades anteriorment, amb una potència de 50 CV.[9]

Finalment, i ja al segle xx, l'edifici del núm. 45 fou enderrocat i convertit en aparcament.

Notes[modifica]

  1. Fins aleshores establert a la fàbrica Estruch.
  2. Que va ordernar la reducció de la pressió de les calderes a 5 atmosferes i la construcció d’una xemeneia de 146 pams d’alçada, la qual cosa sembla que no s’arribà a fer mai. Finalment, el 1871, s’ordenà la suspensió del funcionament de les màquines per incompliment de les ordres municipals.

Referències[modifica]

  1. Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 5. 
  2. AMCB, Q127 Foment 5/1845, 177/1845 i 169 bis C (1846).
  3. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 131, 214, 319, 339. 
  4. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 132, 181, 196, 312, 317. 
  5. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 138. 
  6. Martín Rodés y Compañía. «Carretes 43. Enderroc i reedificació d'una casa». Q127 Foment 74/1858. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
  7. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 138, 141, 270. 
  8. Martin Rodes. «Carretes 43. Infracció per instal·lar calderes de vapor sense permís». Q127 Foment 1610 bis C. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 1864.
  9. «Legalització i nova reparació de les calderes de vapor que el Sr. Martín Rodés té instal·lades al c/Carretes, 43-45». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 1872.

Bibliografia[modifica]