Casa-fàbrica Aleu
![]() | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Casa i fàbrica ![]() | |||
Característiques | ||||
Estat d'ús | parcialment destruït ![]() | |||
Ubicació | ||||
Entitat territorial administrativa | Barcelona ![]() | |||
Localització | carrer de les Carretes, 43 i 45 ![]() | |||
Bé d'Interès Documental | ||||
La casa-fàbrica Aleu era un conjunt d'edificis situat als núms. 43 i 45 al carrer de les Carretes del barri del Raval de Barcelona, desapareguts en part. Es tracta d'una tipologia casa-fàbrica on la part destinada a habitatges té façana al carrer i les “quadres” o naus industrials se situen a l'interior de l'illa.
El 1845, el paleta Jaume Aleu i Prats,[1] que aleshores posseïa la casa del núm. 41 i una fàbrica de vapor en terrenys de l'antic hort d'en Domènech,[2][3] va demanar permís per a construir sengles edificis d'habitatges de planta baixa i quatre pisos, projectats per l'arquitecte Josep Fontserè i Domènech.
Aquestes instal·lacions van ser llogades a diversos industrials com la serradora de Francesc Brossa, la fàbrica de cintes de cotó de Riera i Palà,[4] així com les de filats de Busot i Cia. i Mallofré, Baqués i Cia., la de filats i teixits de Domènec Olivella i Cia.,[5] i més tard les de filats i torçats d'Antoni Gifreda i Cia. i Joan Muntadas i Cañellas, germà de Bernat Muntadas.[6]
Cap el 1858,[7] la fàbrica va passar a mans del fabricant de filats i teixits Martí Rodés i Cia,[8][a] que el 1864 va realitzar unes reformes per tal d'encabir-hi unes noves màquines de vapor, però que foren suspeses per una inspecció municipal.[9] L'any 1870 es realitzà una nova inspecció[b] i l’any següent es va sol·licitar permís per legalitzar les calderes ja instal·lades anteriorment, amb una potència de 50 CV.[10]
Finalment, i ja al segle XX, l'edifici del núm. 45 fou enderrocat i convertit en aparcament.
Notes[modifica]
- ↑ Fins aleshores establert a la fàbrica Estruch.
- ↑ Que va ordernar la reducció de la pressió de les calderes a 5 atmosferes i la construcció d’una xemeneia de 146 pams d’alçada, la qual cosa sembla que no s’arribà a fer mai. Finalment, el 1871, s’ordenà la suspensió del funcionament de les màquines per incompliment de les ordres municipals.
Referències[modifica]
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 5.
- ↑ Fontserè, Josep. «Façana de la fàbrica de vapor de Jaume Aleu». Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
- ↑ Fontserè, Josep. «Planta de la fàbrica de vapor de Jaume Aleu». Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 131, 214, 319, 339.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 132, 181, 196, 312, 317.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 138.
- ↑ Martín Rodés y Compañía. «Carretes 43. Enderroc i reedificació d'una casa». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 1858.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 138, 141, 270.
- ↑ Martin Rodes. «Carretes 43. Infracció per instal·lar calderes de vapor sense permís». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 1864.
- ↑ «Legalització i nova reparació de les calderes de vapor que el Sr. Martín Rodés té instal·lades al c/Carretes, 43-45». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 1872.
Bibliografia[modifica]
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 569-570. ISBN 978-84-9156-216-0.
Enllaços externs[modifica]
- Garriga i Roca, Miquel. «Quarterons, núm. 106». Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 1858.