Casa-fàbrica Amigó

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Casa-fàbrica Amigó-Morlà)
Infotaula d'edifici
Casa-fàbrica Amigó
Imatge
Dades
TipusCasa i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaEl Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióRobador, 45-47 i 49 i Sant Pau, 58 Modifica el valor a Wikidata
 41° 22′ 44″ N, 2° 10′ 17″ E / 41.378957°N,2.171401°E / 41.378957; 2.171401Coord.: 41° 22′ 44″ N, 2° 10′ 17″ E / 41.378957°N,2.171401°E / 41.378957; 2.171401

La casa-fàbrica Amigó era un conjunt d'edificis situats als carrers d'en Robador i de Sant Pau del Raval de Barcelona, actualment desapareguts.

El 1797, el sastre Llorenç Amigó i Cuyàs va demanar permís per a construir un edifici de planta baixa, entresol i tres pisos al carrer d'en Robador, 45-47 i 49, segons el projecte del mestre de cases Joan Fàbregas i Rabassa.[1] El 1799, el seu fill i també sastre Esteve Amigó i Soler, va demanar permís per a construir un altre edifici de planta baixa i quatre pisos al carrer de Sant Pau, 58, projectat pel mateix autor.[2]

Esteve Amigó, un fabricant-comerciant no matriculat, hi establí una fàbrica de teixits i filats i torçats de cotó, on el 1803 tenia 20 telers i 20 fusos de filar.[3] Tenia a més una botiga de «lienzos y pintados» a la casa del carrer de les Caputxes davant de Santa Maria del Mar, on s'havia establert a mitjans del segle xviii el seu pare Llorenç,[4] així com un altre establiment al carrer dels Banys Vells. Segons l'Almanak mercantil de 1808: «En la casa fábrica de D. Esteban Amigó, en la calle de Robador, se vende algodon en rama de varias calidades hilo de lo mismo en diferentes medidas, piezas con empesa ó sin blanquear, de varios números. Asimismo se venden torcidas de mejor calidad que las de Malta, por ser algodon de nuestras Américas, sin abono y sin haber tocado agua: dan mejor luz que las del extranjero en aceyte, sebo y cera; pueden servir para calceta, lona de navegación, y otros varios usos: se hacen las madejas á dos, tres ó mas cabos, á gusto del comprador: todo lo dicho se hallará en la calle de los Baños viejos, y en su propia casa, junto á la fuente de Santa Maria, por mayor y menor, á precios equitativos.»[5]

A la seva mort, el 1826,[6] la propietat va passar a mans del seu fill del mateix nom, cerer,[7] que el 1828 va practicar unes obres a l'edifici núm. 48 (antic) del carrer de Sant Pau.[8] Aquest es trobava en ruïna i va passar a mans del forner Francesc Farrés, que va reconstruir-lo el 1830 segons el projecte del mestre de cases Pere Rovira,[9] i hi establí el seu obrador.[10] Posteriorment, va ser adquirit pel sabater Mateu Asencio (o Asensio),[11][12] que el 1865 va afegir-hi un cinquè pis, segons el projecte de l'arquitecte Josep Simó i Fontcuberta.[13]

Pel que fa a l'activitat industrial, al núm. 45 del carrer d'en Robador hi havia el 1849 l'establiment d'aprest de Joan Vinyolas,[14] i el 1857 el de Josepa Vinyolas,[15] i el mateix any la fàbrica de buates d'Antoni Candaló al núm. 47.[16][17]

El 1876, la casa-fàbrica fou enderrocada i una part del solar es convertí en pati d'illa del núm. 58 de Sant Pau, que fins aleshores no en tenia. Entre 1993 i 2018, aquest darrer va acollir la Sala Conservas.

Plànol parcel·lari on es pot veure la casa-fàbrica del carrer d'en Robador. Josep Fontserè i Domènech (1846)
Façana de la casa d'Esteve Amigó al carrer de Sant Pau. Joan Fàbregas i Rabassa (1799)
Quarteró núm. 96 de Garriga i Roca (c. 1860)

Referències[modifica]

  1. Lorenzo Amigó. «Robador. Cases. Planta baixa, entresòl més tres pisos. Enderrocar i reedificar». C.XIV Obreria C-76/1797-066. Arxiu Històric de Barcelona, 02-05-1797.
  2. Esteve Amigó. «Sant Pau. Casa. Planta baixa més quatre pisos. Enderrocar i reedificar». C.XIV Obreria C-82/1799-064. Arxiu Històric de Barcelona, 20-05-1799.
  3. Benaul i Berenguer, 2015, p. 107.
  4. Caballé i González, 2007.
  5. Almanak mercantil ó Guía de comerciantes para el año de 1808, 1808, p. 379. 
  6. Caballé i González, 2007, p. 38.
  7. Guía de forasteros en Barcelona. 2ª parte, 1842, p. 13. 
  8. Esteve Amigó. Cerer. «Sant Pau, 48. Tapiar un petit portal». C.XIV Obreria C-101. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 06-08-1828.
  9. Francesc Farré. «Sant Pau, 48. Enderrocar i reedificar de 4 pisos amb balcons». C.XIV Obreria C-106. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 27-07-1830.
  10. Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 35. 
  11. Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 65. 
  12. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 156, 195. 
  13. AMCB, Q127 Foment 1710 C (1865).
  14. Guía general de Barcelona, 1849, p. 390. 
  15. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 320. 
  16. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 142, 330. 
  17. Diario de Barcelona. Edición de la mañana, núm. 356, 22-12-1857, p. 10558. 

Bibliografia[modifica]