Casa-fàbrica Colomer-Peró
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | ||||
| Localització | Reina Amàlia, 8-10 i Ronda de Sant Pau, 46 | ||||
| |||||
La casa-fàbrica Colomer-Peró és un conjunt d'edificis situat entre el carrer de la Reina Amàlia i la Ronda de Sant Pau, al Raval de Barcelona.
Història[modifica]
El 1845, Joan Calafell i Serra, fill del fabricant d'indianes Joan Calafell i Altabàs (vegeu casa-fàbrica Calafell), va establir dues parcel·les del seu hort al serraller Pere Colomer i Sampere,[1] una de 30 de pams d'amplada amb front al carrer,[2] i una altra de 60 a l'interior d'illa,[3] així com una altra de 30 al calderer Jaume Peró (vegeu Can Seixanta).[4] Aquell mateix any, el mestre d'obres Francesc Ubach hi va projectar dos edificis d'habitatges «siamesos» de planta baixa i quatre pisos al carrer de la Reina Amàlia: el del núm. 17 (actual 10), propietat de Colomer,[5][6] i el del núm. 18 (actual 8), de Peró.[7][8]
El 1854, Colomer va demanar permís per a instal·lar una màquina de vapor de 3 CV en una «quadra» del fons de la parcel·la, segons el projecte del mestre d'obres Felip Ubach.[9][10][6][11] El 1863, el seu establiment s'anunciava així: «Amalia, 10, Fundicion de hierro y construccion de máquinas. Fundicion de piezas de hierro. Construccion de máquinas de vapor, molinos harineros, prensas de todas clases, y en especial máquinas para hilar, y cuanto se refiere á la fabricacion. D. Pedro Colomer.»[12]
La casa-fàbrica incloïa un taller de foneria de planta baixa al núm. 46 (antic 44)[13] de la Ronda de Sant Pau, i el 1888 va ser embargada a Pere Colomer i Mateu, fill de l'anterior, i posada en subhasta[14] per a respondre d'un deute de 20.000 pessetes.[15] La propietat va passar a mans dels germans Ramon i Lluís Viñas i Guix,[16] que hi tenien un magatzem de «borras, cabos y desperdicios de algodón» sota la raó social Viñas Germans,[17] i una fàbrica a Manresa a nom del segon.[18] Posteriorment, Ramon hi tenia el despatx de la seva fàbrica de filats i trenyelles de cotó de Cabrera d'Anoia,[19] i també un negoci d'«algodones y trapos para limpieza de maquinaria»,[20] succeït a la dècada del 1930 per l'establiment de residus de cotó de la societat anònima Viñas-Goig.[21]
El 1939 es va presentar el projecte dels «Banys Populars de Barcelona», que foren inaugurats el 1940. Posteriorment s'hi establí el Gimmàs Sant Pau, amb una superfície més reduïda a causa de la segregació de la finca de Reina Amàlia, 10.[15]
El 2017, la casa-fàbrica fou inclosa en l'aprovació inicial de la MPEP del Patrimoni Arquitectònic Històric-Artístic al Districte de Ciutat Vella, per a incorporar el Patrimoni Industrial del Raval (Fàbriques i Cases Fàbrica). Tanmateix, l'informe redactat per l'equip Caballé-Gonzàlez (Veclus SL) li negava qualsevol valor patrimonial,[15] per la qual cosa manté el grau de protecció D (bé d'interès documental) atorgat a tots els edificis no catalogats del districte.
Referències[modifica]
- ↑ Caballé i Gonzàlez, fitxa R-19.
- ↑ AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/26, f. 101-103v, 21-04-1845.
- ↑ AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/26, f. 214-216v, 31-07-1845.
- ↑ AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/26, f. 217-219v, 31-07-1845.
- ↑ AMCB Q127 Foment 205/1845.
- ↑ 6,0 6,1 Guía general de Barcelona, 1849, p. 316.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 178/1845.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 306.
- ↑ «Sol·licitud de Pedro Colomer per a establir una màquina de vapor en un establiment del carrer Amàlia». Q136 Obres públiques 3/1 1514. AMCB, 1854.
- ↑ Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019, p. 581.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 145, 321.
- ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 266, 494, 724, 731, 770, 916.
- ↑ Garcia Fària, Pere. Plano detallado de la urbanización de Barcelona y de su alcantarillado (full 1). Fons del Centre Excursionista de Catalunya dipositat a l'Institut Cartogràfic de Catalunya, 1891.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 26-04-1888, p. 5301.
- ↑ 15,0 15,1 15,2 Caballé i Gonzàlez, fitxa R-34.
- ↑ Anuario-Riera, 1897, p. 420.
- ↑ Anuario-Riera, 1908, p. 803.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1897, p. 1036.
- ↑ Anuario industrial de Cataluña, 1916-1917, p. 100, 101.
- ↑ «Nota de precios de Ramón Viñas Guix de Barcelona, algodones y trapos para limpieza de máquinas». todocolección.net, 1923.
- ↑ Anuario industrial y artístico de España, 1933-1934, p. 467.
Bibliografia[modifica]
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019. ISBN 978-84-9156-216-0.
- Caballé, Francesc; Gonzàlez, Reinald (Veclus SL) «Valoració patrimonial de les cases-fàbrica del Raval de Barcelona». Modificació del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Històric-Artístic al Districte de Ciutat Vella, per a incorporar el Patrimoni Industrial del Raval (Fàbriques i Cases Fàbrica), vol. 2, fitxes R-19 i R-34 (Casa-fàbrica Colomer). Ajuntament de Barcelona, 1-2018.
Enllaços externs[modifica]
- «Els "Baños populares" de la postguerra». Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons. Enric H. March, 20-11-2020.
- «HABITEM EL SANT PAU. Proposta pionera d'edifici d'habitatges sobre el gimnàs Sant Pau». Straddle3, Àlex Giménez i Eulia.eu (atri.city), juny 2018.