Casa-fàbrica Mir
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Dades | |||||
| Tipus | Casa i fàbrica  | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | ||||
| Localització | Om, 8 | ||||
| |||||
La casa-fàbrica Mir és un edifici de planta baixa amb entresol i tres pisos, situat al carrer de l’Om, 8 del Raval de Barcelona.
Història[modifica]
Fàbrica d'indianes de Segimon Mir[modifica]
Entre el 1785 i el 1788, Maria Àngela Ribas, vídua de l'hortolà Joan Feliu, i el seu fill Joan Feliu i Ribas, van establir en emfiteusi dues porcions de terreny al carrer de l'Om al fabricant d'indianes Segimon Mir i Codina,[1] que el 1789 va demanar permís per a construir-hi una casa-fàbrica de planta baixa, entresol, dos pisos i golfes.[2] El 1802, Mir va demanar permís per a enlluir la façana i construir-hi un clavegueró.[3]
Entre 1799 i 1808, Segimon Mir figurava a l'Almanak mercantil com a fabricant interessat en la Companyia de Filats de Cotó.[4][5]
Taller de construcció de màquines[modifica]
El 1834, el constructor de màquines Lluís Perrenod va demanar al govern espanyol que li concedís franquícies aranzelàries i privilegi per a l'establiment d’una foneria i taller de construcció de maquinària als núms. 10 i 11 (antics) del carrer de l'Om de Barcelona.[6] La Junta de Comerç donà el vist-i-plau a les franquícies i s’oposà a la petició de privilegi.[7][8] El 1839, Perrenod va fer fallida[5] i en el seu lloc s'hi instal·là el constructor de màquines anglès Joseph White.[9][10]
Fundición Barcelonesa de Bronces y otros Metales[modifica]
L'abril del 1850, els hereus de Segimon Mir van vendre la finca per 36.320 lliures barcelonines i 12 sous al fuster Pau Llopart,[11] que l'octubre d'aquell any la va vendre de nou per 94.874 lliures a Josep Molas i Vallvé, director i administrador de la societat anònima Fundición Barcelonesa de Bronces y otros Metales:[12] «Su administracion está situada en la calle del Olmo, núm. 8. Fue instalada en 7 de mayo de 1850, y su capital social es de 7.000.000 de reales. Esta sociedad posee dos grandes establecimientos; uno en el mismo punto donde existen las oficinas, en el cual se funden con toda perfeccion piezas de bronce y zinch, ya en lamparas de todas clases, candelabros, ornamentos de iglesia, aparatos para gas, ya en todo género de piezas de adorno. El otro está situado en la inmediata Villa de Gracia, donde se construyen los tubos continuos y planchas de plomo de todas dimensiones, y se fabrican planchas de cobre para forro de buques y otros objetos, bombas, clavos, pernos, piezas para timon, etc., etc.»[13]
El març del 1854, Molas va demanar permís al Govern militar per a instal·lar un telègraf elèctric entre la fàbrica del carrer de l'Om i la de Gràcia, situada a la Travessera entre el carrer Gran i la Carretera de Sarrià. Aquest va concedir-lo, però «con el objeto de evitar que en momentos dados pudieran transmitirse noticias que pudieran comprometer la seguridad de la plaza» va imposar-hi la instal·lació d'un registre amb clau a la porta de Sant Antoni, de manera que les autoritats poguessin interrompre la comunicació quan ho consideressin convenient. El fil hauria de seguir el terraplè interior de la Muralla de Terra fins a la porta esmentada, des d'on continuaria en línia recta fins a la fàbrica de Gràcia.[14][15]
Pel que sembla, durant aquella època s'hi van construir les «quadres» de l'interior d’illa que apareixen als «Quarterons» de Garriga i Roca. Es tracta de dues crugies de planta baixa i dos pisos a l'entorn d'un passatge central. També pertanyen a aquest període les fusteries i baranes de ferro forjat, conservades parcialment.[16]
Divisió de l'edifici[modifica]
Un cop tancada la Foneria Barcelonesa i venut l'edifici en subhasta el 1863,[17] el plater i bronzista Francesc de Paula Isaura i Fargas (1824-1885) en va adquirir la meitat meridional, segregant-la de la resta (vegeu casa-fàbrica Isaura).[16]
Al voltant del 1910 s'hi remuntà un tercer pis, amb un coronament motllurat ondulant i un guardapols d'estuc damunt de cada llinda d'obertura.[16]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ AHPB, notari Manuel Oliva i Villoca, 29 abril del 1785 i 9 maig del 1788.
- ↑ «Segimon Mir. Fabricant d'indianes. Horts de Sant Pau i travessia del carrer de Sant Pau fins al de Trenta Claus (Arc del Teatre). Hort. Edificar. Planta baixa, entresòl, més tres pisos». C.XIV Obreria C-50/1789-063. AHCB, 28-03-1789.
- ↑ «Segimon Mir. Om. Casa. Acabar d'enlluir la façana i construir el clavegueró fins a la claveguera principal». C.XIV Obreria C-80/1802-137. AHCB, 11-11-1802.
- ↑ Almanak mercantil ó Guía de comerciantes, 1808, p. 373.
- ↑ 5,0 5,1 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ «Precios corrientes de varias piezas para maquinas de hilar, tejer y pintar, construidas en los talleres de Luis Perrenod, maquinista francés, calle del Olmo, num. 10 y 11, Barcelona», 1834.
- ↑ Memoria sobre la necesidad del sistema prohibitivo en España, que da a la luz la Comision de Fábricas de Hilados, Tejidos y Estampados de Algodon. Barcelona: Imprenta de Tomás Gaspar, 1834, p. vii.
- ↑ Cabana, 1992.
- ↑ Diario de Barcelona, 30-09-1844, p. 3991.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 388.
- ↑ AHPB, notari Lluís Gonzaga Pallós, manual 1.327/1, f. 43-51, 23-04-1850.
- ↑ AHPB, notari Lluís Gonzaga Pallós, manual 1.327/1, f. 374-383v, 26-10-1850.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 279, 346, 568.
- ↑ «Molas Vallvé, José». Comandancia de Ingenieros, 030, 20. ACA, 1853-1854.
- ↑ Capel i Tatjer, 1998, p. 188.
- ↑ 16,0 16,1 16,2 Caballé, Francesc; Gonzàlez, Reinald (Veclus SL) «Valoració patrimonial de les cases-fàbrica del Raval de Barcelona». Modificació del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Històric-Artístic al Districte de Ciutat Vella, per a incorporar el Patrimoni Industrial del Raval (Fàbriques i Cases Fàbrica), vol. 2 (annex documental), fitxa R-16 Casa-Fàbrica Mir. Ajuntament de Barcelona, febrer 2018.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 05-01-1863, p. 144.
Bibliografia[modifica]
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 440-445.
- Capel, Horacio; Tatjer, Mercè «Ildefonso Cerdá y la instalación del telégrafo en Barcelona». Barcelona-Montréal. Desarrollo urbano comparado. Publicacions de la Universitat de Barcelona, 1998, pàg. 179-200.