Casa-fàbrica Sala
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Casa i fàbrica  | |||
| Arquitecte | Pere Casals | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona | |||
| Localització | carrer de Sant Pau, 56 | |||
| Plànol | ||||
 | ||||
La casa-fàbrica Sala és un edifici situat al carrer de Sant Pau, 56 al barri del Raval de Barcelona.
Els seus orígens es remunten al 1833, quan Francesc Ferrer i Rossell, que havia establert una casa ruïnosa al núm. 49 (antic) del carrer de Sant Pau, va demanar permís a l'Ajuntament per a reedificar-la de nou amb planta baixa i 4 pisos segons el projecte del mestre d'obres acadèmic Pere Casals.[a] Uns mesos després, el mateix Ferrer reconeixia davant notari que havia obtingut l'establiment en interès i amb diners de Rafaela de Llança[b] i de Valls,[3][c] a qui li va traspassar la propietat.[d] A la mort d'aquesta el 1839, la va succeïr el seu fill Ramon de Vilar i de Llança, notari[6] i senyor del mas Ombert (o Vilar-Omvert) de Sant Feliu de Pallerols,[e] que es va enriquir amb els seus negocis barcelonins.[8][f]
L'any 1846 trobem la sol·licitud de legalizació d'una màquina de vapor instal·lada als baixos de l'edifici per Agustí Sala,[g] que hi tenia un molí de fusta de pal de Campeche,[11] matèria utilitzada comunament en la indústria tèxtil com a tint per a flassades i teixits en general.[h]
Posteriorment, s'hi establiren impremtes litogràfiques com la Litografía Papelería de Ramon Tarragó:
LITOGRAFIA PAPELERIA RAMON TARRAGÓ Toda clase de trabajos relativos a la litografía. Completo surtido de efectos de Escritorio y Dibujo. Fábrica de Pantallas. ETIQUETAS para Vinos y licores. FACTURAS Y ADRESAS. TIMBRES en relieve y colores. MAPAS Y PLANOS. Calle S.Pablo-56-Barcelona.[15]
i la Litografía Barcelonesa de Ramon Ribera i Ramon Estany:[i]
Litografía Barcelonesa de Ribera y Estany, San Pablo, 56 FELICITACIONES ESPECIALES PARA DEPENDIENTES DE CAFES, fondas, peluquerías, serenos, vigilantes, repartidores, etc., etc., con nuevos y ricos dibujos. Precios sin competencia por ser esta la única que los recibe directamente del extranjero. Ventas al por mayor y menor, San Pablo, 56.[20]
L'any 2011 va ser inclosa en l'Àrea de Conservació i Rehabilitació a l'àmbit dels carrers d'en Robador i de Sant Ramon al districte de Ciutat Vella, que tenia per objecte promoure'n la rehabilitació dels edificis i la millora de les condicions d'habitabilitat.[21]
Notes[modifica]
- ↑ Un dels deixebles predilectes d'Antoni Cellers i Azcona a l'Escola de la Llotja i afortunat hereu de la seva biblioteca[1][2]
- ↑ També escrit Llanza, Llansa o Llansà.
- ↑ Originària de Can Maians a Vilassar de Dalt, era germana de Rafael de Llança i de Valls (1772-1833), comandant d'infanteria de l'exèrcit espanyol,[4][5] i vídua de Francesc de Vilar i de Prat.
- ↑ Es tracta d'una figura del dret civil català coneguda com a agnició de bona fe.
- ↑ Segons un historiador local, la forma antiga del cognom era "Ombert i des Villar", incorporant el nom del mas al familiar.[7]
- ↑ El 1849, el seu cosí advocat Benet de Llança i d'Esquivel vivia al núm. 59 (antic 30) del carrer de Sant Pau.[9]
- ↑ Que Artigues i Mas volen identificar amb el "fuster maquinista" del mateix nom que en aquella època feia rèpliques de maquinària tèxtil.[10]
- ↑ Segons Mercè Tatjer, aquesta indústria es va traslladar al barri de Sant Antoni del nou Eixample,[12] tot i que el 1863 hi figura a la mateixa ubicació (plaça de Sant Pere, 4)[13] que la fàbrica de filats i teixits de seda Vídua i fills de Joan Escuder.[14]
- ↑ On s'hi van imprimir els setmanaris La Tomasa (núms. 19 al 103) en català[16] i Barcelona Alegre (núms. 1 al 14) en castellà,[17] abans del seu trasllat definitiu l'agost de 1890 al carrer de Sant Ramon, 5.[18][19]
Referències[modifica]
- ↑ Montaner, Josep Maria. La modernització de l'utillatge mental de l'arquitectura a Catalunya (1714-1859), 1990, p. 590-591.
- ↑ Arbaiza, Silvia; Heras, Carmen «Inventario de los dibujos arquitectónicos (de los siglos XVIII y XIX) en el Museo de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando (VII)». Academia, 104-105, 2007, pàg. 184-185. ISSN: 0567-560X.
- ↑ «Rafaela Llanza de Valls - Geneanet» (en castellà).
- ↑ Llanza, Roberto «El "itinerario" de Don Rafael de Llanza» (en castellà). Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 26, 1956, pàg. 235-282.
- ↑ «Rafael de Llanza de Valls Perpintiey Hurtado de Mendoza» (en castellà). Diccionario Biográfico - Real Academia de la Historia.
- ↑ «Documentació sobre Francesc de Vilar i de Prat i el seu fill Ramon de Vilar i de Llansà, notari». Fons històric de l'Hospital de la Santa Creu.
- ↑ Climent i Parcet, Josep «Els «Ombert i des Villar» de Sant Feliu de Pallerols. Aproximació a la seva genealogia». Paratge, [en línia], 31, 2018, pàg. 39-49.
- ↑ Solà i Colomer, Xavier. El santuari de la mare de Déu de la Font de la Salut: Vall d'Hostoles-Collsacabra, 2003, p. 176.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 293.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 13.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 221, 320.
- ↑ Tatjer Mir, Mercè «La indústria a l’Eixample de Barcelona: el sector de Sant Antoni, 1860-1874». Barcelona Quaderns d’Història [en línia], 14, 2008, pàg. 281-302.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 146.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 222.
- ↑ «Litografía Papelería Ramon Tarragó (cartell)». Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
- ↑ La Tomasa: actualitats (1872-1907).
- ↑ Barcelona Alegre. Semanario ilustrado, festivo y literario (1890-1891).
- ↑ La Tomasa. Setmanari català, núm. 116, 14-11-1890, p. 12.
- ↑ Barcelona Alegre. Semanario ilustrado, festivo y literario, núm. 16, 3-9-1890, p. 127.
- ↑ La Vanguardia. Diario político de avisos y noticias, núm. 568 (edición de la mañana), 6-12-1885, p. 1.
- ↑ Espiga, Francesc «Pla de xoc per rehabilitar pisos al Raval més degradat». El Punt-Avui, 10-02-2011.
Bibliografia[modifica]
- Artigues, Jaume; Mas, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807 / 1808-1856, 2019, p. 577-578.
Enllaços externs[modifica]
- «Carrer Sant Pau 56». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona.
- Fontserè, Josep. «Fachada de la casa de Don Raymundo de Vila i de Llansa sicnada de nº 80 de la calle de San Pablo». Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 1846.
- Garriga i Roca, Miquel. «Quarterons, núm. 96». Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.