Casa-fàbrica Sala

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Casa-fàbrica Sala
Dades
TipusCasa i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
ArquitectePere Casals Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaBarcelona Modifica el valor a Wikidata
Localitzaciócarrer de Sant Pau, 56 Modifica el valor a Wikidata
Plànol
Façana Sant Pau 56.jpg

La casa-fàbrica Sala és un edifici situat al carrer de Sant Pau, 56 al barri del Raval de Barcelona.

Els seus orígens es remunten al 1833, quan Francesc Ferrer i Rossell, que havia establert una casa ruïnosa al núm. 49 (antic) del carrer de Sant Pau, va demanar permís a l'Ajuntament per a reedificar-la de nou amb planta baixa i 4 pisos segons el projecte del mestre d'obres acadèmic Pere Casals.[a] Uns mesos després, el mateix Ferrer reconeixia davant notari que havia obtingut l'establiment en interès i amb diners de Rafaela de Llança[b] i de Valls,[3][c] a qui li va traspassar la propietat.[d] A la mort d'aquesta el 1839, la va succeïr el seu fill Ramon de Vilar i de Llança, notari[6] i senyor del mas Ombert (o Vilar-Omvert) de Sant Feliu de Pallerols,[e] que es va enriquir amb els seus negocis barcelonins.[8][f]

L'any 1846 trobem la sol·licitud de legalizació d'una màquina de vapor instal·lada als baixos de l'edifici per Agustí Sala,[g] que hi tenia un molí de fusta de pal de Campeche,[11] matèria utilitzada comunament en la indústria tèxtil com a tint per a flassades i teixits en general.[h]

Posteriorment, s'hi establiren impremtes litogràfiques com la Litografía Papelería de Ramon Tarragó:

LITOGRAFIA PAPELERIA RAMON TARRAGÓ
Toda clase de trabajos relativos a la litografía. Completo surtido de efectos de Escritorio y Dibujo. Fábrica de Pantallas. ETIQUETAS para Vinos y licores. FACTURAS Y ADRESAS. TIMBRES en relieve y colores. MAPAS Y PLANOS.
Calle S.Pablo-56-Barcelona.[15]

i la Litografía Barcelonesa de Ramon Ribera i Ramon Estany:[i]

Litografía Barcelonesa de Ribera y Estany, San Pablo, 56
FELICITACIONES ESPECIALES PARA DEPENDIENTES DE CAFES, fondas, peluquerías, serenos, vigilantes, repartidores, etc., etc., con nuevos y ricos dibujos. Precios sin competencia por ser esta la única que los recibe directamente del extranjero. Ventas al por mayor y menor, San Pablo, 56.[20]

L'any 2011 va ser inclosa en l'Àrea de Conservació i Rehabilitació a l'àmbit dels carrers d'en Robador i de Sant Ramon al districte de Ciutat Vella, que tenia per objecte promoure'n la rehabilitació dels edificis i la millora de les condicions d'habitabilitat.[21]

Notes[modifica]

  1. Un dels deixebles predilectes d'Antoni Cellers i Azcona a l'Escola de la Llotja i afortunat hereu de la seva biblioteca[1][2]
  2. També escrit Llanza, Llansa o Llansà.
  3. Originària de Can Maians a Vilassar de Dalt, era germana de Rafael de Llança i de Valls (1772-1833), comandant d'infanteria de l'exèrcit espanyol,[4][5] i vídua de Francesc de Vilar i de Prat.
  4. Es tracta d'una figura del dret civil català coneguda com a agnició de bona fe.
  5. Segons un historiador local, la forma antiga del cognom era "Ombert i des Villar", incorporant el nom del mas al familiar.[7]
  6. El 1849, el seu cosí advocat Benet de Llança i d'Esquivel vivia al núm. 59 (antic 30) del carrer de Sant Pau.[9]
  7. Que Artigues i Mas volen identificar amb el "fuster maquinista" del mateix nom que en aquella època feia rèpliques de maquinària tèxtil.[10]
  8. Segons Mercè Tatjer, aquesta indústria es va traslladar al barri de Sant Antoni del nou Eixample,[12] tot i que el 1863 hi figura a la mateixa ubicació (plaça de Sant Pere, 4)[13] que la fàbrica de filats i teixits de seda Vídua i fills de Joan Escuder.[14]
  9. On s'hi van imprimir els setmanaris La Tomasa (núms. 19 al 103) en català[16] i Barcelona Alegre (núms. 1 al 14) en castellà,[17] abans del seu trasllat definitiu l'agost de 1890 al carrer de Sant Ramon, 5.[18][19]

Referències[modifica]

  1. Montaner, Josep Maria. La modernització de l'utillatge mental de l'arquitectura a Catalunya (1714-1859), 1990, p. 590-591. 
  2. Arbaiza, Silvia; Heras, Carmen «Inventario de los dibujos arquitectónicos (de los siglos XVIII y XIX) en el Museo de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando (VII)». Academia, 104-105, 2007, pàg. 184-185. ISSN: 0567-560X.
  3. «Rafaela Llanza de Valls - Geneanet» (en castellà).
  4. Llanza, Roberto «El "itinerario" de Don Rafael de Llanza» (en castellà). Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 26, 1956, pàg. 235-282.
  5. «Rafael de Llanza de Valls Perpintiey Hurtado de Mendoza» (en castellà). Diccionario Biográfico - Real Academia de la Historia.
  6. «Documentació sobre Francesc de Vilar i de Prat i el seu fill Ramon de Vilar i de Llansà, notari». Fons històric de l'Hospital de la Santa Creu.
  7. Climent i Parcet, Josep «Els «Ombert i des Villar» de Sant Feliu de Pallerols. Aproximació a la seva genealogia». Paratge, [en línia], 31, 2018, pàg. 39-49.
  8. Solà i Colomer, Xavier. El santuari de la mare de Déu de la Font de la Salut: Vall d'Hostoles-Collsacabra, 2003, p. 176. 
  9. Guía general de Barcelona, 1849, p. 293. 
  10. Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 13. 
  11. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 221, 320. 
  12. Tatjer Mir, Mercè «La indústria a l’Eixample de Barcelona: el sector de Sant Antoni, 1860-1874». Barcelona Quaderns d’Història [en línia], 14, 2008, pàg. 281-302.
  13. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 146. 
  14. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 222. 
  15. «Litografía Papelería Ramon Tarragó (cartell)». Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
  16. La Tomasa: actualitats (1872-1907). 
  17. Barcelona Alegre. Semanario ilustrado, festivo y literario (1890-1891). 
  18. La Tomasa. Setmanari català, núm. 116, 14-11-1890, p. 12. 
  19. Barcelona Alegre. Semanario ilustrado, festivo y literario, núm. 16, 3-9-1890, p. 127. 
  20. La Vanguardia. Diario político de avisos y noticias, núm. 568 (edición de la mañana), 6-12-1885, p. 1. 
  21. Espiga, Francesc «Pla de xoc per rehabilitar pisos al Raval més degradat». El Punt-Avui, 10-02-2011.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]