Fàbrica Arnau i Vilar

(S'ha redirigit des de: Casa-fàbrica Arnau i Vilar)
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Fàbrica Arnau i Vilar
Imatge
Dades
TipusFàbrica Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCid, 10 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 26″ E / 41.37579°N,2.17376°E / 41.37579; 2.17376
Plànol

La fàbrica Arnau i Vilar era un edifici situat al carrer del Cid, 10 del Raval de Barcelona, actualment desaparegut.

Història[modifica]

El 1843, la societat Arnau, Vilar i Cia, formada pel cadiraire Pere Arnau i Jiménez (vegeu fàbrica Ferran i Arnau), l'arquitecte Josep Vilar i Roca, Francesc Ribes i Solà i Antoni Romaní i Tarrés, va signar un contracte per al subministrament d'una màquina de vapor de 40 CV procedent de la fàbrica Hick de Bolton (Anglaterra).[1][2][3] Tanmateix, aquesta consumia una quantitat excessiva de carbó, per la qual cosa el 1846 reclamaren al fabricant, representat a Barcelona pel seu apoderat Marià Flaquer, una indemnització per l'incompliment del contracte.[3][4]

Aquell mateix any, Arnau, Vilar i Cia presentà una sol·licitud per a legalitzar les instal·lacions de la seva filatura de cotó,[5] especificant que tenien una màquina de vapor de 20 CV i demanant permís per augmentar-la fins a 30 CV en el termini de 2 anys.[6][3] Els plànols que l'acompanyaven, conservats a l'Arxiu Històric de la Ciutat, foren signats pel mateix Vilar. A les «Estadístiques» de Graells (1850), la fàbrica figurava amb un sistema energètic de 25 CV, 90 màquines de preparació, 7.200 fusos de mule-jennies i 192 operaris.[3]

El 30 d'agost del 1854, la fàbrica patí un incendi que la va destruir,[7] després del qual fou reconstruïda, i el 1863 estava ocupada per la filatura de Rosés i Cia (vegeu casa-fàbrica Rosés) i la serradora de Dardé Germans.[8]

El 1881, la Societat Espanyola d'Electricitat, fundada per Tomàs Dalmau i Narcís Xifra, hi va instal·lar els seus tallers i una central elèctrica. Com a força motriu, comptaven amb dues màquines de vapor, una de 20 CV, sistema Alexander, i una altra de 40, sistema Corliss, construïda per La Maquinista Terrestre i Marítima. Aquestes movien els generadors elèctrics, que transformaven la força motriu del vapor en electricitat.[9] A la planta baixa hi havia el taller de màquines i eines, totes elles de la casa Heilmann Ducommun de Mulhouse (Alsàcia); al primer pis hi havia el magatzem de primeres matèries; al segon, un taller destinat al bobinatge de les màquines Gramme; el tercer, a la fabricació de les làmpades d’incandescència Swan i Maxim; finalment, al quart, hi havia una fusteria. En un edifici annex hi havia el despatx del director, Narcís Xifra, les oficines i un taller-escola per a la preparació del personal. Hi treballaven uns 200 obrers.[10]

A les dècades del 1920 i 1930, la fàbrica va ser reconvertida en habitatges i els seus baixos foren ocupats per un dels locals mítics de la vida nocturna de la ciutat, La Criolla.[3] Després de la Guerra Civil espanyola, fou enderrocada i substituïda per un nou bloc d'habitatges.[3]

Projecte d'obertura de nous carrers als terrenys de Rafael Sabadell. Francesc Renart i Arús (1835)
Quarteró núm. 83 de Garriga i Roca (c. 1860)

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]