Casa-fàbrica Clarós-Serra
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Riera de Sant Joan, 22 i Sant Pere més alt, 2 | |||
| ||||
La casa-fàbrica Clarós-Serra era un edifici situat als carrers de la Riera de Sant Joan, 22 i de Sant Pere Més Alt, 2 de Barcelona, actualment desaparegut.
Història[modifica]
Llorenç Clarós (1754-1831), natural de Figueres, s’instal·là a Barcelona com a fabricant d'indianes al carrer de Montalegre, sota la raó social de White, Clarós i Cia. El 1788, va vendre la fàbrica a Erasme de Gònima, associat amb el seu cunyat Joan Coll i Viladomiu i el comerciant de Berga Josep Farguell i Canadell (vegeu Casa Terré).[1][2]
El 1789, Clarós va renovar la raó social Llorenç Clarós i Cia sota l'advocació de la Mare de Déu de Montserrat,[3] i es va instal·lar en una casa propietat de Gertrudis d'Armengol i de Despujol, baronessa de Rocafort de Queralt, que va demanar permís per a reformar unes finestres.[4][5] El 1791, la baronessa i el seu fill Ramon de Peguera i d'Armengol la hi establiren en emfiteusi amb l'obligació d'invertir-hi un mínim de 10.000 lliures barcelonines en la seva millora.[6] El 1792, Clarós va demanar poder conservar l'angle de l'edifici amb un balcó que dominava el carrer de la Riera de Sant Joan, que havia de desaparèixer segons les alineacions aprovades; el que li fou denegat, rebent en compensació dues plomes d'aigua de la font de la plaça de Jonqueres.[7] El 1795, va demanar permís per a fer-hi reformes,[8] i novament el 1829 per a obrir-hi una porta d'escala.[9]
Aquell mateix any, va traspassar el negoci al seu gendre Domènec Serra i Armadà (1796-1853), casat amb la seva filla Marianna.[10][11] El 1832, Serra va establir un conveni amb Joan Pau i Francesc Clarós, fills del difunt, de manera que ell obtindria la propietat de la casa-fàbrica a canvi de compensar-los amb 5.000 i 4.000 lliures barcelonines, respectivament.[12] Un altre problema que Serra va haver de solucionar era el de la volta sobre un antic carreró anomenat d'en Solà o d'en Calabroja, que va motivar un altre conveni amb els propietaris veïns, la vídua Marianna Fabra de Valls i el seu fill Josep Xuriach i Fabra, a qui va compensar amb 350 lliures.[13] Finalment, el 1838, els va comprar la finca per 9.725 lliures barcelonines, de les que 2.500 serien per pagar els deutes dels venedors.[14][15][11]
El 1842, Serra hi va fer instal·lar una màquina de vapor de 6 CV,[16][17] i es va presentar a l'Exposició Industrial de 1844 amb indianes de les anomenades julianes, de làmina, xaconades i de màquina.[18] El 1851, va crear la raó social Serra Germans i Cia amb els seus fills Llorenç, Eusebi i Josep Serra i Clarós.[10][11][19] Amb la retirada del germà Josep, aquesta esdevingué Llorenç i Eusebi Serra i Cia,[20][21] que es va presentar a la Exposició Industrial del 1860 amb «empesas crudas» i «ruanes y otros estampados de lujo; muselinas é indianas de varias clases y colores».[22]
Amb la mort dels germans Domènec (†1869) i Salvador (†1874), Llorenç i Eusebi Serra van quedar-s'hi sols[10] i el 1877 es van presentar a l'Exposició de Productes catalans amb estampats de cotó:[23] «Gran fábrica de estampados sobre algodon, de Lorenzo y Eusebio Serra, calle de la Riera de San Juan, 22, Barcelona. Establecimiento montado según los últimos adelantos y movido por vapor. Gran especialidad en INDIANAS, distinguiéndose con preferencia en las que se usan para camisas, de todos los colores y novedades. Variado surtido. Expediciones á todos los puntos de la Península y Ultramar.»[24]
El 1878, Llorenç Serra (†1885) va abandonar la societat, essent substituït per Manuel Betrand i Salsas, gendre d'Eusebi, sota el nom social Serra i Bertrand.[25] La producció es va traslladar al Prat Vermell,[26] i Eusebi va morir el desembre del 1904.[10][27] La casa-fàbrica va ser heretada pel seu net Eusebi Bertrand i Serra, un dels fundadors de la Lliga Regionalista, que hi va establir-ne la seu,[28] i finalment fou enderrocada el 1913 per a l'obertura de la Via Laietana. El 1925 s'hi va aixecar un edifici d'habitatges[29] que forma part del conjunt anomenat Cases Francesc Moragas, obra noucentista de l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia.[30]
Les pintures d'«el Vigatà»[modifica]
La residència de Llorenç Clarós tenia una sala decorada pel pintor Francesc Pla i Duran «el Vigatà» (1743-1805) amb escenes mitològiques, bíbliques i sobre la fundació de Roma.[31][32]
La Lliga va sufragar el trasllat de les pintures al xalet que Bertrand es va fer construir al Passeig de la Bonanova. Ell mateix va prestar les pintures a l'Exposició Universal de 1929, que les va exhibir al Pavelló de la Ciutat de Barcelona. El 1934, Bertrand va signar un dipòsit de les obres amb Agustí Duran i Sanpere, director del Museu d'Història de la Ciutat, amb el compromís de canviar-ne la instal·lació o el destí. El 1962 foren cedides al Museu d'Art de Catalunya, i, finalment, els hereus en van fer donació el 1985.[33]
Referències[modifica]
- ↑ AHPB, notari Manuel Oliva i Viloca, 9-2-1788.
- ↑ «Escriptura de compra de fàbrica d'indianes de la mercantil Clarós & Cia per la de nom social Erasme de Gònima, Joan Coll i Joseph Farguell». Servidor documental de la saga Bacardí. Julio-Carlos García Castrillón.
- ↑ Grau i López, 1974, p. 54.
- ↑ «Gertrudis de Peguera. Baronesa de Rocafort. Sant Pere Més Alt. Casa. Modificar una finestra». C.XIV Obreria C-51/1789-088. AHCB, 23-04-1789.
- ↑ «Gertrudis de Peguera i de Armengol. Baronesa de Rocafort. Riera de Sant Joan i Sant Pere més Alt. Casa. Obrir una finestra». C.XIV Obreria C-52/1789-236. AHCB, 22-09-1789.
- ↑ AHPB, notari Josep Ribas i Granés, manual 1.046/52, f. 915-923v, 16-12-1791.
- ↑ AHCB, I-75 Acords municipals de 1792, 5-5-1792.
- ↑ «Lorenzo Clarós. Comerciant. Riera de Sant Joan. Casa. Fer un ampit». C.XIV Obreria C-71/1795-137. AHCB, 04-12-1795.
- ↑ «Llorenç Clarós. Riera de Sant Joan, 4. Sant Pere Més Alt. Obrir una porta d'escala». C.XIV Obreria C-103. AHCB, 15-07-1829.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Cabana, 1992.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ AHPB, notari Pere Rodríguez de Alcántara, manual 1.240/3 (2a part), f. 46-49v, 5-4-1832.
- ↑ AHPB, notari Pere Rodríguez de Alcántara, manual 1.240/3 (2a part), f. 84v-86v, 17-7-1832
- ↑ AHPB, notari Pere Rodríguez de Alcántara, manual 1.240/5, f. 55-59, 25-6-1838.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-129, 28-6-1838.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 29.
- ↑ Raveux, 2005, p. 180.
- ↑ Exposicion pública de productos de la Industria Española, p. 56.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 226, 318.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 143, 278.
- ↑ Anuario general del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 608, 1007.
- ↑ Catálogo de la Exposicion Industrial y Artística de Productos del Principado de Cataluña, 1860, p. 30, 35.
- ↑ Catálogo general de la manifestacion de productos catalanes de ciencias, letras y bellas artes, agricultura e industria, 1877, p. 56.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administracion, 1879, p. 45 (anuncis).
- ↑ AHPB, notari Lluís Gonzaga i Soler, 27-6-1878.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administracion.
- ↑ La Ilustración Española y Americana, Nº XII, 30-3-1905, p. 192.
- ↑ Anuario-Riera, 1905, p. 951.
- ↑ «Caja de Pensiones para la Vejez. Via Laietana 48 (46A, 48 A i Sant Pere Més Alt 2). Permís per a construir un edifici». Q127 Foment 3043/1925. AMCB, 5-1925.
- ↑ «Casa Francisco Moragas». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Palau, Maria «El barroc ignorat». El Punt-Avui, 25-04-2015. Arxivat de l'original el 4 desembre del 2021.
- ↑ Folch i Torres, Josep Maria «La sala de "El Viguetá" a cân Serra». La Veu de Catalunya, 06-02-1913, pàg. 5.
- ↑ Yeguas, 2018, p. 76.
Bibliografia[modifica]
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 219-222. ISBN 9788491562160.
- Cabana, Francesc «Els Serra i els Bertrand». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.
- Grau i Fernández, Ramon; López, Marina «Empresari i capitalista a la manufactura catalana del segle xviii. Introducció a l'estudi de les fàbriques d'indianes». Recerques: història, economia, cultura, 4, 1974, pàg. 19-57.
- Raveux, Olivier «Los fabricantes de algodón de Barcelona (1833-1844). Estrategias empresariales en la modernización de un distrito industrial». Revista de Historia Industrial, 28, 2005, pàg. 157-185.
- Yeguas, Joan «L'obra del Vigatà al Museu Nacional d'Art de Catalunya». Imatges del poder a la Barcelona del set-cents. Relacions i influències en el context mediterrani, 2018, pàg. 69-85.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa-fàbrica Clarós-Serra |
- «Fons Família Bertrand Serra». Museu del Disseny de Barcelona.
- «Inventari de pintures de Francesc Pla "el Vigatà" procedents del palau Clarós-Serra». Museu Nacional d'Art de Catalunya. [Consulta: 27 juny 2022].