Balneari Grau-Bassas

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Casa-fàbrica Grau)
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Balneari Grau-Bassas
Imatge
Dades
TipusBalneari i edifici residencial Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteEsteve Bosch i Gironella Modifica el valor a Wikidata
Construcció1853 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Estil arquitectònicarquitectura neoclàssica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióLluna, 16-24 i Guifré, 14-16 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 54″ N, 2° 09′ 56″ E / 41.38153°N,2.16564°E / 41.38153; 2.16564

El balneari Grau-Bassas era un conjunt d'edificis situats als carrers de la Lluna i de Guifré del Raval de Barcelona, actualment desapareguts.

Història[modifica]

A mitjans del segle xix, el metge i reputat taxidermista Joan Grau-Bassas i de Torà tenia el seu consultori al carrer del Carme, 19 (antic 10),[1][2] al mateix indret on el seu pare Josep havia establert la farmàcia familiar, que després passaria al seu germà gran Josep Miquel.[3][4][a]

El 1853, va adquirir en emfiteusi a Rosa Nadal i Dodero[8] (usufructuària) i als tutors del seu fill menor d'edat Manuel Sagnier i Nadal[9] un terreny de 17.485 pams quadrats a la banda de llevant del nou carrer de la Lluna,[10][11] i tot seguit va demanar permís per a construir-hi un edifici segons el projecte del mestre d'obres Esteve Bosch i Gironella,[12] que ja s'havia encarregat de la reforma de la residència dels Nadal-Sagnier (vegeu Casa dels Quatre Rius). Es tractava d'una edificació de planta baixa amb una façana tripartita, disposada al voltant d'un pati central, on Grau-Bassas va establir el seu consultori i un balneari: Este establecimiento lleva el nombre de San Juan Bautista, y está situado en uno de los puntos mas despejados de la Ciudad: en él á mas de los baños comunes de agua dulce, se administran de varias clases, como son: frios, frescos, de vapor, de aguas termales, medicamentados, de encajonamiento, secos, de hidropatia, de electricidad y otros. Los precios están marcados en una tarifa que se reparte en el propio establecimiento.[13][4]

En el projecte original, els cossos laterals havien de tenir quatre pisos destinats a habitages, que no es van a arribar a construir. Potser per a pal·liar aquesta mancança, el 1857 va demanar permís per a construir un edifici d'habitatges de planta baixa i quatre pisos en una parcel·la contigua (adquirida al comerciant i terratinent Rafael Sabadell i Permanyer) a la cantonada dels carrers de la Lluna i de Guifré, segons el projecte de l'arquitecte Carles Gauran.[14] Pel que sembla, el balneari no va tenir l'èxit esperat, ja que els senyors emfitèutics van instar un litigi contra el metge per impagament del cens, i el 1860 es va treure a subhasta l'edifici principal, valorat en 234.292 rals de billó,[15] i l'any següent la casa de la cantonada, valorada en 136.000.[16] Finalment, ambdós foren enderrocats i en el solar s'hi construïren nous edificis d'habitatges (actuals núms. 16 al 24).

Plànol de la zona dels carrers de Ferlandina, Peu de la Creu i Riera d'en Prim alta, amb la proposta d'obertura de nous carrers pels propietaris Rafael Sabadell, Antoni Nadal i Vicent, Erasme de Janer i de Gònima i Vicenç Genovart
Quarteró núm. 73 de Garriga i Roca (c. 1860)

Vegeu també[modifica]

Notes[modifica]

  1. ↑ Aquest edifici era propietat de Teresa Minguella, esposa de Josep Joaquim de Vedruna,[5] germà de Joaquima de Vedruna i Vidal, i el 1863 fou fet reedificar pel seu fill Pere de Vedruna i Minguella,[6] segons el projecte del mestre d'obres Antoni Valls i Galí.[7]

Referències[modifica]

  1. ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 275. 
  2. ↑ «Registre de numeració dels carrers de Barcelona coetani i anterior a l'any 1853». Districte 3, 24. AMCB, 1853.
  3. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 171, 408. 
  4. ↑ 4,0 4,1 «Joan Grau-Bassas Torà». Taxidermidades. Revista sobre Taxidermia, su historia, curiosidades, y su relación con otras artes. Salvador Pérez, 30-04-2014.
  5. ↑ «JOSE JOAQUIN DE VEDRUNA VIDAL». geneanet. Eduardo de Mas Caral.
  6. ↑ «PEDRO DE VEDRUNA MINGELLA». geneanet. Eduardo de Mas Caral.
  7. ↑ «Carrer Carme 19». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
  8. ↑ «Rosa Nadal Dodero». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
  9. ↑ «Manuel Sagnier Nadal». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
  10. ↑ AHPB, notari Jaume Rigalt i Alberch, manual 1.246/21, f. 22-29v, 19-1-1853.
  11. ↑ «Escritura de establecimiento hacia Grau Bassas por Manuel Sagnier y Nadal». Servidor documental de la saga Bacardí. Julio-Carlos García Castrillón.
  12. ↑ AMCB, Q127 Foment 671 C.
  13. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 410, 557. 
  14. ↑ «Juan Grau Bassa. Lluna i Guifré». Q127 Foment 59/1857. AMCB, 26-11-1857.
  15. ↑ Diario de Barcelona, 05-08-1860, p. 7294. 
  16. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 18-11-1861, p. 10474. 

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Balneari Grau-Bassas
  • Tatjer i Mir, Mercè «La innovación médica en la ciudad del siglo XIX. Los establecimientos hidroterápicos de Barcelona (1845-1901)». Ciencia e ideología en la ciudad (1). I Coloquio Interdepartamental, Valencia, 1991, vol. I, 1994, pàg. 257-263.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Balneari_Grau-Bassas&oldid=33374537»