Casa-fàbrica Prats
 | |||
|---|---|---|---|
| Dades | |||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | ||
| Característiques | |||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | ||
| Localització geogràfica | |||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | ||
| Localització | Sant Pau, 89-91 i 93 | ||
La casa-fàbrica Prats era un conjunt d'edificis situats al carrer de Sant Pau, 89-91 i 93 del Raval de Barcelona, actualment desapareguts.
Història[modifica]
Al tercer quart del segle xviii, aquestes terres eran propietat del pagès i expert del rei (auxiliar de topògraf) Lluís Galí i Reyt,[1][2] la filla i hereva del qual, Gertrudis, es va casar amb el també pagès i expert del rei Francesc Rodés,[1][3] que el 1792 va presentar unes al·legacions contra el projecte municipal d'enllaç del carrer de l'Om amb el de la Riereta a través de la seva propietat.[4]
El seu hereu fou Josep Rodés i Galí, casat amb Teresa Soler, que a la mort del seu marit esdevingué usufructuària de la propietat.[5][6] La seva filla Gertrudis Rodés i Soler es va casar amb el comerciant Pere Prats i Baruta,[7] natural de l'Hospitalet, on els seus pares Maria Baruta i Pere Prats eren pagesos.[8][9] Segons la Guía de forasteros en Barcelona del 1842, el seu germà Albert Prats i Baruta, fabricant de troques de cotó (vegeu Casa Terré), hi tenia un prat de blanqueig.[10][11]
El 1862, Pere Prats (vegeu casa Pere Prats) va demanar permís per a construir un edifici d'habitatges de planta baixa i quatre pisos a l'emplaçament de l'antiga casa de l'hortolà (núm. 93),[12] segons el projecte del mestre d'obres Pau Martorell.[13] Posteriorment, als núms. 89-91 hi hagué la fàbrica de teixits de Josep Trabal,[14] la de Bru Güell (després Güell i Monràs) i el magatzem de teixits de Canadell germans.[15][16]
El 1918 s'hi inaugurà el Cine Monumental, tancat el 1947.[17] Un cop enderrocat, el solar va ser utilitzat com a aparcament, amb el nom de Parking Diana.[18]
Finalment, l'edifici del núm. 93, afectat pel PERI, foren enderrocats cap al 1990.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Burgueño Rivero, 2009, p. 267.
- ↑ «GALÍ REYT, Lluís». Diccionari de mapes parcel·laris i agrimensors a Catalunya (segles XVIII-XIX). Grup d’Estudis d’Història de la Cartografia.
- ↑ «RODÉS, Francesc». Diccionari de mapes parcel·laris i agrimensors a Catalunya (segles XVIII-XIX). Grup d’Estudis d’Història de la Cartografia.
- ↑ «Francisco Rodés. Llaurador. Conde del Asalto (Nou de la Rambla), Sant Pau i Riereta. Canviar el traçat previst per a un nou carreró». C.XIV Obreria C-61/1792-012. AHCB, 17-08-1792.
- ↑ AHPB, notari Ramon Torras, 22-4-1852.
- ↑ «Escritura de laudemio por traspaso de casa en calle Tapias hacia los Rodés por Ruperto Santaló y Viñals». Servidor documental sobre la saga Bacardí. Julio-Carlos García Castrillón.
- ↑ Diario de Barcelona, 30 març del 1866, p. 3170.
- ↑ AHPB, notari Tomàs Gibert, 7-4-1797.
- ↑ «Escriptura de compra de 39 propietats a Sant Vicenç dels Horts per Antoni Nadal i Darrer a Antoni Lletjós i Oliveró». Servidor documental sobre la saga Bacardí. Julio-Carlos García Castrillón.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 47.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 390.
- ↑ Paricio, 1983, fitxa 55.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 1267 C.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 118, 262.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 139, 140, 147, 206, 235.
- ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones, 1863, p. 1056.
- ↑ Lacuesta i González Torán, 2013, p. 165.
- ↑ Paricio, 1983, fitxa 6.
Bibliografia[modifica]
- Burgueño Rivero, Jesús «Els geomètres del Cadastre de Catalunya (1720-1815)». Cuadernos de Geografía [València], 86, 2009, pàg. 261-288.
- Lacuesta, Raquel; González Torán, Xavier. El modernisme perdut. La Barcelona antiga. Editorial Base i Ajuntament de Barcelona, 2013.
- Paricio, Ignasi (coord.). Anàlisi tècnica i funcional del patrimoni immobiliari municipal. El Raval, vol. II. ITEC, 1983.