Casa Àsia

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióCasa Àsia
Dades bàsiques
Tipus entitat consorci
Història
Fundació 9 novembre 2001
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Persona clau Ramón María Moreno
(director general)
Montserrat Riba i Cunill
(secretària general)
Afiliacions Direcció General d'Afers Multilaterals i Europeus
Ajuntament de Barcelona
Ajuntament de Madrid
Ministeri d'Afers Exteriors, Unió Europea i de Cooperació

Web Lloc web oficial
Facebook: casasia Twitter: CasaAsia

Modifica les dades a Wikidata
Seu social de Casa Àsia de Barcelona al Pavelló de Sant Manuel de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

La Casa Àsia és un centre cultural ubicat a Barcelona i dedicat a promoure un millor coneixement dels països asiàtics i del Pacífic. El seu objectiu principal és el de promoure i realitzar activitats i projectes que contribueixin a aquesta fi en l'àmbit cultural, però també en l'institucional, acadèmic, i econòmic. És el resultat d'un conveni signat entre el Ministeri d'Afers Exteriors espanyol, l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Madrid.

Des de l'any 2003 fins al juliol del 2013 (10 anys), la seu social estava ubicada al Palau del Baró de Quadras, un edifici construït per Josep Puig i Cadafalch d'estil modernista. Des del 2013, està al pavelló de Sant Manuel, dins del recinte modernista de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.[1][2] També hi ha una altra seu a Madrid, al Palau del Marqués de Miraflores, inaugurat el 2006.

Edifici[modifica]

Palau del Baró de Quadras[modifica]

Article principal: Palau del Baró de Quadras
Palau del Baró de Quadras, seu social de la Casa Àsia de Barcelona fins al 2013.

El Palau del Baró de Quadras és un edifici modernista construït per Josep Puig i Cadafalch entre 1904 i 1906. Està situat a l'avinguda Diagonal, 373 de Barcelona. L'edifici està ubicat en un terreny estret amb façana a l'avinguda Diagonal i al carrer de Rosselló, amb dues façanes completament diferents. És fruit de la reforma d'una antiga casa de lloguer amb façana al carrer Rosselló, on encara són visibles alguns elements de l'estructura preexistent.

El Baró de Quadras va encarregar a Puig i Cadafalch l'any 1900 la construcció de la seva nova casa de Barcelona després d'haver acabat el seu palau a Massanes. La residència del Baró de Quadras s'instal·là a les plantes baixa i primera, destinant-se la resta a habitatges de lloguer. Així, els elements més importants de l'edifici són la façana a la Diagonal i als espais i decoració interior de la residència de baró. La façana a la Diagonal és un exemple de la característica de Puig de reinterpretar façanes gòtiques del nord d'Europa (tribuna correguda molt depurada, coronament de façana amb mansardes sobre un potent ràfec…). A l'interior, amb un disseny molt heterogeni però molt representatiu de la manera de fer de Puig, es repeteix l'ús d'elements escultòrics goticistes amb profusió de l'ús de ceràmica de colors amb una certa influència de l'arquitectura islàmica. La façana posterior és més convencional amb una decoració que recorda l'estil Sezzesion vienès. Hi col·laboraren amb Puig i Cadafalch els escultors Eusebi Arnau i Alfons Juyol i Bach, la forja de Manuel Ballarín, el mosaïc romà de Lluís Brú i les ceràmiques de Mario Maragliano. Va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 9 de gener de 1976. La Casa Àsia hi va tenir la seva seu des de 2003 fins al 2013, i va donar pas al següent inquilí, l'Institut Ramon Llull.

Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau[modifica]

Pavelló de Sant Manuel de Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, on es troba actualment la seu de Casa Àsia.

L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau és un conjunt modernista que fou projectat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, construït entre 1902 i 1930 en dues fases: la primera, duta a terme per ell mateix entre 1902 i 1913, consta de tretze edificis modernistes; la segona, realitzada pel seu fill Pere Domènech i Roura a partir de 1920, compta d'uns altres sis edificis d'un modernisme moderat, així com d'altres construccions posteriors. Tot i no haver-se desenvolupat íntegrament tot el projecte original la seva notorietat ha estat reconeguda amb diversos premis i amb el nomenament com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1997. Edificat com a un centre hospitalari modern i innovador, al cap de cent anys ha deixat de complir amb aquestes funcions i, actualment, s'està restaurant per tal d'allotjar centres vinculats a organismes internacionals. Les seves funcions hospitalàries han estat traslladades a un nou hospital dins del mateix perímetre del recinte en sintonia amb les necessitats del segle XXI.

Construït amb els materials i la decoració pròpia d'un modernisme amb inspiració neogòtica, destaca la profusió de ceràmica, amb funcions profilàctiques i decoratives, maó vist i escultures que incorporen una ampla iconografia on es mostra la visió religiosa i historicista del seu autor. Per la gran quantitat d'edificis, la seva riquesa ornamental i el seu nivell de conservació, l'Hospital de Sant Pau és el conjunt més gran de l'arquitectura modernista catalana.

La Casa Àsia s'instal·là el 2013 en el pavelló de Sant Manuel, un dels pavellons del conjunt, gràcies al projecte impulsat per l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya de reunir al conjunt modernista de Sant Pau institucions amb un marcat accent internacional. A Sant Pau, Casa Àsia segueix desenvolupant la seva tasca d'informació, formació i impuls de les relacions amb els països que conformen la regió d'Àsia-Pacífic i, al mateix temps, es beneficia de les oportunitats de col·laboració que s'estableixen entre totes les institucions que formen part d'aquest nou nucli per a l'acció internacional.

Activitats i serveis[modifica]

S'hi duen a terme presentacions de llibres, projeccions de pel·lícules, exposicions d'art, conferències, espectacles, etcètera, i compta també amb una Mediateca amb servei de préstec, biblioteca, videoteca, ordinadors, fonoteca, i hemeroteca.

Finançament[modifica]

La Casa Àsia és una institució finançada per diversos ens públics, l'Ajuntament de Barcelona (23%), l'Ajuntament de Madrid (17%), el Ministeri Espanyol d'Afers Exteriors (38%) i la Generalitat de Catalunya (22%).[3][4]

Alt Patronat[modifica]

La fundació compta amb el patronat del Ministeri de Cultura d'Espanya, el Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç d'Espanya, l'Institut Espanyol de Comerç Exterior (ICEX), PromoMadrid, La Caixa, Xunta de Galícia, Port de Barcelona, Sony, Fundación ACS, Técnicas Reunidas i Hyundai.[4]

Referències[modifica]

  1. «Casa Àsia canvia de seu». web. Casa Àsia, 2013. [Consulta: 27 febrer 2013].
  2. «Casa Àsia - On som». web. Casa Àsia, 2013. [Consulta: 26 febrer 2014].
  3. SEGURA, Cristian, La crisi fa trontollar la Casa Àsia, Diari Ara, 22/12/2010. p.17
  4. 4,0 4,1 Ponsa i Xifra, pàg. 36

Bibliografia[modifica]

  • Ponsa, Francesc; Xifra, Jordi. Guia de think tanks a Catalunya. 1a edició. Barcelona: editorial UOC, 2012. ISBN 978-84-939995-0-6. 

Enllaços externs[modifica]