Casa Adret
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa  | |||
| Part de | Conjunt especial del sector de la muralla romana | |||
| Construcció | segle XIV | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura gòtica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Salomó ben Adret, 6 i Fruita, 2 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 42546 | |||
| Id. Barcelona | 1147 | |||
.jpg)
La Casa Adret és un edifici situat als carrers de Salomó ben Adret (abans Sant Domènec del Call) i de la Fruita del Call de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2] Actualment acull un centre cultural jueu gestionat per l'associació Mozaika,[3] alhora que és seu de l'European Association for the Preservation and Promotion of Jewish Culture and Heritage (AEPJ).[4][5]
Descripció[modifica]
És un edifici entre mitgeres que consta de planta baixa, tres pisos i terrat. La façana principal és la que dona a l'estret carrer de Salomó ben Adret. A la planta baixa, desplaçat del centre, s'obre un gran portal d'arc de mig punt adovellat; a l'altre costat de la façana s'obre una porta i dues petites finestres allindades. Al primer pis hi ha dues finestres coronelles de tres arcs aguantats per dues fines columnes amb els capitells decorats i les llindes decorades amb arcs lobulats. Al segon pis hi ha dues finestres geminades amb arcs de mig punt i columna de capitell esculpit; aquestes finestres tenen formes més robustes que les del primer pis. A la tercera planta hi ha tres finestres quadrangulars. El parament és de petits carreus d'acabat rugós, excepte els emmarcaments de les obertures que és de grans carreus ben treballats.[1]
A la façana del carrer de la Fruita s'obren finestres allindanades en tots els nivells, datables del segle xvii. Aquí el mur és de paredat comú encintat.[1]
A l'interior es conserva el pati, però no l'escala descoberta, així que en una recent restauració s'ha afegit una escala metàl·lica, que porta al primer pis, que sembla que floti en l'aire. Hi destaca una gran porta d'arc de mig punt adovellada a la planta baixa.[1]
A partir de la restauració i diverses intervencions arqueològiques, s'ha pogut comprovar que l'edifici original s'estenia per les cases veïnes del carrers de Salomó ben Adret, 4 i de Sant Honorat, 3, on s'ha constatat l'existència d'una torre.[2]
Història[modifica]
Construïda el segle xiv (com indiquen les finestres gòtiques del primer pis, però les del segon són dels segles xii-xiii, la qual cosa fa pensar que van ser aprofitades d'un edifici anterior), aquesta casa és considerada la més antiga de Barcelona.[1] L'últim propietari jueu, que dona nom a l'edifici, va ser Astruc Isaac Adret, que es va convertir al cristianisme després del pogrom del 1391.[3] Durant el terratrèmol del 1428, la casa es va inclinar cap endavant (tal com encara es pot veure) però no va arribar a ensorrar-se.[1][6]
El 1774, Gertrudis d'Armengol i de Despujol, baronessa de Rocafort de Queralt, i el seu fill Ramon Lluís de Peguera i d'Armengol van establir la propietat en emfiteusi al doctor i ciutadà honrat Josep Antoni Febrés i Salamó[7][8][9] (vegeu Casa Morell). El 1796, el seu fill i hereu Francesc Antoni Febrés i Barenys[10] va demanar permís per a obrir un antic portal tapiat al carrer de Sant Domènec.[11]
L'any 1956, l'arquitecte municipal Adolf Florensa va netejar i completar el parament i va treure a la llum les finestres del segon pis que estaven tapiades. De les finestres del primer pis només quedava el marc, però Florensa va fer esculpir les parts que faltaven, seguint models de l'època, i les va restituir.[1][12]
Finalment, va ser adquirida per Andreu Mas-Colell,[13] que va encarregar-ne la rehabilitació als arquitectes Elies Torres i José Antonio Martínez Lapeña. Aquests van recuperar el pati interior, així com diversos elements d'època medieval com estucs i grafits,[1] i van guanyar el Premi Nacional d'Arquitectura 2016.[14]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Casa medieval del carrer Sant Domènec del Call, 6». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 2,0 2,1 «Casa medieval». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 3,0 3,1 Marimon, Sílvia «Les moltes vides de la casa del jueu Astruc Adret». Diari Ara, 18-08-2018.
- ↑ «La Casa Adret de Barcelona y la AEPJ, con su nuevo director Víctor Sörenssen». Radio Sefarad.
- ↑ «Casa Adret». European Association for the Preservation and Promotion of Jewish Culture and Heritage (APEJ).
- ↑ Casinos, Xavi «Las heridas del terremoto de 1428». La Vanguardia, 21-12-2014.
- ↑ AHPB, notari Tomàs Casanovas i Forès, 12-04-1774.
- ↑ APHB, notari Daniel Troc, manual 1.037/29, f. 59-62v, 25-2-1774. Confessió de domini de Josep Anton Febrés i Salamó.
- ↑ «Les famílies de notaris Morell Milsocós i Requesens Vilar ja tenen el seu arxiu a l'abast del públic». Xarxa d'Arxius Comarcals (XAC), 26-05-2014.
- ↑ «Informaciones genealógicas de Francisco Antonio Febrés y Barenys y de María Paula Jonch y Andreu, su mujer». ES.28079.AHN//INQUISICIÓN,1237,Exp.18. AHN.
- ↑ «Francisco Antonio Febrés. Ciutadà Honrat i Secretari de l'Audiència Civil del Sant Ofici. Sant Domènec (Salomó ben Adret). Casa. Obrir un portal». C.XIV Obreria C-74/1796-177. AHCB, 08-12-1796.
- ↑ «Restauració de la finca num. 6 del c. Sant Domenec del Call». Q118 Gestió urbanística 5231. AMCB, 1956.
- ↑ Tarín, Santiago «Aquí vivió el señor Astruc». La Vanguardia, 11-03-2018 [Consulta: 7 agost 2018].
- ↑ «Martínez Lapeña i Elías Torres reben el Premi Nacional d'Arquitectura 2016». Notes de premsa. Palma: COAIB, 30-05-2018. [Consulta: 7 agost 2018].
Bibliografia[modifica]
- Fumanal Pagès, Miquel Àngel; Colomer Casamitjana, Joel; Gutiérrez Ortiz, Júlia; Redondo García, Esther; Florensa Puchol, Francesc Xavier «Documentant l’arqueologia: la casa de Massot Avengenà a l’alfòndec del call Major de Barcelona (carrer de Sant Honorat, núm. 3)». Tamid: Revista Catalana Anual d’Estudis Hebraics, vol. 7, 2011, pàg. 9-71. ISSN: 2013-4029.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Adret |
- «Casa Astruc Adret». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- Grífol Porta, Gabriela «La Casa Adret, la més antiga de Barcelona». betevé, 21-06-2022.
- «Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Casa al carrer Sant Domènec del Call, 6. Barcelona». UPCommons.