Casa Amatller
 |
|||
|---|---|---|---|
La Casa Amatller i la Casa Batlló
|
|||
| Dades bàsiques | |||
| Tipus | edifici | ||
| Forma part de | Llista d'edificis modernistes de Barcelona | ||
| Arquitecte | Josep Puig i Cadafalch | ||
| Construït | 1898-1900 | ||
| Reformat | 2012 | ||
| Característiques | |||
| Estil | Modernista neogòtic | ||
| Ubicació | |||
| Estat | Espanya | ||
| Autonomia | Catalunya | ||
| Província | província de Barcelona | ||
| Vegueria | Àmbit Metropolità de Barcelona | ||
| Comarca | Barcelonès | ||
| Municipi | Barcelona | ||
| Localització | passeig de Gràcia, 41 de Barcelona | ||
|
|||
|
|||
| Monument històric | |||
| Declaració | 1976 | ||
| Identificador | IPAC: 42 | ||
|
|
|||
| Lloc web | www.amatller.org/ | ||
 |
|||
La casa Amatller és el tercer gran monument modernista del passeig de Gràcia, a Barcelona, projectat per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1898 i 1900. A causa de la proximitat amb la casa Lleó Morera i la casa Batlló, el lloc on es troben aquests tres edificis modernistes s'han conegut com l'Illa de la Discòrdia.
L'any 1898, l'industrial xocolater Antoni Amatller i Costa, va voler transformar un edifici vell del 1875, que havia comprat per traslladar-s'hi. L'industrial va encarregar les obres a Puig i Cadafalch, que va apostar per donar-li l'aparença de palau gòtic urbà, amb una façana plana i un pati central amb una escala que dóna accés a l'habitatge principal, tot i que l'immoble havia de ser habitat per diverses famílies.
Puig i Cadafalch va crear la casa Amatller amb una lectura molt personal del gòtic; hi barreja influències del gòtic català amb el gòtic dels palauets urbans dels Països Baixos, en què finalment són presents els típics detalls d'inspiració de l'edat mitjana. El més sorprenent de l'edifici és l'esglaonada façana de reminiscències nòrdiques, que recorda una tauleta clàssica de xocolata.
El conjunt escultòric va ser realitzat principalment per Eusebi Arnau, tot i que també hi col·laborà Alfons Juyol.
El pis principal és un dels pocs de Barcelona que encara conserven la riquesa ornamental i l'atmosfera daurada i opulenta d'aquella burgesia de l'Eixample. Els treballs de serralleria són obra d'Esteve Andorrà i Farràs.
Acull les oficines de l'Institut Amatller d'Art Hispànic.[1]
Vegeu també[modifica | modifica el codi]
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ AADD, 2010, p. 19.
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 19. ISBN 84-393-5437-1.
- B.P. «Casa particular en el paseo de Gracia, 41» (en castellà). Arquitectura y construcción, Octubre 1901 [Consulta: 15 agost 2016].
- Casellas, Raimon «Monografia Puig i Cadafalch». Hispania, núm. 73, 1902 [Consulta: 21 juliol 2015].
- Olivella Torras, Anna «Restauración y adecuación a casa museo de la vivienda de Antoni y Teresa Amatller : seguimiento de obra, fase inicial» (en castellà). Tesi Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona, 2013 [Consulta: 21 juliol 2015].
- Premsa «Projecte Cultural de Restauració de la Casa Amatller». Dossier Premsa Conveni, 2009 [Consulta: 21 juliol 2015].
- Tarragó Cid, Salvador «La Casa Amatller : quilòmetre zero del Modernisme». Quaderns d'arquitectura i urbanisme, Núm.: 258, 2009, pàg. 84-95 [Consulta: 21 juliol 2015].
- Urbano, Judith; Carabí, Guillem; López, Fátima «La mansana de la Discòrdia, un projecte per a un grup de recerca interdisciplinari». II Congrés Internacional CDF, 2015 [Consulta: 21 juliol 2015].
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Amatller |
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||
