Casa Amatller
 | ||||
|---|---|---|---|---|
 | ||||
| Dades | ||||
| Tipus | edifici i monument | |||
| Part de | Llista d'edificis modernistes de Barcelona | |||
| Arquitecte | Josep Puig i Cadafalch | |||
| Creació | 1898 | |||
| Data d'obertura oficial | 1900 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Modernisme | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Localització | Pg. de Gràcia, 41 | |||
| ||||
| Bé d'interès cultural | ||||
Point in time  | 9 gener 1976 | |||
| Identificador | RI-51-0004199 | |||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Identificador | 38-MH-EN | |||
| IPAC | 42 | |||
| Lloc web | Lloc web | |||
|
| ||||
 | ||||
La casa Amatller és un edifici modernista del passeig de Gràcia, a Barcelona, projectat per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1898 i 1900. A causa de la proximitat amb la casa Lleó Morera i la casa Batlló, el lloc on es troben aquests tres edificis modernistes s'han conegut com l'Illa de la Discòrdia. Acull les oficines de l'Institut Amatller d'Art Hispànic.[1] És una obra declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.
Descripció[modifica]
La casa Amatller té planta baixa, quatre pisos i golfes, sota la teulada a dos vessants que queda darrere el tester esglaonat, recobert de ceràmica policroma. El nivell de la planta baixa és tot de pedra. La resta de la façana (de la primera a la quarta planta) és recoberta d'esgrafiats característics de l'arquitectura catalana.[2]
La planta baixa té dues portes de reminiscències conopials, a l'esquerra (una de les quals servia d'accés als carruatges), i una a la dreta, d'entrada a la joiera Bagués, oberta a l'indret on hi havia dues finestres. El sector central és ocupat per una galeria de sis arcs rebaixats sobre columnetes de fust helicoïdal amb capitells florals.[2]
El primer pis és centrat per una extraordinària balconada de ferro forjat que comprèn tres obertures amb guardapols molt ornamentat. A l'esquerra hi ha una finestra conopial doble i a la dreta una tribuna, que hom pot relacionar amb la de la casa Martí, de caràcter flamíger. L'interior d'aquest pis, únic al replà, és també remarcable, ple de detalls i ornaments escultòrics propis de l'estil de Puig i Cadafalch, el qual va dissenyar-ne, a més, part del mobiliari. Cal destacar també el mosaic de terra, de tipus romà, d'elements aïllats que combinen el blanc i el negre, els diversos tipus de ceràmica que recobreixen les parets, i les vidrieres. S'accedeix en aquest pis per una escala independent, que arrenca d'un pati -a l'estil dels patis gòtics catalans- situat a la dreta del vestíbul d'entrada. Al fons d'aquest pati hi ha l'escala d'accés als altres pisos i l'ascensor.[2]
La segona planta té un balcó d'arc conopial a cada extrem i dues finestres geminades al centre. La tercera planta està resolta amb una galeria d'arcs rebaixats similar a la de la planta baixa. Les obertures de les dues plantes més altes són d'arc conopial, independents i emmarcades per un guardapols senzill al quart pis, i en forma de galeria a les golfes.[2]
La decoració escultòrica és obra d'Eusebi Arnau, que realitzà els elements que envolten la porta i els balcons i la tribuna del principal, així com els interiors de la planta noble, amb una notable llar de foc.[2]
En destaca també el saló de les golfes, amb decoració de fusta feta per Gaspar Homar.[2]
Història[modifica]
L'any 1898, l'industrial xocolater Antoni Amatller i Costa va voler transformar un edifici vell del 1875, que havia comprat per traslladar-s'hi. L'industrial va encarregar les obres a Puig i Cadafalch, que va apostar per donar-li l'aparença de palau gòtic urbà, amb una façana plana i un pati central amb una escala que dona accés a l'habitatge principal, tot i que l'immoble havia de ser habitat per diverses famílies.
Puig i Cadafalch torna a plantejar-se aquest edifici dins d'una línia neogòtica amb elements autòctons i d'altres de forans, en aquest cas dels Països Baixos (esglaonament de la línia superior de la façana) i amb profusió de detalls decoratius modernistes.[2]
El conjunt escultòric va ser realitzat principalment per Eusebi Arnau, tot i que també hi col·laborà Alfons Juyol. El pis principal és un dels pocs de Barcelona que encara conserven la riquesa ornamental i l'atmosfera daurada i opulenta d'aquella burgesia de l'Eixample. Els treballs de serralleria són obra d'Esteve Andorrà i Farràs.
L'any 1941, al pis principal que havia ocupat la família Amatller, Teresa Amatller encarrega a l'arquitecte i historiador de l'art Josep Gudiol i Ricart la creació de l'Institut Amatller d'Art Hispànic, que encara perdura.[2][3]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ AADD, 2010, p. 19.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Casa Amatller». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 desembre 2017].
- ↑ «Casa Museu Amatller». Cases Singulars.
Bibliografia[modifica]
- AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 19. ISBN 84-393-5437-1.
- B.P. «Casa particular en el paseo de Gracia, 41» (en castellà). Arquitectura y construcción, Octubre 1901 [Consulta: 15 agost 2016].
- Casellas, Raimon «Monografia Puig i Cadafalch». Hispania, núm. 73, 1902 [Consulta: 21 juliol 2015].
- Olivella Torras, Anna «Restauración y adecuación a casa museo de la vivienda de Antoni y Teresa Amatller : seguimiento de obra, fase inicial» (en castellà). Tesi Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona, 2013 [Consulta: 21 juliol 2015].
- Premsa «Projecte Cultural de Restauració de la Casa Amatller». Dossier Premsa Conveni, 2009 [Consulta: 21 juliol 2015].
- Tarragó Cid, Salvador «La Casa Amatller : quilòmetre zero del Modernisme». Quaderns d'arquitectura i urbanisme, Núm.: 258, 2009, pàg. 84-95 [Consulta: 21 juliol 2015].
- Urbano, Judith; Carabí, Guillem; López, Fátima «La mansana de la Discòrdia, un projecte per a un grup de recerca interdisciplinari». II Congrés Internacional CDF, 2015 [Consulta: 21 juliol 2015].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Amatller |
- «Casa Amatller». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.
- Ruta del Modernisme a l'Ajuntament de Barcelona
- Casa Amatller - Lloc web oficial
