Casa Amatller

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Casa Amatller
CasaAmatller.jpg
Dades bàsiques
Tipus edifici i monument
Forma part de Llista d'edificis modernistes de Barcelona
Arquitecte Josep Puig i Cadafalch
Començament 1898
Construït S. XIX Final
Característiques
Estil Modernisme
Ubicació
Municipi Barcelona
Localització Pg. de Gràcia, 41

41° 23′ 30″ N, 2° 09′ 54″ E / 41.391578°N,2.165060°E / 41.391578; 2.165060
Bé cultural d'interès nacional
Tipus Monument històric
Identificador BCIN: 38-MH
BIC: RI-51-0004199
IPAC: 42
Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

La casa Amatller és un edifici modernista del passeig de Gràcia, a Barcelona, projectat per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1898 i 1900. A causa de la proximitat amb la casa Lleó Morera i la casa Batlló, el lloc on es troben aquests tres edificis modernistes s'han conegut com l'Illa de la Discòrdia. Acull les oficines de l'Institut Amatller d'Art Hispànic.[1] És una obra declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.

Descripció[modifica]

Sant Jordi i el drac, relleu d'Eusebi Arnau a la façana de la casa Amatller

La casa Amatller té planta baixa, quatre pisos i golfes, sota la teulada a dues vessants que queda darrera el tester esglaonat, recobert de ceràmica polícroma. El nivell de la planta baixa és tot de pedra. La resta de la façana (de la primera a la quarta planta) és recoberta d'esgrafiats característics de l'arquitectura catalana.[2]

La planta baixa té dues portes de reminiscències conopials, a l'esquerra (una de les quals servia d'accés als carruatges), i una a la dreta, d'entrada a la joiera Bagués, oberta a l'indret on hi havia dues finestres. El sector central és ocupat per una galeria de sis arcs rebaixats sobre columnetes de fust helicoïdal amb capitells florals.[2]

El primer pis és centrat per una extraordinària balconada de ferro forjat que comprèn tres obertures amb guardapols molt ornamentat. A l'esquerra hi ha una finestra conopial doble i a la dreta una tribuna, que hom pot relacionar amb la de la casa Martí, de caràcter flamíger. L'interior d'aquest pis, únic al replà, és també remarcable, ple de detalls i ornaments escultòrics propis de l'estil de Puig i Cadafalch, el qual va dissenyar, a més, part del mobiliari. Cal destacar també el mosaic de terra, de tipus romà, d'elements aïllats que combinen el blanc i el negre, els diversos tipus de ceràmica que recobreixen les parets, i les vidrieres. S'accedeix en aquest pis per una escala independent, que arrenca d'un pati -a l'estil dels patis gòtics catalans- situat a la dreta del vestíbul d'entrada. Al fons d'aquest pati hi ha l'escala d'accés als altres pisos i l'ascensor.[2]

La segona planta té un balcó d'arc conopial a cada extrem i dues finestres geminades al centre. La tercera planta està resolta amb una galeria d'arcs rebaixats similar a la de la planta baixa. Les obertures de les dues plantes més altes són d'arc conopial, independents i emmarcades per un guardapols senzill al quart pis, i en forma de galeria a les golfes.[2]

La decoració escultòrica és obra d'Eusebi Arnau, que realitzà els elements que envolten la porta i els balcons i la tribuna del principal, així com també els interiors de la planta noble, amb una notable llar-de-foc.[2]

Destaca també el saló de les golfes, amb decoració de fusta feta per Gaspar Homar.[2]

Història[modifica]

Tribuna de la casa Amatller

L'any 1898, l'industrial xocolater Antoni Amatller i Costa, va voler transformar un edifici vell del 1875, que havia comprat per traslladar-s'hi. L'industrial va encarregar les obres a Puig i Cadafalch, que va apostar per donar-li l'aparença de palau gòtic urbà, amb una façana plana i un pati central amb una escala que dóna accés a l'habitatge principal, tot i que l'immoble havia de ser habitat per diverses famílies.

Puig i Cadafalch torna a plantejar-se aquest edifici dins d'una línia neogòtica amb elements autòctons i d'altres de forans, en aquest cas dels Països Baixos (esglaonament de la línia superior de la façana) i amb profusió de detalls decoratius modernistes.[2]

El conjunt escultòric va ser realitzat principalment per Eusebi Arnau, tot i que també hi col·laborà Alfons Juyol. El pis principal és un dels pocs de Barcelona que encara conserven la riquesa ornamental i l'atmosfera daurada i opulenta d'aquella burgesia de l'Eixample. Els treballs de serralleria són obra d'Esteve Andorrà i Farràs.

L'any 1941, al pis principal que havia ocupat la família Amatller, l'arquitecte i historiador de l'art Josep Gudiol i Ricart fundà l'Institut Amatller d'Art Hispànic, que encara perdura.[2]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. AADD, 2010, p. 19.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Casa Amatller». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 desembre 2017].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Amatller Modifica l'enllaç a Wikidata