Casa Asil de Sant Andreu

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Casa d'Asil de Sant Andreu de Palomar és una fundació privada fundada el 1866 a Sant Andreu de Palomar (avui districte de Sant Andreu de Barcelona) per la religiosa Anna Maria Janer Anglarill, fundadora també de la congregació de religioses Sagrada Família d'Urgell, quan en una estada va veure que una epidèmia de còlera havia deixat molta gent gran desamparada amb la mort dels joves de les seves famílies.

S'instal·là a la casa anomenada El Salí del carrer Tramuntana (avui anomenat Carrer Gran) i posteriorment fou traslladat als terrenys d'una antiga fàbrica de ceràmica del carrer de Santa Anna (avui carrer Agustí Milà). Es constituí un Patronat format per persones representatives del Municipi i representants de l'Ajuntament de Sant Andreu de Palomar, sota la presidència del Rector de la Parròquia de Sant Andreu de Palomar, mossèn Pere Xercavins.[1] El 1879 es va obrir un col·legi als locals annexos.

En esclatar la guerra civil espanyola el 1936, la casa fou evacuada de religioses i residents i convertida en magatzems del ram de la construcció. L'escola continuà i s'adaptaren locals per instal·lar-hi l'Escola Municipal Ignasi Iglésias del passeig de Torras i Bages, per la seva proximitat de les casernes i per por dels bombardeigs. En acabar la guerra es va tornar a reobrir l'asil i l'escola.

Diverses generacions de famílies de l'antiga vila de Sant Andreu de Palomar n’han trepitjat les aules. Fins als anys 40 el centre educatiu era només per a noies. Però a partir dels anys 50 les portes es van obrir també per als nois. El binomi residència per a gent gran i escola, afavoreix el contacte i col·laboració intergeneracionals, de tal manera que avis i infants comparteixen i col·laboren en moltes activitats al llarg del curs.[2]

L'any 2015 va celebrar el seu 150è aniversari.[3][4]

En l´actualitat consta de tres serveis: residència, centre de dia per a gent gran i escola que acull alumnes des de cicle infantil fins a batxillerat. La residència compta amb 151 places, de les quals 109 són concertades amb la Generalitat de Catalunya i 42 són privades. El centre de dia compta amb 40 places, de les quals 34 són col·laboradores amb la Generalitat de Catalunya i 6 són privades.[5] L'escola imparteix ensenyament a més de 1000 alumnes.

El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi juntament amb la Parròquia de la que depèn.

Bibliografia[modifica]

  • POUS i SERRA, Martí: Crònica de la Casa Asil de Sant Andreu de Palomar. Dates i dades per a la seva història 1866-1992. Barcelona: 1992. Reedició 2016.[6]

Referències[modifica]

  1. «Casa d'Asil de Sant Andreu de Palomar». STAP. [Consulta: 12 febrer 2020].
  2. «La Fundació Casa Asil, una entitat històrica molt arrelada a Sant Andreu». Betevé, 05-11-2015. [Consulta: 12 febrer 2020].
  3. «La Casa Asil de Sant Andreu de Palomar celebra el 150è aniversari». Andreuenc. El diari electrònic de Sant Andreu de Palomar, 14-11-2015. [Consulta: 12 febrer 2020].
  4. «El asilo de los niños. La Fundació Casa Asil de Sant Andreu celebra su 150 aniversario» (en castellà). El Periódico, 25-11-2015. [Consulta: 12 febrer 2020].
  5. «Fundació Casa Asil de Sant Andreu de Palomar» (en català, castellà i anglès). Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 12 febrer 2020].
  6. Vinyes, Pau. «Es reedita i s’amplia el llibre ‘Crònica de la Casa Asil de Sant Andreu de Palomar’». Andreuenc. El diari electrònic de Sant Andreu de Palomar, 22-04-2016. [Consulta: 12 febrer 2020].

Enllaços externs[modifica]

Coord.: 41° 26′ 19.07″ N, 2° 11′ 8.32″ E / 41.4386306°N,2.1856444°E / 41.4386306; 2.1856444