Casa Bassols-Pignatelli

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Casa Bassols (Barcelona))
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Casa Bassols-Pignatelli
Imatge de l'interior
Imatge
Dades
TipusEdifici residencial Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCucurulla, 4 i Arcs, 5 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 04″ N, 2° 10′ 27″ E / 41.38437°N,2.17421°E / 41.38437; 2.17421
Format perFont de Santa Anna Modifica el valor a Wikidata
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC40362 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona92 Modifica el valor a Wikidata
Art públic de Barcelona
Font de Santa Anna
Identificador1801-1
Bé cultural d'interès local
Font de Santa Anna
Id. IPAC51048 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona502 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupantReial Cercle Artístic de Barcelona Modifica el valor a Wikidata

La Casa Bassols-Pignatelli és un edifici situat als carrers de la Cucurulla i dels Arcs de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.[1] Actualment allotja la seu del Reial Cercle Artístic.[2]

Descripció[modifica]

La finca presenta una planta poligonal i cinc plantes (baixos, d'entresòl, principal i dos pisos més), tot cobert amb un terrat pla transitable. Al centre (a tocar de la casa Pignateli) hi ha pati descobert a nivell del darrer pis i al voltant del qual, s'obren diverses dependències.[2]

Un dels elements més emblemàtics de l'edifici és la façana en «L» del carrer de la Cucurulla,[2] a l'extrem septentrional de la qual s'adossa l'abeurador de la Font de Santa Anna. L'accés original a la casa es feia a través d'una petita porta localitzada a la banda més meridional, però actualment s'hi accedeix des del número 5 del carrer dels Arcs, on el Reial Cercle Artístic té la seva entrada.[2]

A continuació de la planta baixa, es desenvolupa un entresòl amb nombroses finestres de llinda recta i sense cap decoració rellevant. Aquestes s'obren a uns balcons de petita volada i barana de ferro amb barrots helicoidals, fruit molt probablement d'una intervenció posterior.[2] A sobre hi ha la planta noble, perfectament identificable des del carrer per la gran qualitat escultòrica de les llindes de les finestres. Aquestes (avui dia balcons) tenen una llinda mixtilínia que imposta a sobre d'unes mènsules amb forma de caps humans (masculins i femenins). Tant la llinda com els muntants són de pedra i estan treballats amb una fina motllura. Al centre de cadascuna de les llindes es disposa un medalló on es representa un dels treballs d'Hèrcules, segons la mitologia, fundador de la ciutat de Barcelona.[2]

Pel que fa a l'interior, aquest ha quedat completament modificat a conseqüència de la polèmica intervenció realitzada a la dècada del 1960 per l'arquitecte Adolf Florensa.[2] Les estances de la planta noble que s'obren al carrer de la Cucurulla són una sala d'exposicions, la biblioteca i la coneguda com Sala dels Atlants. A més d'aquestes, existeix un espai central anomenat Sala de lectura que funciona com espai de reunió i distribució cap a altres estances. Una escala de fusta dona accés als nivells superiors on es localitzen despatxos, més sales d'exposició i aules de treball per als artistes.[2]

La biblioteca és l'estança més meridional; oberta a través de tres finestres al carrer de la Cucurulla, disposa de planta i altell, que durant un temps va ser utilitzada com sala de juntes directives.[2]

El saló central o de lectura, es configura com un espai rectangular amb angles en xamfrà on es disposen unes vitrines amb escultures. Aquest àmbit es configura com un espai de trobada i al temps de distribució, que comunica amb la biblioteca, una sala d'exposicions i un vestíbul.[2]

La Sala dels Atlants és una estança de planta rectangular i gran alçada, coberta amb un sostre pintat i motllurat, el qual queda sostingut per les figures d'uns atlants. La sala disposa actualment d'una zona habilitada com escenari i destaca especialment el parament vermellós a sobre del qual es disposen parelles de columnes amb capitell d'ordre corinti daurat que flanquegen les portes d'accés a la sala. Aquestes columnes sostenen un entaulament molt senzill motllurat amb marbre i daurats a sobre del qual es desenvolupa un cos amb finestres que donen llum a l'espai. Però sense cap mena de dubte l'element més representatiu de la sala són les escultures dels atlants que es disposen alineades sobre de cadascuna de les columnes. Els atlants reposen en un curt estípit de fust estriat i daurat que contrasta amb la blancor de les figures, organitzades en parelles de dos i fisonòmicament diferenciades entre si. Des d'aquesta sala s'accedeix a la terrassa adossada a la Font de Santa Anna, construïda a finals de la dècada del 1960.[2][3]

Història[modifica]

Quarteró núm. 61 de Garriga i Roca (c. 1860)

Segons la documentació notarial, aquesta casa pertanyia a Jeroni de Rocabertí i d'Argençola, que el 1702 fou nomenat marquès d'Argençola per Felip V.[4] El seu fill Josep de Rocabertí i de Llupià morí el 1755 sense descendència,[4] per la qual cosa la casa passà a mans del seu cosí Antoni Pignatelli i Aimeric (1685-1771), fill de Domenico Pignatelli i Vagher, primer marquès de Sant Vicenç,[5] i Anna Maria d'Aimeric i Cruïlles de Santapau i Argençola, marquesa d'Aimeric[6][7] (vegeu Palau del Marquès d'Ayerbe). Casat amb Anna Maria Francesca Pinelli Ravaschieri, princesa de Belmonte,[8] fou succeït pel seu fill Antoni Francesc Pignatelli i Pinelli (1722-1794),[9] que el 1773 va vendre la propietat al comerciant ennoblit Miquel de Girona i de Rigalt[10] (vegeu Can Rigalt) per 22.000 lliures.[11] L'any següent, aquest va demanar permís per a fer-hi reformes:[2] «Don Miguel de Gerona [...] esta actualmente obrando su casa propia que habita, cituada en la calle de los Arcos de esta ciudad, en donde tiene sus puertas, ÿ de donde toma sus luces, como tambien de la Plaza de Sta Ana, Calle de la Cucurulla, ÿ de una callejuela que passa dende essa a la de los Arcos [...]»[12][2]

Miquel de Girona va ser escollit com a director de la Companyia de Comerç de Barcelona a Índies durant el trienni 1776-1779, però va morir abans de poder exercir el càrrec.[13] El 1780, el seu fill Francesc de Girona i Augirot va demanar permís per obrir una porta al carrer de la Cucurulla,[14] i novament el 1790 per a obrir-hi una finestra.[15] El 1798, va demanar permís per a obrir una finestra al carrer dels Arcs,[16] i entre 1802 i 1804, ell i la seva esposa Marianna Ros i Oller van fer-hi diverses reformes, especialment a les façanes del carrer de la Cucurulla i el carreró de les Cols (actualment cegat).[17][18][19][20][21] El 1819, Marianna Ros va demanar permís per a tancar part d'un portal al carrer dels Arcs i posar vidrieres a la part de sobre.[22]

El matrimoni va casar la seva filla Eulàlia de Girona i Ros amb Josep Marià de Cabanes i d'Escofet, que el 1822 va demanar permís per a obrir-hi una finestra, segons el projecte del mestre de cases Jeroni Vidal,[23] i novament el 1826 per a fer-hi arribar l'aigua de la mina de Montcada des del repartidor proper.[24]

L'hereu Francesc de Paula de Cabanes i de Girona[25] va morir sense descendència, i la propietat va passar a mans de la seva germana Joaquima,[26] casada amb Ignasi de Bassols i de Foixà[27] (vegeu Palau Bassols),[28] que el 1854 va encarregar a l'arquitecte Josep Fontserè i Domènech la remunta de dos pisos sobre l'edifici existent al carrer de la Cucurulla.[29][1] Tal com es recull en la historiografia, en aquell moment encara es conservaven a alguns salons de la casa nombrosos testimonis de pintures murals decoratives. Al primer pis hi havia un petit hort o jardí amb tarongers i altres plantes, element molt habitual en l'arquitectura domèstica barcelonina medieval i barroca i que apareix als «Quarterons» de Garriga i Roca.[2]

La finca fou heretada per la seva filla Mercè de Bassols i de Cabanes,[30][31] i després pel nebot d'aquesta, Joaquim de Barnola i de Bassols,[32] fill de la seva germana Pilar[33] i de Lluís de Barnola i Verdaguer.[34] El 15 de març del 1958, la revista Destino publicava una carta seva on feia una ressenya de la seva casa i dels edificis adjacents, amenaçats pel projecte d'eixamplament del carrer dels Arcs.[35] Finalment, i després de molts tràmits i acords de la Junta de Govern, el Reial Cercle Artístic va adquirir-la el 9 de desembre del 1959.[2][36] El 1963, durant les obres de reforma i consolidació, dirigides per l'arquitecte Adolf Florensa, s'hi va trobar una finestra gòtica completa i les restes d'una segona.[37][7] Es va cobrir el pati, s'enderrocà una part de la planta baixa, s'adaptaren els sostres i voltes, s'aixecaren parets al primer pis i es reformaren els accessos a l'anomenada Sala dels Atlants, descoberta al darrere d'unes parets falses i un sostre isabelí.[2]

El 1967, un cop acabats els enderrocaments dels números senars del carrer dels Arcs, era necessari dotar l'edifici d'unes noves façanes, i l'Ajuntament de Barcelona va acordar la construcció d'un nou cos de planta baixa rematat amb una terrassa a l'emplaçament de la finca número 7,[2][3][7] un casal barroc.[38] Les obres es van realitzar entre 1967 i 1970,[3][7] i comptaren amb la participació dels arquitectes Josep Maria Armengol i Antoni Lozoya i el decorador Ramon Rigol.[2] A la nova construcció, on s'aprofitaren pedres del mateix enderrocament i d'altres procedents d'altres indrets de la ciutat i emmagatzemades per l'Ajuntament, es va optar per reproduir la tipologia de casa catalana d'estil gòtic. A la façana principal es va col·locar la finestra que havia aparegut en un dels salons interiors, i les restes d'una segona es van completar a imitació de la conservada per l'empresa contractista Closa.[2][39][7]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Casa Bassols (Actual Reial Cercle Artístic)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 «Casa Bassols». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Cócola Gant, 2010, p. 220.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Rocabertí». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. ↑ «Domingo Pignatelli Vagher». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
  6. ↑ «Ana María Francisca Aymerich de Cruilles Santa Pau y Argensola». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 «Casa Pignatelli Barcelona». Barcelona entre muralles. Francesc Font.
  8. ↑ «Antonio Pignatelli y Aymerich, II Marqués de San Vicente». geni. George J. Homs.
  9. ↑ «Antonio Francisco Pignatelli y Pinelli, III Marqués de San Vicente». geni. George J. Homs.
  10. ↑ «Miquel de GIRONA y RIGALT». geneanet. Martín Rodríguez.
  11. ↑ AHPB, notari Ignasi Claramunt i Gavarró, manual 1.038/15, f. 104v-118, 1-9-1773.
  12. ↑ «Miquel de Gerona. Plaça de Santa Anna (Avinguda del Portal de l'Àngel). Variar obertures». C.XIV Obreria C-6/1774-97. AHCB, 12-09-1774.
  13. ↑ Oliva melgar, José María. Cataluña y el comercio privilegiado con América: La Real Compañía de Comercio de Barcelona a Indias (en castellà). Publicacions de la Universitat de Barcelona, 1987, p. 82. ISBN 84-7528-485-X. 
  14. ↑ «Francisco de Gerona. Cucurulla. Casa. Obrir una porta i una finestra». C.XIV Obreria C-22/1780-29. AHCB, 16-02-1780.
  15. ↑ «Francisco de Gerona. Cucurulla. Casa. Obrir una finestra». C.XIV Obreria C-63/1793-087. AHCB, 03-05-1793.
  16. ↑ «Francisco de Girona. Arcs 7. Casa. Obrir finestres». C.XIV Obreria C-79/1798-076. AHCB, 23-04-1798.
  17. ↑ «Francesc de Gerona i Maria Anna de Gerona i Ros. Cucurulla (davant de l'abeurador de la font de la plaça de Santa Anna) i Cols. Casa. Obrir una porta i modificar obertures». C.XIV Obreria C-88/1802-047. AHCB, 07-04-1802.
  18. ↑ «Francesc de Gerona i Maria Anna de Gerona i Ros. Plaça de Santa Anna i Cucurulla. Reposar els fitons i guarda-rodes de l'abeurador de bestiar i refer l'empedrat de la botiga». C.XIV Obreria C-89/1802-079. AHCB.
  19. ↑ «Francesc de Gerona i Augirot i Maria Anna de Gerona i Ros, cònjuges. Arcs. Casa. Reobrir un portal». C.XIV Obreria C-89/1802-145. AHCB, 03-12-1802.
  20. ↑ «Francesc i Maria Anna de Gerona i Ros. Carreró de les Cols. Casa. Enderrocar i reedificar 2 pisos i posar balcons». C.XIV Obreria C-94/1804-072. AHCB, 20-04-1804.
  21. ↑ «Francesc i Maria Anna de Gerona i Ros. Semoler. Cucurulla. Obrir una rasa per refonamentar les parets». C.XIV Obreria C-94/1804-131. AHCB, 23-07-1804.
  22. ↑ «Maria Anna de Gerona i Ros. Arcs. Magatzem. Estrènyer i tancar part d'un portal i posar vidrieres a la part de sobre». C.XIV Obreria C-114/1819-109. AHCB, 30-11-1819.
  23. ↑ «Josep Marià de Cabanes. Arcs i Cucurulla. Casa. Obrir una finestra». C.XIV Obreria C-120/1822-145. AHCB, 02-11-1822.
  24. ↑ «Josep Marià de Cabanes. Cavaller de l'Orde Espanyola de Carles III. Arcs, dels, 3. Fer una canonada per fer arribar l'aigua de la mina de Montcada a la casa a partir del repartidor del mateix carrer». C.XIV Obreria C-96. AHCB, 26-06-1826.
  25. ↑ «Francesc de Paula de CABANES y de GIRONA». geneanet. Martín Rodríguez.
  26. ↑ «Joaquima de CABANES y de GIRONA». geneanet. Martín Rodríguez.
  27. ↑ «Ignacio de BASSOLS y de FOIXA». geneanet. Historia familiar de Martín RODRÍGUEZ.
  28. ↑ Ollé Sambola, Marina. La Masia Catalana i Can Rigalt. Escola Joan Pelegrí (treball de recerca), p. 38. 
  29. ↑ AMCB, Q127 Foment 747 C.
  30. ↑ «Mercé de BASSOLS y de CABANES». geneanet. Historia familiar de Martín RODRÍGUEZ.
  31. ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 350. 
  32. ↑ «Joaquim de BARNOLA y de BASSOLS». geneanet. Historia familiar de Martín RODRÍGUEZ.
  33. ↑ «Pilar de BASSOLS y de CABANES». geneanet. Historia familiar de Martín RODRÍGUEZ.
  34. ↑ «Lluis de BARNOLA y VERDAGUER». geneanet. Historia familiar de Martín RODRÍGUEZ.
  35. ↑ «La calle Archs en peligro». Destino, 15-03-1958, pàg. 3.
  36. ↑ «Notas informativas». Gaseta municipal de Barcelona, 21-12-1959, pàg. 28.
  37. ↑ Cócola Gant, 2010, p. 219-220.
  38. ↑ Hernàndez-Cros, Josep Emili (director). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic de la Ciutat de Barcelona. Servei de Protecció del Patrimoni Monumental. Ajuntament de Barcelona, 1987, p. 158. 
  39. ↑ Cócola Gant, 2010, p. 220-221.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • «Casa Bassols i relleus d'Hèrcules». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Bassols-Pignatelli
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa_Bassols-Pignatelli&oldid=33287612»