Casa Berenguer

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Casa Berenguer
JBassegoda-bcn-casaBerenguer-diputacio246-08019.1482-0381.jpg
Dades
Tipus edifici
Arquitecte Joaquim i Bonaventura Bassegoda i Amigó
Data d'obertura oficial 1907
Característica
Estil arquitectònic Modernisme
Ubicació geogràfica
Barcelona
Localització C. Diputació, 246
41° 23′ 19″ N, 2° 09′ 54″ E / 41.388637°N,2.164862°E / 41.388637; 2.164862Coord.: 41° 23′ 19″ N, 2° 09′ 54″ E / 41.388637°N,2.164862°E / 41.388637; 2.164862
BCIL
Identificador IPAC: 40371
Modifica les dades a Wikidata

La casa Berenguer, casa Casimir Clapés o La Berenguera és un edifici modernista situat al carrer de la Diputació, número 246, al barri de la Dreta de l'Eixample, de Barcelona.[1][2] Va ser projectat pels germans arquitectes Bonaventura i Joaquim Bassegoda i Amigó l'any 1907. És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Descripció[modifica]

La casa Berenguer, també coneguda com casa Casimir Clapés, es localitza al número 246 del carrer Diputació de Barcelona i va ser projectada pels arquitectes Bonaventura i Joaquim Bassegoda i Amigó l'any 1907.[3]

Concebuda com casa plurifamiliar, es configura com una construcció entre mitgeres, en una parcel·la rectangular i totalment regular que permet aixecar un edifici de sis pisos: soterrani, planta baixa, principal i tres pisos més, tot cobert per un terrat pla transitable.[3]

L'edifici destaca per la qualitat del treball artesanal i la profusió d'elements decoratius i escultòrics modernistes presents tant a la façana com al seu interior.[3]

La façana presenta el cos central més destacat respecte dels laterals gràcies a dos elements, d'una banda per la disposició dels accessos de la planta baixa i d'altra, la tribuna de doble alçada localitzada al principal i al primer pis.[3]

Pel que fa a la planta baixa, l'accés actual es localitza en un lateral de la façana, on una gran portalada amb llinda d'arc deprimit convex dóna accés al vestíbul rectangular que condueix a l'escala i l'ascensor que porten als pisos superiors. Al costat d'aquesta portalada -al tram central de la façana- es localitza una porta amb arc apuntat que es troba flanquejada per sengles finestres, també d'arc apuntat, sota de les quals se situen les obertures del nivell de soterrani. Entre l'arc de la porta i les finestres es desenvolupen unes mènsules que constitueixen el punt de recolzament de la gran tribuna desenvolupada al principal i al primer pis. Es precisament en aquestes mènsules on es concentra la decoració de la planta baixa, concretament a l'angle creat entre la mènsula i la paret -carcanyol- que està ricament ornamentat amb motius vegetals i florals. Les portalades dels extrems es troben decorades únicament a la rosca de l'arc -amb motius vegetals- i la clau del mateix on apareix una "S" i una "B" respectivament i que farien al·lusió molt probablement a la promoció de la construcció: "Sobrinos de Berenguer".[3]

El pis principal destaca per la gran tribuna oberta al carrer a través d'esveltes columnetes i que es troba flaquejada a sengles costats per dues finestres amb guardapols esculpit i balcó en voladís, semicircular i amb barana de pedra calada decorada amb motius vegetals. Aquesta mateixa configuració compositiva es manté a la planta primera amb l'excepció dels balcons laterals, on a diferència de la planta baixa, presenten baranes de ferro i finestres d'arc deprimit convex. La tribuna central serveix com a voladís de la galeria central del segon pis, oberta a un balcó en la barana del qual es disposa un relleu al·lusiu a la industria tèxtil on es representa una teixidora amb un fus, envoltada de peces de roba.[3]

Del darrer nivell destaquen els dos balcons centrals de gran volada i línies sinuoses amb una barana de ferro. Al seu costat es disposen dues finestres que imitant els models medievals barcelonins, recuperen les formes gòtiques de les finestres coronelles de llinda trilobulada i una columneta central.[3]

Es remata l'edifici amb una gran cornisa en volada a sobre de mènsules que es corona a la part central amb una mena de fornícula on es disposa una figura femenina asseguda amb un fus a les mans.[3]

A l'interior, destaca el vestíbul localitzat a la planta baixa, que presenta un sòcol corregut i les parets decorades amb esgrafiats i estucs al foc o planxats. La gran riquesa decorativa i d'acabats del vestíbul -i de la finca en general- es completa amb el sostre de fusta ricament decorat amb motius vegetals i la garita de la porteria, també de fusta. Així mateix, encara conserva les llums originals de gas, obra de Emilio Judas, avui adaptades a un ús elèctric.[3]

L'escala de veïns es caracteritza pel treball de la barana amb formes sinuoses - decorada amb motius vegetals de ferro fossat- la caixa de l'ascensor de fusta i els vitralls policromats de la caixa d'escala. Tant les parets, com sostres i voltes de l'escala estan ornamentades amb decoració pictòrica i esgrafiats que donen idea dels recursos econòmics destinats a la construcció d'aquest edifici.[3]

Actualment l'edifici està habilitat per a oficines de lloguer de luxe. La planta principal i primera tenen una oficina per pis, tot mantenint l'estructura del projecte arquitectònic original de la finca. A les plantes segona i tercera es disposen dues oficines per pis en sentit perpendicular a la façana tal com es disposaven en origen.[3]

Història[modifica]

L'edifici localitzat al número 246 del carrer Diputació de Barcelona, va ser projectat i construït entre 1907-1908 per encàrrec de la societat "Sobrinos de Berenguer". L'edifici va rebre la tercera menció en el concurs convocat per l'Ajuntament de Barcelona l'any 1910.[3]

Tal com es veu a les inicials "S. de B" que apareixen a les reixes de l'entresòl, es féu construir aquest edifici com a casa de pisos de lloguer i alhora com a seu social de l'empresa tèxtil. L'edifici aparegué publicat el 1911 com a propietat de Casimir Clapés, mentre que a la documentació municipal un tal Josep Clapés i Berenguer és esmentat com a gerent de la societat. Probablement són els "Sobrinos de Berenguer" i per això la casa ha estat anomenada algun cop casa Clapés o Berenguer Clapés.[3]

L'autoria constitueix en certa mida un aspecte controvertit ja que, mentre unes vegades fou publicada com a obra de Joaquim Bassegoda i Amigó, d'altres aparegué assignada al seu germà Bonaventura; així, encara que aquest darrer és qui signa els plànols municipals, cal considerar-la obra d'ambdós arquitectes, com féu també alguna publicació.[3]

Al projecte arquitectònic es van representar dues torretes laterals que coronaven la façana, d'inspiració goticista i que avui dia no hi són.[3]

L'any 1990 es va iniciar un procés de reforma a gran escala a fi de recuperar l'esplendor original de l'edifici i destinar-ho a oficines de lloguer de luxe. La restauració va respectar els elements més destacats dels interiors com sostres, arrambadors i paviments de fusta així com les fusteries originals; es van restaurar els estucs a foc i es van reposar algunes vidrieres desaparegudes en intervencions anteriors.[3]

Referències[modifica]

  1. «CASA BERENGUER. Terrat i façana. Diputació 246». Barcelofília, 15-12-2013.
  2. «Casa Berenguer». Ajuntament de Barcelona.
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 «Casa Berenguer». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 desembre 2017].

Bibliografia[modifica]

  • Permanyer, Lluís. (1992) Barcelona Modernista. Ediciones Polígrafa, Barcelona. ISBN 84-343-0723-5

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Berenguer Modifica l'enllaç a Wikidata