Casa Blanca
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
  | |||||||
| |||||||
| Nom en la llengua original | (en) White House | ||||||
| Dades | |||||||
| Tipus | Residència presidencial | ||||||
| Part de | Complex de la Casa Blanca | ||||||
| Arquitecte | James Hoban | ||||||
| Construcció | 1790 - 1800 | ||||||
| Obertura | 1r novembre 1800 | ||||||
| Ús | residència oficial | ||||||
| Cronologia | |||||||
| 1814 | incendi de Washington | ||||||
| 1949 – 1952 | reconstrucció | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Renaixentista neogrec i neoclàssic | ||||||
| Mesura | 21,33 ( ) × 46,3 ( ) × 51,2 ( ) m | ||||||
| Pisos per sobre el terra | 4 | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Washington DC | ||||||
| Localització | Washington D. C. | ||||||
| |||||||
| Format per | Red Room (en)  Executive Residence (en) Ala Oest Sala de Situació de la Casa Blanca Lincoln Bedroom (en) Despatx Oval Ala Est | ||||||
| Inventari de llocs històrics del districte de Colúmbia | |||||||
| Data | 8 novembre 1964 | ||||||
| Indret Històric Nacional | |||||||
| Data | 19 desembre 1960 | ||||||
| Activitat | |||||||
| Propietat de | Govern Federal dels Estats Units Estats Units d'Amèrica | ||||||
| Gestor/operador | Servei de Parcs Nacionals | ||||||
| Visitants anuals | 826.300 (1954) | ||||||
| Lloc web | whitehouse.gov | ||||||
       | |||||||
La Casa Blanca (The White House, en anglès) és la residència oficial i principal lloc de treball del President dels Estats Units. Ha estat la residència de tots els presidents dels Estats Units de John Adams en endavant (el 1800).
La Casa Blanca es va basar en el projecte de la Villa Rotonda de Palladio. És d'estil renaixentista neogrec o neoclàssic d'Amèrica, que va ser ideada per George Washington i construïda el 1790. James Hoban fou l'arquitecte irlandès que va dissenyar la mansió presidencial. El president George Washington, juntament amb el dissenyador de la ciutat, Pierre Charles L'Enfant, va escollir el lloc on es construiria. Mitjançant un concurs es va triar a l'arquitecte, nadiu de Dublín, que va guanyar la medalla d'or per la presentació del disseny que avui coneixem.
El disseny de la Casa Blanca es va veure inspirat per la Leinster House (Dublín), i Castletown House (Celbridge), ambdues seguint l'estil del pal·ladianisme.
Com el seu nom indica, és un edifici blanc localitzat a la Pennsylvania Avenue N º 1600 (Avinguda Pennsilvània) al nord-oest de Washington D. C.. Projectada durant el primer mandat de George Washington, l'edifici va ser inaugurat per John Adams l'any 1800. Formalment aquest edifici va rebre els noms de Palau Presidencial, la Mansió Executiva, fins que el president Theodore Roosevelt el va anomenar «La Casa Blanca».
Història[modifica]
Construcció[modifica]
La construcció va començar amb la col·locació de la primera pedra el 13 d'octubre del 1792. Un diari conservat pel comissionat de construcció del Districte de Colúmbia registra que les bases de la residència principal van ser excavades per esclaus. Els fonaments també van ser construïts per treballadors esclaus. La major part d'altres treballs de la casa van ser realitzats per immigrants, molts encara sense la ciutadania. La major part del totxo i treball de guix va ser realitzat per immigrants irlandesos i italians.
La construcció inicial es va dur a terme en un període de vuit anys, amb un cost informat de 232.371,83 $ de l'època (2,4 milions de dòlars del 2005). Tot i que encara no estava finalitzada, la Casa Blanca estava llesta per a ser ocupada al voltant de l'1 de novembre de 1800. Quan es va acabar la construcció, les poroses parets de marès van ser cobertes amb una barreja de calç, cola d'arròs, caseïna i plom, donant a la casa el seu color familiar i el seu nom.
Els primers anys, incendi de 1812, reconstrucció[modifica]
John Adams va ser el primer president a establir la seva residència a la Casa Blanca l'1 de novembre del 1800. Durant el segon dia d'estada li va escriure una carta a la seva esposa Abigail, que contenia una oració per a la casa. Adams va escriure:
| « | Prego al Cel perquè atorgui les millors benediccions a aquesta casa, i a tots els que d'ara endavant l'habitin. Tant de bo que només homes savis i honestos governin sempre sota aquest sostre. | » |
El president Franklin D. Roosevelt va ordenar que la benedicció d'Adams fos esculpida a la lleixa de la xemeneia del saló de Sopars d'Estat.
Adams va viure a la casa poc temps, i aviat va ser ocupada pel president Thomas Jefferson que va considerar com engrandir la Casa Blanca. Amb l'ajuda de Benjamin Henry Latrobe, va ajudar a projectar el disseny de les Columnates Est i Oest, petites ales que ajudaven a ocultar les operacions domèstiques de bugaderia, un estable i un magatzem. Actualment les columnates Jefferson uneixen la residència amb les Ales Est i Oest.
Durant la Guerra del 1812, gran part de Washington DC va ser incendiat per les tropes britàniques en venjança per la crema dels Edificis del Parlament de l'Alt Canadà (actualment Toronto) a la Batalla de York, deixant la Casa Blanca en ruïnes.[1] L'interior de la mansió va quedar destruït, i només les parets exteriors van romandre dretes, i van haver de ser enderrocades i posteriorment reconstruïdes degut al debilitament que va causar el foc i a la posterior exposició als elements, a excepció de porcions de la paret sud. Una llegenda va sorgir arran de la reconstrucció de l'estructura, que deia que es va utilitzar pintura blanca per ocultar els danys que havia produït l'incendi, donant a l'edifici el seu nom. Això és infundat, ja que l'edifici ja havia estat pintat de blanc des de la seva construcció el 1798. De tots els objectes que van ser saquejats de la Casa Blanca durant la guerra, només se'n van recuperar dos, una pintura de George Washington, rescatada per la llavors primera dama Dolley Madison quan escapava de la Mansió, i una caixa de joieria, va ser retornada al president Franklin Delano Roosevelt el 1939 per un canadenc que va dir el seu avi l'havia pres. La major part dels objectes es van perdre quan un comboi de naus britàniques amb l'HMS Fantome al capdavant, es va enfonsar quan es dirigia de Halifax a Prospect, Canadà, durant una tempesta a la nit del 24 novembre del 1814.
La necessitat de més espai, l'Ala Oest[modifica]
En temps de la Guerra Civil Nord-americana, alguns es van queixar per la situació de la Casa Blanca, just al nord d'un canal i uns pantans, que constituïen les condicions idònies per a contraure la malària i altres condicions insalubres. Es va demanar al general de brigada Nathaniel Michler proposar solucions per tractar aquestes preocupacions. Va proposar abandonar la Casa Blanca com a residència, i fer-la servir només per a negocis, va proposar un nou Palau per a la Primera Família a Meridian Hill Park a Washington DC, però el pla va ser rebutjat pel Congrés.
El 1891, la Primera Dama Caroline Harrison va proposar extensions a la Casa Blanca, que incloïen una Ala Nacional a l'est per a una galeria d'art històrica, i una ala a l'Oest per a funcions oficials. Es va dissenyar un projecte pel Coronel Theodore A. Bingham, que va reflectir el pla de Harrison. El 1901, Theodore Roosevelt i la seva gran família es van traslladar a la Casa Blanca, i la va trobar massa petita. Tres arquitectes, McKim, Mead, i White, van ser contractats per realitzar renovacions i la seva ampliació, inclosa l'Ala Oest. La Primera Família va passar quatre mesos del 1902 en una residència temporal en el número 22 de Jackson Place. Cap al 1909, el president William Taft va necessitar més espai. Va emprar l'arquitecte Nathan C. Wyeth per afegir més espai a l'Ala Oest, que va incloure la instal·lació del Despatx Oval.
La reconstrucció Truman[modifica]
Dècades d'escàs manteniment i la construcció d'un quart pis durant l'administració del resident Calvin Coolidge va afectar l'estructura de maó i pedra sorrenca construïda sobre marcs de fusta. El 1948, la casa va arribar a ser tan inestable, que el president Harry Truman la va abandonar, traslladant-se a la Casa Blair, entre el 1949 i el 1951.
La reconstrucció, duta a terme per l'empresa contractista John McShain de Filadèlfia, va requerir desmuntar per complet els espais interiors, la construcció d'un nou bastidor intern d'acer i la reconstrucció de les cambres originals dins de la nova estructura. Es van fer algunes modificacions al disseny del pis, fer més gran i posar de nou l'escala central per obrir-se al Vestíbul d'entrada, en comptes del Vestíbul Central. Es va afegir aire condicionat central, i dos soterranis secundaris addicionals que proporcionaven espai per a sales de treball, magatzems i un refugi contra bombes. La família Truman es va traslladar novament a la Casa Blanca el 27 de març del 1952. Tot i que la casa es va salvar gràcies a la reconstrucció de Truman, gran part del mobiliari interior era de sèrie, i de poc valor històric. La major part de l'arrebossat original, algun corresponent a la reconstrucció de 1814-1816 estava massa malmès per instal·lar-se de nou, com el robust revestiment de fusta Beaux Arts de la Sala Est. El president Truman tenia les bigues originals de fusta. Les parets de la Sala Vermeil, la Biblioteca, la Sala de la Xina i la Sala de Mapes al pis de la residència principal van ser enteixinades amb fusta de les bigues.
La restauració Kennedy[modifica]
La Primera Dama Jacqueline Kennedy, esposa del president, va dirigir la redecoració més extensa i més històrica de la Mansió en la seva història. Henry Francis du Pont del museu de Winterthur Delaware va presidir un comitè per restaurar els arts i mobles de la casa. La investigació va ser conduïda sobre l'ús i la decoració de les principals habitacions de la casa.
Diversos períodes de la república primerenca van ser seleccionats com a tema per a cada lloc: l'estil federal per l'habitació Verda; Imperi francès per a l'habitació blava; Imperi Americà per l'habitació vermella; Lluís XVI per l'habitació Oval groc, i victorià per l'estudi del president, que va tenir un nou nom, Cambra de Tractats. Es van adquirir mobles antics, i la tela decorativa i l'ajust basats en documents del període van ser produïts i instal·lats. Moltes de les antiguitats, les pintures fines, i d'altres millores del període de Kennedy van ser donades a la Casa Blanca per donants rics, incloent-hi la família Crowninshield, Jane Engelhard, Jayne Wrightsman, i la família Oppenheimer. La restauració de Kennedy va donar lloc a una Casa Blanca luxosa i amb un aspecte proper al de la noblesa real, i que va recordar el gust francès dels presidents Madison i de Monroe. Gran part de l'estil francès provenia del decorador d'interiors Stéphane Boudin de l'empresa Maison Jansen, una dissenyadora d'interiors de París, la firma que havia dissenyat els interiors per als palaus d'Elsie de Wolfe, senyora Olive Baillie, les famílies reials de Bèlgica i de l'Iran, el Reichsbank alemany durant el període del Nazisme, i el Castell de Leeds a Kent. La primera guia turística de la Mansió va ser produïda sota la direcció de la conservadora Lorena Waxman Pearce, amb la supervisió directa de Jacqueline Kennedy. Les vendes de les guies van ajudar a finançar la restauració.
Comitè per a la preservació de la Casa Blanca[modifica]
El Comitè de Belles Arts de Kennedy amb el temps crea el Comitè autoritzat pel Congrés per a la Preservació de la Casa Blanca, la missió és mantenir la integritat històrica de la Casa Blanca. El comitè treballa amb la Primera Família, en general representada per la Primera Dama, el conservador de la Casa Blanca, i l'Uixer Principal de la Casa Blanca. Des de l'establiment del comitè, cada família presidencial ha fet alguns canvis a les habitacions familiars de la Casa Blanca, però tots els canvis en les habitacions estatals han de ser aprovats pel Comitè per a la Preservació de la Casa Blanca. Durant l'administració Nixon, la Primera Dama Pat Nixon va restaurar l'habitació Verda, habitació Blau i habitació roig, treballant amb Clement Conger, el restaurador designat per ells. Durant els anys 1990 el president i la Sra Clinton es van fer restauracions en alguns quarts pel decorador d'Arkansas Kaki Hockersmith. Durant l'administració de Clinton l'habitació Est, habitació Blau, Menjador Estatal i la Sala Aquestes Lincoln van ser restaurats. Una restauració recent del Dormitori Lincoln començat durant l'administració Clinton va ser completada en l'administració del president George W. Bush, i ha començat la restauració de l'habitació Verda i l'habitació Est.
La Casa Blanca és un dels primers edificis del govern a Washington que es va fer accessible per cadira de rodes, amb modificacions efectuades durant la presidència de Franklin D. Roosevelt, que havia de fer servir una cadira de rodes a conseqüència de la seva paraplegia. Als anys 1990, Hillary Rodham Clinton, a suggeriment del director de l'Oficina de Convidats Melinda N. Bats, va aprovar l'addició d'una rampa al passadís de l'Ala Est. Això va permetre el fàcil accés amb cadira de rodes per als viatges públics i esdeveniments especials que accedeixen per l'entrada de seguretat del costat est.
La Residència[modifica]
La residència original es troba a l'àrea del centre de la Casa Blanca, a l'edifici que està entre les dues columnates, dissenyades per Jefferson, que ara serveixen per connectar les oficines situades a l'Ala Est i l'Ala Oest. A la residència executiva és on viu el president, a més de trobar les sales utilitzades per a les cerimònies d'Estat i entreteniments oficials. La planta d'Estat de la residència inclou la sala de l'Orient, la sala Verda, la sala Blava, la sala Roja, el menjador d'Estat, el menjador de Família, els Vestíbuls i la Gran Escalinata. La planta baixa està formada per la sala Oval de Diplomàtics (usada com a sala de recepció), la sala de Mapes, la sala de la Xina, la sala Vermeil, la biblioteca Presidencial, la cuina principal i altres oficines. Al segon pis hi ha la residència familiar. Inclou la sala Oval Groga (que s'obre al balcó Trumam) i diversos dormitoris, incloent-hi el dormitori principal, el dormitori Lincoln, el dormitori de les Reines, així com altres dues habitacions, una petita cuina i un vestidor privat. La tercera planta de la Casa Blanca consta d'un solàrium, sala de jocs, sala de llençols, una cuina i un altre saló.
Estructura[modifica]
La Casa Blanca té:
|
|
Referències[modifica]
- ↑ «The White House at War: The White House Burns: The War of 1812» (en anglès). White House Historical Association.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- Pàgina oficial de la Casa Blanca (anglès)
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Blanca |
- The White House Historical Association, with historical photos, online tours and exhibits, timelines, and facts
- National Park Service website for the President's Park
- The White House Museum, a detailed online tour of the White House and solar panels in the White House.
- Detailed 3D computer model of White House and grounds
- Video of "White House Holiday Tour with Laura Bush", C-SPAN Dec 3, 2008
- 14 Video tours of different White House rooms, C-SPAN Dec 1, 2008 Arxivat de gener 29, 2014, a Wayback Machine.
- Video of "White House Tour", C-SPAN Jul 7, 1998
