Casa Bonaventura Ferrer

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Casa Bonaventura Ferrer
Casa Ferrer.jpg
Dades bàsiques
Tipus edifici
Forma part de Llista d'edificis modernistes de Barcelona
Arquitecte Pere Falqués
Construït 1905-06
Característiques
Estil Modernisme
Ubicació
Municipi Barcelona
Localització Pg. Gràcia, 113 - c. Riera Sant Miquel, 6

41° 23′ 49″ N, 2° 09′ 30″ E / 41.397049°N,2.158443°E / 41.397049; 2.158443
Bé cultural d'interès local
Identificador IPAC: 40404
Modifica dades a Wikidata

La Casa Bonaventura Ferrer és un edifici modernista situat al número 113 del passeig de Gràcia, al barri de Gràcia de Barcelona. Actualment es fa servir com a hotel, conegut amb el nom d'El Palauet.[1] És un projecte de l'arquitecte Pere Falqués i Urpí realitzat l'any 1906 i consta de planta i quatre pisos. A la façana, de tres cossos verticals, hi destaca en primer lloc la tribuna, amb escultura treballada en pedra i un gran buit al seu basament, amb un contrapunt entre els espais buit i ple. La porta i els balcons són de ferro forjat, i el seu coronament és d'inspiració barroca. És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.[2]

Descripció[modifica]

L'edifici conegut com Casa Bonaventura Ferrer és un edifici modernista situat al número 113 del Passeig de Gràcia (als Jardinets), projectat per l'arquitecte Pere Falqués i Urpí i construït entre 1905- 1906.[3]

Aquest edifici, en origen residencial, ocupa una parcel·la inscrita entre el passeig de Gràcia, (núm.113) i la Riera de Sant Miquel (núm. 6), on existeix un cos molt més petit, de només planta i pis i de característiques formals i cronológiques ben diferents. La casa principal amb fornt al passeig de Gràcia té cinc nivells d'alçat (planta baixa, planta noble, tres pisos i coberta amb terrat pla transitables) i un soterrani.[3]

La façana principal destaca pels seus elements decoratius i escultòrics. A nivell compositiu es distingeixen tres eixos verticals, essent el central el més rellevant tant pel tipus d'elements estructurals que incorpora com per la riquesa escultòrica i decorativa dels mateixos. En aquest sentit, destaca la decoració escultòrica de la porta d'accés a la finca -localitzada en un dels eixos laterals- i molt especialment la finestra central de la planta baixa i la tribuna del primer pis. La finestra localitzada a la planta baixa, es desenvolupa a l'alçada d'un nivell entremig, que molt probablement pren com model les finestres dels estudis dels grans casals urbans de Barcelona dels segles XVI i XVII, de sobre conegudes per Falqués. L'ampit de la finestra, profusament decorat, presenta forma de capitell jònic amb grans volutes i fulls d'acant, al centre del qual, s'inscriu una petita obertura que es correspon amb la ventilació del nivell de soterrani. Una potent estructura amb mènsules sobreposades i esculpides en voladís configuren la llinda de la finestra, al mateix temps que serveix com a base del balcó de la planta noble. Aquesta tribuna és un dels elements més característics de la façana, amb un gran finestral que, prenent com a referència les finestres coronelles medievals amb un mainell central, reinterpreta el model a una major escala i una gran columna central. Aquesta columna incorpora al seu fust i capitell elements de ferro, material utilitzat també a les baranes dels balcons i les fusteries de les finestres. Aquesta galeria sobresurt considerablement respecte del plom de la façana, fet que permet desenvolupar un balcó en voladís en el segon pis. A partir de segon pis, els balcons en voladís desapareixen i deixen pas a balcons ampitats.[3]

La façana posterior d'aquest cos d'edifici principal té unes singulars galeries amb una estructura semicircular de fusta, ferro i vidre emplomat realment remarcable. Com ja s'ha dit, a la línia de façana del carrer de la Riera de Sant Miquel, la finca té un cos de planta baixa i pis, cobert amb un terrat pla transitable.[3]

L'accés principal al passeig de Gràcia es realitza a partir d'una gran portalada -que encara conserva la porta de fusta original- a través de la qual s'accedeix a un primer vestíbul de reduïdes dimensions amb uns graons que condueixen a un altre més ampli, on es localitza l'escala d'accés al pisos superiors. Destaca la barana de ferro de l'escala que incorpora una llum igualment de ferro i vidre. La resta de llums de paret localitzades al vestíbul recullen la mateixa idea. L'escala localitzada en aquest vestíbul dóna accés al pisos superiors (a partir de la planta principal) actualment habilitats com apartaments de lloguer de luxe.[3]

La planta baixa és probablement un dels àmbits més rellevants de l'edifici des del punt de vista decoratiu. L'espai conegut actualment com "Saló del Passeig de Gràcia" es troba cobert per un sostre de fusta policromada i traceries vegetals, mentre que l'espai que es desenvolupa a continuació es cobreix amb un sostre de guix motllurat, policromat i puntualment daurat.[3]

Però sense cap mena de dubte, l'espai més característic de l'edifici es el gran àmbit central localitzat al centre de la planta baixa, que recuperant la funció dels antics patis descoberts medievals i barrocs, funciona com distribuïdor dels espais de la planta baixa i dóna accés al pis noble. Aquest espai, cobert amb una estructura de claraboia amb vitralls emplomats policroms, comunica la planta baixa amb el primer pis a través d'una escala noble de fusta que queda inclosa dins d'una gran estructura, també de fusta de gran qualitat tècnica i decorativa, on els motius vegetals envolten l'espai, especialment a la barana de l'escala i de la galeria del primer pis. Aquesta galeria que circumda tot el primer pis o planta noble, on es localitzen dos grans salons, "el Saló del mirador" i "el Saló dels Vitralls" tots dos coberts per sostres de guix policromats i daurats d'estil modernista i decó. Destaca la fusteria i les llums de paret conservades i presents a nombrosos espais de la finca.[3]

També en la planta baixa es localitza un àmbit conegut com "El Conservatori" un espai de planta semicircular cobert amb una estructura de ferro i vitralls que crea una estança tipus hivernacle molt ampla i lluminosa. A aquest espai s'hi accedeix a través d'una sala que es caracteritza pel magnífic treball de fusta tant a les portes com als sostres de fusta tallada i policromada amb motius vegetals que segueixen altres models present a l'edifici.[3]

La resta de pisos superiors avui dia es presenten adaptats com apartaments de luxe per llogar.[3]

La planta soterrani, actualment buida i adaptada als nous usos de l'edifici (esdeveniments socials i culturals), destaca pels pilars de maó que suporten les voltes de maó de pla, tot creant un espai molt diàfan que contrasta amb els usos originals: les antigues cuines, carboneres i habitacions del servei.[3]

Història[modifica]

L'edifici conegut com Casa de Bonaventura Ferrer, va ser projectat per l'arquitecte Pere Falqués i Urpí i construït entre 1905- 1906. Al darrer quart del segle XX l'edifici va arribar a un notable estat de degradació. Afortunadament, la seva incursió dins del Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic de Barcelona al 1979, va evitar el seu enderroc. Abans de la seva adquisició per l'empresa El Palauet 113, va pertenyer a l'empresa Oms i Vinyes i posteriorment al Deutche Bank. L'any 2002 va ser restaurat i acondicionat com espai per esdeveniments (moda, presentacions, celebracions socials privades...).[3]

Referències[modifica]

  1. Ribas Tur, Xavier «Barcelona llueix la seva arquitectura». Diari Ara [Barcelona], 27-10-2012, p.37. ISSN: 2014-010X.
  2. Permanyer, Lluís (1998), Un passeig per la Barcelona modernista, Barcelona, Ediciones Polígrafa S.A., ISBN 84-343-0877-0
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 «Casa Bonaventura Ferrer». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 13 desembre 2017].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Bonaventura Ferrer Modifica l'enllaç a Wikidata